Com gestionar el procés del dol en la infància

La situació sobrevinguda arran de la pandèmia pel coronavirus Covid-19 està comportant una sèrie de problemàtiques i dificultats no només sanitàries sinó també socials i de gestió psicològica. Entre elles una de les més doloroses està sent la mort de persones en soledat, on el comiat entre familiars no ha estat possible i per tant el procés de dol és més complex. Aquest fet és dolorós per a tots i totes, grans i petits. Per això, dins de la complexitat que comporta aquest procés, he decidit crear una guia orientativa sobre el dol en la infància per acompanyar els nens i nenes en aquest procés.

El procés del dol en la societat

Per tot ésser humà, les relacions socials són molt importants. Quan aquests llaços afectius es perden per la mort dels nostres éssers estimats, això porta com a conseqüència un estat afectiu que anomenem dol.

Actualment estem en continu contacte amb el dol, ens referim a la pèrdua d’éssers estimats, de persones importants per a nosaltres, però també de persones importants per a altres, també vam viure el dol de no veure els nostres amics i amigues, família… Per si no es pot anar a l’escola o treball fins no sabem quan o fins i tot per no poder anar al parc. Anomenem dol al procés d’adaptació emocional davant de qualsevol pèrdua, i per desgràcia, actualment són moltes les pèrdues que vivim.

Per això, encara que aquest article està orientat a la pèrdua d’un ésser estimat podria adaptar-se a qualsevol altre tipus de dol.

El dol en la infància

Per parlar de dol en la infància em sembla important començar pels adults que van a acompanyar el nen o la nena. Si ets mare, pare, cuidador, cuidadora o qualsevol altre referent, et convido a que et prenguis un moment per adonar-te de com et sents davant aquesta pèrdua, sobre com vius el concepte de la mort, quin significat té per a tu, com et van explicar quan eres petit o petita la mort, quin sentit li dónes… Atura’t i adona’t com et sents quan el teu fill o filla està patint, si pots escoltar-lo, si pots sostenir i sostenir-alhora.

Quan un nen o nena pateix una pèrdua el que passa és que la sensació de seguretat trontolla (…) Per això, l’objectiu transversal serà proveir a aquest nen o aquesta nena d’aquesta sensació de seguretat, ajudant-lo en el seu procés de reestructuració.

Elisabeth Kübler-Ross, inspirada pels valors de Carl Rogers, deia que els nens i les nenes viuran la mort depenent de com els seus referents la visquin, segons com aquest tema sigui tractat pels adults. Veiem que en certes famílies la mort no es menciona, passa a ser un tema tabú, i quan aquests nens es converteixen en adults, poden aparèixer més dificultats per a travessar el dol.

Si com a adult o adulta et sents capaç de poder col·locar-te davant del teu fill o filla i parlar-li del dol et convido a què continuïs llegint. Si sents que això et sobrepassa ja que això t’afecta tant que no pots atendre les necessitats de l’infant, t’animo a que puguis demanar-li a una persona propera que pugui acompanyar al teu fill o filla o potser poder demanar ajuda a persones externes al teu entorn

Quan un nen o nena pateix una pèrdua, o fins i tot un adult, el que passa és que la sensació de seguretat trontolla. La pèrdua sobtada sobretot genera una sensació de manca de control i de seguretat que pot arribar a ser molt aclaparadora, quelcom intern es mou deixant un buit molt dolorós. Com si es trenqués el nostre propi edifici intern de creences sobre la vida i sobre tot allò que coneixíem fins ara. Per això, l’objectiu transversal serà proveir a aquest nen o aquesta nena d’aquesta sensació de seguretat, ajudant-lo en el seu procés de reestructuració.

Consells per a gestionar el dol en la infància segons l’edat

Com un nen o nena elaborará el procés del dol dependrà de diversos factors: l’etapa evolutiva en què es trobi, el seu entorn i, sobretot, per l’actitud que prendran els adults que envolten l’infant.

Per a això hem de…

– Ser honestos i transparents: Sabem que els menuts i les menudes tenen un sisè sentit que tot ho olora, que tot ho intueix. Per això anem a tractar d’evitar adornar la història i, sense ser de el tot crus, tractarem d’explicar-li el que ha passat. Vivim en una societat on tendim a ocultar la realitat sobre la mort i els rituals de comiat als menors d’edat provocant dificultats en la gestió de la vida adulta.

– Mostrar-nos congruents: Potser quan compartim amb ells i elles puguem sentir-nos tristos o sentir por per com explicar-los el que ha succeït. Estarà bé sentir-ho i mostrar-ho, sempre tractant de donar-los seguretat que necessiten.

