3 reptes per a la igualtat de gènere en l’Educació i la Psicologia

2 març, 2020

Celebrem el 8 de març, el Dia de la Dona, reivindicant tres reptes per a la igualtat de gènere en les Ciències de l’Educació i la Psicologia. Tres camins que, malgrat les noves conquestes en aquestes disciplines, encara estan lluny de situar-se en la plena igualtat entre dones i homes. Des dels feminismes en els àmbits dels nostres Estudis, enfoquem algunes de les línies de treball futures.

1-Incorporació de les dones migrants i racialitzades com a professionals en els diferents àmbits de l’acció social

acció social repte igualtat gènere

Des dels feminismes antirracistes cal deixar de banda la idea que les dones migrants i racialitzades són sobretot només “objecte d’intervenció” des de l’assistencialisme, ajudades des dels serveis socials i del tercer sector a partir d’una estructura vertical que situa damunt de tot les “dones professionals blanques/europees com a agents de l’educació social”. El repte pendent és, doncs, que aquestes dones migrants i racialitzades puguin incorporar-se com a professionals en els diferents àmbits de l’Educació Social, reconegudes en tant que expertes i protagonistes que lideren els programes, les polítiques i programes institucionals del tercer sector vinculats amb l’acció social. Un procés en què cal generar les condicions institucionals, de contractació laboral i reconeixement professional, i dels coneixements situats generats en el si de les lluites dels moviments feministes antirracistes.

2Estudiar, visibilitzar i normalitzar els canvis vitals de les dones

psicologia femenina repte igualtat gènere

Hi ha certs processos i períodes que viuen les dones, per exemple tot el que té a veure amb la maternitat (l’embaràs, la pèrdua d’un fill no nat, l’adaptació postpart, etc.) o tot el que té a veure amb el climateri, que continuen estant molt negligits. Prova de la necessitat que es visibilitzin més és l’aparició amb força de la psicologia perinatal, però encara queda molt camí per recórrer i estudiar i normalitzar aquests canvis vitals de les dones. Aquesta és una situació de partida que prové de l’enfocament androcèntric històric de la Psicologia que ha situat allò masculí com la norma, com a paràmetre del que s’ha d’estudiar i analitzar. I que ha provocat que el que té a veure amb la dona, la seva situació, els seus problemes, etc. quedi ocult. És necessària encara doncs, a més, una conscienciació i formació en perspectiva de gènere per tal de poder contemplar i tenir en compte les condicions diferencials que afecten homes i dones en tots els nivells vitals.

3-Equilibri entre les dones i els homes en els diferents nivells i àmbits educatius, i en la presa de decisions i disseny de polítiques educatives

educació dones repte igualtat gènere

Tanqueu els ulls i penseu en aquesta imatge: Un món ple de dones educadores a les llars d’infants i una taula de debat sobre polítiques educatives només conformada per homes. En el sector educatiu, especialment escolar, com més inicial és el nivell educatiu en què s’ensenya, més dones conformen la professió. Les llars d’infants i les escoles de primària estan plenes de mestres dones. Nivells educatius que encara es perceben que estan relacionats amb la cura, la tendresa, la vocació…  A mesura que anem pujant d’etapa, anem trobant més homes, i al món universitari el percentatge de catedràtics-catedràtiques és lamentablement decantat cap als primers i amb un important biaix desigual en la remuneració també. I sobretot, si ja pensem en qui dissenya les polítiques educatives, que són bàsicament homes. Qui presideixen les taules de debat d’aquest país? Homes. És un problema de la concepció que es té de l’educació? Ens cal un canvi cultural/generacional perquè més dones s’impliquin i incideixin en la presa de decisions?

Però per tal que les dones puguin augmentar aquesta participació en posicions tradicionalment masculinitzades en condicions d’igualtat, cal també que més homes assumeixin nous rols en aquells altres espais més feminitzats i vinculats a les tasques de cura, tant a les llars com professionalment. Necessitem, per exemple, més homes als primers esglaons de l’educació, on contribueixin a generar nous models de socialització  de gènere. I si bé cal continuar empoderant les nenes a perseguir els seus somnis, tothom ha d’aprendre que cap somni és possible sense que algú es faci càrrec de les tasques de cura que hi ha al darrere. Per això, cal dignificar-les i distribuir-les més equitativament entre homes i dones i posar en valor tot aquest ventall de professions feminitzades -com també ho és l’Educació Social- sobre la qual descansen moltes altres, tot i que sovint són les més invisibilitzades i pitjors remunerades. 

Aquests reptes per a la igualtat de gènere s’han llistat amb la col·laboració de les professores dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’EducacióMíriam ArenasNati CabreraNizaiá CassiánAnna EspasaAna GálvezTeresa GuaschEulàlia HernàndezAsun Pié i Modesta Pousada.

(Visited 13 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Editora i redactora de continguts dels Estudis
Comentaris
Deixa un comentari