Com s’ho fa l’alumnat amb discapacitat per tenir èxit a la uoc?

11 maig, 2020
alumnado con discapacidad uoc

Efrem Melián i Julio Meneses expliquen els resultats d’un estudi sobre l’alumnat amb discapacitat a la UOC.

L’alumnat amb discapacitat és un col·lectiu en desavantatge a l’entorn de l’educació superior. La seva participació en aquesta etapa educativa, tot i que ha anat creixent al llarg de les darreres dècades, segueix sent menor que la de la població sense discapacitat. A més, obtenen resultats comparativament pitjors en els seus estudis.

L’atenció a les necessitats específiques d’aquests estudiants hauria d’esdevenir una prioritat per a les universitats si aspiren a alinear les seves polítiques amb les recomanacions dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU, entre d’altres institucions i, en general, a avançar cap a una educació superior inclusiva amb tot tipus de col·lectius que presenten més dificultats per accedir o completar els seus estudis.

La UOC, com a universitat en línia, té una posició única en aquest context: concentra el 43% de l’alumnat universitari amb alguna discapacitat certificada de tot Catalunya i és la segona universitat espanyola -només per darrere de la UNED- amb més estudiants amb discapacitat a les seves aules. I no només això, sinó que el seu nombre s’incrementa curs a curs. Per posar xifres a aquesta situació, mentre que el 2013 hi havia 869 estudiants amb discapacitat en els programes oficials de la UOC, durant el curs 2018-2019 van passar a ser 1.496 sobre el total de 3.479 a tot Catalunya.

Davant aquesta circumstància, des dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació hem dut a terme un estudi durant el curs 2019-2020 titulat “Tirar endavant a la universitat en línia: Experiències de revelació de la discapacitat tradicional o emergent” en col·laboració amb Sílvia Mata del Servei d’Acompanyament a l’Estudiant.

La revelació de la discapacitat en primera persona

En síntesi, el nostre objectiu va ser conèixer l’experiència en primera persona dels i les estudiants amb discapacitat a la UOC, tractant de comprendre millor quines són les seves dificultats i èxits durant la seva trajectòria acadèmica. El projecte també recull la seva perspectiva sobre les àrees de millora en les formes d’atenció i de suport que reben pels diferents actors implicats en la seva experiència acadèmica a la UOC. De manera específica, vam posar la nostra atenció en el procés a través del qual comuniquen la seva discapacitat a la Universitat, un moment controvertit i important, ja que es tracta d’un pas previ i obligat per obtenir les adaptacions a què aquests estudiants tenen dret en el marc de la igualtat d’oportunitats pel que fa a la resta dels seus companys.

estudiant discapacitat universitat
Foto: ONCE/Javier Regueros/Lola Alejandre

Per dur a terme el treball de camp vam utilitzar la tècnica de l’entrevista per correu electrònic, una aproximació flexible i adaptable a les situacions particulars dels estudiants que, a més, ens va permetre establir un marc adequat per recollir les seves experiències subjectives. Després d’una convocatòria prèvia a través del Servei d’Acompanyament a l’Estudiant, un total de 34 persones van ser convidades a participar en l’estudi i, gràcies a l’intercanvi de preguntes i respostes escrites, vam establir una comunicació àgil a través del correu electrònic, un mitjà amb el qual estan acostumats a treballar per la seva experiència a la Universitat.

Una visió complexa des de perspectives diverses

Els resultats de l’estudi han servit per posar en evidència que les i els estudiants amb discapacitat perceben el procés de comunicació de la discapacitat com un dels dilemes més importants als quals s’enfronten en la seva trajectòria acadèmica. Més enllà dels tràmits administratius en el moment de l’ingrés a la titulació, la revelació de la seva situació personal posa en joc una acurada valoració de pros -normalment, l’expectativa d’un millor compliment dels objectius acadèmics- i contres -estigma, cost emocional, excés de burocràcia- que en moltes ocasions pot portar-los a desistir d’aquest procés, malgrat les repercussions negatives que pot comportar fer-ho per a l’èxit en els seus estudis.

