Raquel Huéscar: “Hi ha aspectes de l’ésser humà que es gesten molt abans del naixement”

26 febrer, 2020

Què és la psicologia perinatal? I quins són els aspectes psicoafectius que aborda?

Raquel Huéscar Párraga és psicòloga especialitzada en psicoteràpia psicoanalítica amb infants i adolescents. Al llarg de la seva trajectòria professional s’ha especialitzat en psicologia perinatal, és a dir, es dedica a tractar aspectes psicoafectius relacionats amb el període que va de la concepció al final de la primera criança (especialment el puerperi, les sis setmanes posteriors al part). Aquesta disciplina aborda, per exemple, la formació d’un vincle afectiu adequat entre el nadó i els pares, els problemes de depressió i ansietat durant l’embaràs o la gestió de les expectatives sobre el nadó. Des de fa uns mesos, compagina la seva feina a una consulta privada amb la tasca com a tutora del màster en Psicologia Infantil i Juvenil: Tècniques i Estratègies d’Intervenció. Parlem amb ella sobre la seva expertesa en psicologia perinatal i sobre la seva experiència a la UOC.

La psicologia perinatal és una branca molt recent, poc visibilitzada. Què et va impulsar a dedicar-t’hi?

Probablement el meu interès per la infantesa i els vincles que es formen, que em sembla que estan en la base de molts beneficis o dificultats per ser feliç en la vida adulta.

“La infància i els vincles estan en la base de molts beneficis o dificultats per ser feliç en la vida adulta”

Quina és la feina d’una psicòloga perinatal?

Acompanyem les famílies des del desig del fill, passant per les dificultats per concebre, l’embaràs, el part i el postpart, fins als primers anys de criança. Més que a un període concret, la nostra mirada para atenció a allò que passa en aquesta etapa, el que va passar i el que no en la relació afectiva amb l’altre, tot i que a vegades la intervenció és amb un adult o en un altre moment. És necessari parar atenció a l’estat psicològic de les famílies i els seus nadons.

Quines podrien ser les tasques d’una psicòloga perinatal amb l’entorn proper de la persona embarassada?

En primer lloc, es pot intervenir de forma preventiva, aportant espais grupals en què compartir amb altres embarassades pors, inquietuds o preocupacions. La maternitat està molt idealitzada en la nostra societat, igual que l’embaràs, i resulta interessant poder normalitzar certs pensaments o expectatives que es produeixen en aquesta etapa i que constitueixen una important transformació personal i social.

Algunes persones, en canvi, presenten algun símptoma que les du a consultar-nos, des d’ansietat, por a la pèrdua, por al part, diagnòstics complexes del nadó durant l’embaràs, depressió o rebuig. En aquests casos, es fa imprescindible un seguiment individual i adaptat, revistant la història actual de la persona i la seva relació també amb el passat.

Les mares tenen un paper important en la societat, i la maternitat pot estar, de la mateixa manera, influïda per aspectes socials com les preocupacions per la feina, la relació o no de parella o la incertesa cap al futur. La nostra tasca també s’inscriu en visibilitzar la importància d’aquesta tasca i aportar una evidència per la societat en què s’atorgui el lloc que correspon a la relació mare-nadó i les seves conseqüències pel futur.

La psicologia perinatal té presència en la sanitat pública? Si és així, en quins casos? Si no, quina creus que n’és la causa?

Cada cop més unitats es decideixen per incorporar professionals de la psicologia perinatal als seus hospitals, però malauradament no tants com caldria. Donem suport a les unitats de cures intensives perinatals (respectant el nadó i les seves necessitats), suport a pèrdues perinatals, treballem amb mares amb trastorns mentals greus i els seus nadons o bé recolzem el personal sanitari que dia a dia es troba amb situacions dures i que no tenen cap espai per canalitzar-ho.

La baixa representació de la figura del psicòleg en la sanitat pública no és una excepció en el vessant perinatal. Actualment els psicòlegs clínics atenen aquestes consultes en els hospitals, i en comptades ocasions hi ha una figura específica especialitzada.

“La baixa representació de la figura del psicòleg en la sanitat pública no és una excepció en el vessant perinatal”

Amb quins professionals es relaciona una psicòloga perinatal en la seva feina (ginecòlogues, llevadores, infermeres, metges…)?

La feina interdisciplinària és fonamental, treballem amb molts professionals. Evidentment, amb els que anomenes, però també amb psiquiatres o fisioterapeutes especialitzats en sòl pèlvic. Els pediatres també observen des de la seva posició aspectes que no van del tot bé, i poden realitzar derivacions. Les matrones molts cops són les persones que estan al dia a dia de les mares, ajudant des dels grups de lactància o les seves consultes.

Per què creus que la psicologia perinatal ha aparegut tan tard, en relació amb altres àrees de la psicologia, i encara ara és poc coneguda?

Probablement per la superioritat en aquesta etapa del model mèdic que es basa en una visió de la salut física en què allò que es mesura és l’estat del nadó, però rarament es pregunta a la mare com es troba o quines pors té. Tradicionalment, s’ha pensat que els nadons o els nens no s’assabenten de res, però tant les evidències científiques com les observacions dels mateixos professionals van en un sentit molt diferent.

Hem de treballar molt per difondre que hi ha aspectes fonamentals en la constitució de l’ésser humà que es gesten des de molt abans del naixement i que es converteixen en pilars per la resta de les seves vides.

“Tradicionalment, s’ha pensat que els nadons o els nens no s’assabenten de res, però tant les evidències científiques com les observacions dels professionals van en un sentit molt diferent”

Si algú vol saber més coses sobre la psicologia perinatal, on pot dirigir-se?

Jo pertanyo a diverses associacions i grups de treball de professionals on ens formem, investiguem i aportem l’especialització necessària: el Grup de Treball de Psicologia Perinatal del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Madrid, l’Associació Espanyola de Psicologia Perinatal, la plataforma “El parto es nuestro” i l’Associació per la Salut Mental des de la Gestació (ASMI).

Existeixen, a més a més, altres associacions on es treballa en la divulgació i difusió de l’evidència científica sobre aquest tema, com la Societat Marcé o l’Institut Europeu de Salut Mental Perinatal.

Ets tutora del màster en Psicologia Infantil i Juvenil de la nostra universitat. Què et va dur a participar en l’equip de la UOC?

Participar com a tutora d’un màster de psicologia infantil em permet estar en contacte amb la universitat d’una forma flexible i compatibilitzar-ho amb la resta de la meva activitat professional.

Des de la teva experiència fora de les aules, què penses que aporta el model diferencial UOC respecte dels de les universitats presencials?

Penso que afavoreix l’actualització dels materials i requereix la feina continuada de l’alumnat. Per a persones organitzades i treballadores, és un model que permet un aprenentatge molt orientat a la pràctica.

Quins beneficis diries que obté l’alumnat i el professorat del model UOC? Què aporta cadascun a la universitat?

Per a l’alumnat, clarament la possibilitat d’organitzar-se i connectar-se des de qualsevol lloc i en qualsevol horari. Això facilita que es tracti de persones que ja treballen, professionals, cosa que enriqueix el debat. Els docents poden guiar aquest aprenentatge i orientar, resoldre dubtes, donant a cada alumne una visió més individualitzada.

(Visited 34 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Redactora col·laboradora dels Estudis
Comentaris
Deixa un comentari