De 0 a 3 anys

Depenent de l’edat podran ser més o menys conscients de la pèrdua, això coincideix amb el propi desenvolupament de l’infant o de la nena. Per exemple, des del naixement fins als 3 anys, en aquesta edat són tan petits que no entenen el concepte de la mort com a tal però sí que perceben els sentiments d’abandonament o de separació que els genera la mort de la persona que volien. Si són persones amb les que tenen poc contacte, potser no arribin a donar-se compte de la pèrdua; per contra, si és una persona molt propera per al nen o la nena sentiran el mal de l’abandonament i potser puguin relacionar-lo amb l’absència d’aquesta figura. Per això és important que una altra persona pugui proveir d’allò que cobria la persona morta.

Entre 4 i 7 anys

Entre els 4 i 7 anys, entenen la mort de manera més limitada ja que poden entendre la mort de forma reversible i provisional. És una etapa on el pensament màgic predomina, per això de vegades poden sentir que la persona pugui tornar. Per això cal ser clars en les nostres respostes, i explicar la irreversibilitat de la mort.

Són més conscients i poden entendre la mort com una cosa màgica i sentir que la persona pugui tornar, són molt imaginatius pel que poden preguntar molt, preguntes molt molt incòmodes que poden costar de vegades respondre. És important ser congruents, és preferible dir que no ho sabem a inventar-nos alguna cosa que puguin confondre’ls més. En aquesta edat poden veure comportaments poc habituals en ells com fer-se pipí al damunt, estar més irritables, no mostrar els seus sentiments…

De 7 a 12 anys

En aquesta edat, dels 7 anys als 12 anys, ja poden diferenciar de manera més clara la realitat de la fantasia. Tot i que el nen pot entendre més clarament la mort, pot ser que no sàpiga com afrontar-la de manera adequada. El seu procés comença a semblar-se al dol adult i poden passar per fases similars: per una primera fase de negació en la qual es mostren feliços com si res passés, després poden passar per la ràbia, potser passar per la fase de negociació en què poden sentir-se culpables pel que ha passat i poden arribar a sentir una tristesa que els inunda portant-los a la fase de depressió si no aconsegueixen expressar el que senten.

En l’adolescència

En aquesta fase hem de tenir en compte que al costat de la pèrdua de la persona que volen, s’ajunta amb un procés personal de molt canvi. En aquesta etapa, poden aparèixer comportaments d’aïllament, culpabilitat o l’ajornar el seu propi dolor i convertir-lo en ràbia, impotència o por.

Foto: Bruno Nascimento en Unsplash

10 recomanacions per gestionar el dol en la infància

1- Comunicar-lo el més aviat possible: buscar un lloc adequat i un moment adequat, explicar com més aviat millor amb un llenguatge fàcil i senzill que ha succeït, sense utilitzar eufemismes que generen molta confusió com “se n’ha anat”, “se’n va anar al cel”, “s’ha quedat adormit per sempre”…. Si és una mort que es preveia, és millor anar preparant l’infant a poc a poc i amb antelació. Poder visitar a el malalt a l’hospital ajuda a poder processar el que està succeint i entendre millor perquè la persona que volem no està on sol estar.

2- Com ho expliquem?: tindrem en compte les característiques individuals i de l’edat que tingui el nen o la nena. Adaptarem el llenguatge, la forma d’explicar-ho, el moment… Per exemple pot ajudar-nos un conte sobre dol, relacionar amb altres pèrdues conegudes per a ells i elles com per exemple la mort d’un animal, d’alguna planta, potser posar un exemple d’una pel·lícula… És important que responguem les seves preguntes per molt esbojarrades que siguin, això els donarà seguretat. I si desconeixem la resposta, poder assumir que no ho sabem i que per a nosaltres tampoc és fàcil entendre-ho.

3-Com acompanyar-los en la seva expressió?: cada nen i nena tindrà la seva forma d’expressió del que sent, és important mostrar-se atents i ajudar-los a què s’adonin que aquesta expressió de ràbia potser és dolor, és tristesa… És conseqüència de com se senten en relació a la pèrdua que acaben d’experimentar. Que potser l’haver-se fet pipí aquesta nit té a veure amb el que sent i no amb què torna a ser petit o petita. Alguns no es mostren tristos i se senten culpables per això, estarà bé també acollir-los amb això i no jutjar-los, respectant sempre els seus ritmes.

En alguns nens pot sorgir la por de perdre altres persones, altres poden fer conductes de regressions (necessitar més atenció, més contacte, succió de l’polze,…). A més, pot sorgir de nou la por a la foscor, estar més irritables, sentir-se culpables, sentir-se desmotivats… I no oblidem el cos, ja que alguns nens i nenes poden somatitzar sentint mal de panxa, de cap, dolor al pit…

4- Mantenir les rutines els donarà seguretat: potser podem explicar el que passarà a partir d’ara, potser algunes coses canviïn però altres seguiran igual i això els anirà bé saber-ho.