Les i els estudiants amb discapacitat perceben el procés de comunicació de la discapacitat com un dels dilemes més importants

Els resultats mostren també un col·lectiu amb una notable diversitat en els punts de vista dels estudiants depenent del tipus de discapacitat amb la qual conviuen. En aquest sentit, els estudiants amb discapacitats físiques i sensorials mostren una menor ambivalència cap a l’etiqueta de “persona amb discapacitat” i un fort desig de ser escoltats i de comptar amb més visibilitat i presència com a col·lectiu.

D’altra banda, els estudiants amb discapacitats o necessitats especials comunament denominades com a emergents (trastorns mentals i de l’aprenentatge) donada la seva recent i massiva incorporació als processos de reconeixement mèdic i institucional, mostren una major reticència a la seva identificació com a persona amb discapacitat. En aquest sentit, resulta interessant assenyalar que els estudiants amb discapacitats emergents experimenten una menor comprensió per part de professorat i de personal tècnic cap a les seves problemàtiques i les seves necessitats, el que els condueix a percebre una major sensació d’estigma.

Finalment, en aquesta investigació ens vam fixar també en un tercer grup d’estudiants, generalment menys estudiat en la literatura, que presenta dues o més discapacitats. Les seves experiències, particularment complexes a causa de que sovint conviuen amb una discapacitat física o sensorial i amb una altra emergent, ens han permès contrastar els punts de vista dels seus companys i companyes. En general, els seus punts de vista es van alinear amb les experiències relatades pels altres dos grups d’estudiants amb discapacitat, depenent de quina era la problemàtica que percebien com a dominant en el seu cas particular. Sens dubte, aquest col·lectiu d’estudiants mereix una especial atenció i ha de ser objecte de futures investigacions donades les especials dificultats a què s’enfronten a l’hora de dur a terme els seus estudis.

Cap a una millora de l’atenció a l’alumnat amb discapacitat a la UOC

A tall de conclusió, ens agradaria assenyalar les principals propostes de millora de l’atenció proporcionada per la Universitat que hem pogut extreure d’aquesta investigació.

  • En primer lloc, l’alumnat amb discapacitat considera que convindria simplificar el procés a través del qual els estudiants comuniquen la seva discapacitat als diferents actors implicats en la seva relació amb la Universitat. Entre les oportunitats de millora més importants veuen necessari agilitzar els tràmits, evitant que la càrrega de la prova recaigui en l’alumnat i desenvolupant protocols específics per a l’atenció de les demandes més habituals. En aquest sentit, una aplicació de gestió integral, única i actualitzable per part dels estudiants, seria una bona manera d’equilibrar l’agilitat organitzacional amb el respecte a la seva autonomia.
  • En segon lloc, una altra demanda generalitzada és la de disposar d’un seguiment i suport personalitzat que ha de tenir en compte i ser sensible a les dificultats específiques associades a cada tipus de discapacitat. D’aquesta manera, seria possible atendre millor les diferents necessitats que requereixen les persones amb discapacitats físiques o sensorials, emergents i aquells que conviuen amb més d’una discapacitat.
  • Finalment, els participants consideren que aquest seguiment personalitzat s’hauria de vehicular a través d’un servei d’atenció específic per a l’alumnat amb discapacitat, ja que en l’actualitat l’atenció que es dóna a aquest col·lectiu es realitza des d’un servei generalista. Segons l’opinió d’aquests estudiants, disposar d’un servei especialitzat els ajudaria de forma més efectiva a superar les dificultats que troben al llarg del seu recorregut acadèmic i, així, aconseguir finalitzar amb èxit els seus estudis.
  •  

Aquesta investigació s’ha desenvolupat en el marc del Treball Final del Màster en Psicopedagogia, dut a terme per Efrem Melián sota la supervisió de Julio Meneses. Els autors volem agrair a totes les persones que han facilitat la realització d’aquest estudi i, de manera particular, a Sílvia Mata per tota la seva ajuda i les facilitats donades per a contactar amb els nostres participants. Així mateix, volem expressar la nostra immensa gratitud als estudiants que ens van prestar el seu temps i ens van permetre conèixer de primera mà la seva experiència personal.

Contacte:

Efrem Melián:

Twitter: https://twitter.com/efrem_

Julio Meneses:

Twitter: https://twitter.com/taih

Web: http://femrecerca.cat/meneses

(Visited 22 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Member of the Faculty of Psychology and Education Sciences and head of Learning Analytics at the eLearning Innovation Center, expert in analytical model development and results reporting.
Comentaris
Deixa un comentari