Alba Pérez, directora del màster universitari en Psicologia Infantil i Juvenil: Tècniques i Estratègies d’Intervenció, i Montserrat Lacalle, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, donen algunes pistes per encarar-ho.
Quina és la situació?
A Espanya hi ha més de dos milions de persones majors de 65 que viuen soles, 850.000 de les quals tenen més de vuitanta anys. El confinament els afecta especialment: «La disminució significativa de les activitats i les rutines quotidianes, una baixa estimulació sensorial i una disminució del contacte social poden alterar el seu estat anímic», explica Pérez.
Lacalle afegeix que «no s’ha d’oblidar que ser població de risc els pot portar a tenir una percepció més negativa de la situació, amb un augment de la sensació de vulnerabilitat i por».
En conclusió, és normal que la gent gran davant del confinament sigui un col·lectiu especialment propens a experimentar ansietat, depressió o aïllament social. Què podem fer per evitar-ho?
Estratègies per abordar el confinament en la gent gran
– Pensar que aquesta situació acabarà: Per difícil que sigui la situació, és puntual, i acabarà passant. Lacalle recomana «focalitzar el pensament en el demà. Sovint, quan la realitat del moment no és agradable, pensar en el que trobarem quan acabi ens pot ajudar».
“Quan la realitat del moment no és agradable, pensar en el qeu trobarem quan acabi ens pot ajudar”
– Mantenir la comunicació amb familiars i amics: Pérez indica que «han d’evitar tancar-se en ells mateixos i procurar un contacte regular amb amics i familiars, sigui per telèfon o per videoconferència». Aconsella fer servir Whatsapp per socialitzar, perquè és el mitjà més utilitzat per aquest col·lectiu.
– Aprofitar els recursos digitals: Internet no és només pels joves. Per aquells que estiguin mínimament familiaritzats amb les xarxes, és un bon moment per unir-se a comunitats virtuals sobre llibres, fotografia o cuina, per exemple.
– Planificar les tasques domèstiques: «Un enemic de l’aïllament és la inactivitat», adverteix Lacalle. Les petites tasques domèstiques, com netejar, cuinar o trucar els familiars poden resultar d’ajuda «per evitar la inactivitat, que pot desembocar en un baix estat d’ànim».
– Mantenir les rutines: Per a la gent gran, també és un punt clau. Igual que amb les tasques domèstiques, les petites coses marquen la diferència. Un exemple pot ser mantenir sempre els mateixos horaris de despertar-se i anar al llit, així com els dels àpats.
– Fer activitat física: Lacalle apunta que un altre avantatge de fer les tasques domèstiques és que els permet moure’s una mica. Així mateix, recomana passejar diàriament pels diferents espais de la casa, tal com farien al carrer.
– Evitar la sobreinformació: Aquest consell és vàlid per a tothom, raó per la qual el vam recollir en aquesta infografia sobre les eines psicològiques per fer front al confinament per la Covid-19. Però, la por que pot generar pertànyer a un grup de risc fa que sigui un tema especialment important per les persones grans. Pérez ens recorda que «està bé mantenir-se informat, però cal triar mitjans de comunicació contrastats i reservar uns moments concrets per a fer-ho. És necessari saber desconnectar de les notícies».
“Està bé mantenir-se informat, però també és necessari saber desconnectar de les notícies”
– Demanar ajuda: psicòlegs i psicòlogues de tot l’estat s’han sumat a la iniciativa #NingúnMayorSolo, que posa a disposició de la gent gran i el personal sanitari atenció psicològica telefònica anònima i confidencial a través del número 976 388 601. Manuel Armayones, investigador de l’eHealth Center i professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, ha assessorat el projecte. Trobareu més informació en aquest enllaç.