5- Quines repercussions està tenint en la seva vida?: estar atents per veure si està afectant algunes àrees de la seva vida. Quan la part emocional no està bé no podem concentrar-nos, memoritzar, ens costa més estar amb els altres… .És important tenir en compte que els resultats acadèmics es poden veure afectats en un procés de dol.

6- Compartir el que sentim: no tinguem por de compartir la tristesa, la ràbia, la impotència davant dels nens i nenes, sempre mostrant-nos segurs per a ells i elles. Potser pensem que hem de protegir el nen o nena de les nostres llàgrimes, o no volem que pateixi més del compte, però si els anem mostrant de tant en tant que nosaltres també plorem per la pèrdua de la persona que estimàvem, ajudarem a normalitzar l’expressió de la tristesa de manera sana per quan ells siguin adults. Si amaguem les nostres emocions i els mostrem que “tot va bé”, ells aprendran a congelar les seves emocions i el dany pot ser més gran. Som models d’imitació per a ells, així que mostrant les nostres emocions, els estem ensenyant a poder expressar les seves de manera sana.

7- No tenir por del dolor: a vegades ens espanta veure el dolor dels altres, però és inevitable i estarà bé que puguem acollir-lo i no portar-lo a altres llocs minimitzant el que senten. L’important és que notin la nostra presència i el nostre acolliment. Per això hem d’animar-los a expressar el que senten. A vegades se’ns escapa un “no ploris”, “no estiguis trist”, “has de ser valent”, “no està bé enfadar-se així”… Això tallarà la lliure expressió i li impedirà el processament de la pèrdua. Recordeu que no podem protegir els nens o nenes de la mort, però sí que podem ajudar-los en el seu procés de dol, validant el que senten, ajudant-los a posar paraules al que estan sentint i acolint-los amb tot el que vagi sorgint, sense por.

8- Els podem acompanyar dient… “Entenc que et sentis així, fa molt de mal perdre algú”, “Entenc que ara no et vingui de gust parlar-ne però podem estar en silenci abraçant-nos”, “És terrible el que ha passat, quan ho necessitis pots compartir com et sents”,”No tinc paraules però podem compartir el silenci”,”A mi també m’entren moltes ganes de plorar quan penso en ell”,”Jo també ho trobo molt a faltar, quan em sento així em recordo del moment que…”.

9- L’amor no s’acaba: la realitat és que ens acomiadem d’una part, però queden records, imatges, sensacions… Aquestes sensacions no s’oblidaran i estarà ben tenir-les en compte i posar-hi paraules. Frases com “el pare va morir però sempre seguirà dins dels nostres cors” o “l’estimem molt i el seguirem estimant molt, tot i que ara ja no el podrem veure o abraçar”.

10- Realitzar un ritual: és important fer-los partícips del ritual de comiat sempre que ells i elles vulguin. En la mesura del possible, és convenient que els nens puguin assistir al tanatori i al funeral, per així poder començar a pair el que ha passat i començar a elaborar el dol adequadament. Si el nen no desitja veure a el cadàver o participar en el ritual de comiat, caldrà escoltar el seu desig i respectar-lo. És important poder explicar a l’infant que el cos no sent res i que ja no pateix. En el moment actual no podem anar al tanatori o cementiri com tradicionalment es fa, però podem fer un altre tipus de rituals “casolans”.

Per exemple podríem buscar un lloc còmode i tranquil, connectar amb el cor profundament amb la persona que vam perdre i expressar les sensacions que vinguin. A partir d’aquí anem anomenarem els records sobre la persona que vam perdre, recordar moments bonics, potser podem dirigir-nos a aquesta persona per expressar-li el que se’ns va quedar per dir, potser volem demanar-li perdó o dir-li que el perdonem i agrair-li tot el que ens va aportar. Podem utilitzar fotos per a això, també crear una caixa de records, dedicar-li un dibuix, una cançó…

Una altra dinàmica molt bonica que es pot fer és inflar un globus, lligar-li una corda en la qual enganxarem papers amb missatges cap a aquesta persona i deixar-ho volar, (poden ser gargots si els nens són molt petits), perquè li arribi al seu cor. Se li poden escriure cartes, crear un ball, una cançó… Per a això, els nens i nenes són molt creatius, podeu suggerir idees i que ells ho facin a la seva manera. D’alguna manera es tracta de crear un espai únic per a dir-li l’important que ha estat per a ell o ella i donar veu al que hi ha dins d’un o una.

Però sobretot, molt d’amor, molt acolliment i molta presència. Això no és fàcil per a ningú, així que millor junts i juntes.