Asperger en femení: un autisme amb característiques pròpies

14 febrer, 2020

És cert que hi ha més homes que dones amb Asperger? O potser és que l’estudi diagnòstic fins ara ha estat influenciat per una visió predominant del perfil masculí? Quins són els trets diferencials de les nenes, noies i dones amb Asperger? Des dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació volem apuntar conceptes bàsics de l’Asperger en femení, una neurodiversitat encara a l’ombra.

La SA, la vessant més lleu de l’autisme

La síndrome d’Asperger ve determinada a partir dels treballs del pediatra austríac Hans Asperger el 1944 (i sobre el que ara pesa una fosca reputació al servei dels nazis), i va començar a popularitzar-se el 1981 per la psiquiatra britànica Lorna Wing. Una investigació que obria una nova branca dins del Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), basada en característiques concretes com ara la no interpretació de la comunicació no verbal, empatia limitada, dificultats socials, limitacions físiques i sovint una intel·ligència alta o fins i tot superdotació.

4-1: quatre homes per cada dona diagnosticada amb la síndrome d’Asperger (SA) era el valor que fins fa poc es donava a la prevalença. Una dada on el gènere masculí és molt més predominant i de la qual en donen fe les personalitats històriques batejades amb aquesta síndrome (com en pràcticament tota la historiografia, homes) o personatges de ficció actual com el Sheldon Cooper de la sèrie Big Bang Theory o el protagonista amb TEA dAtypical, el del film Rain Man o el de la novel·la El curiós incident del gos a mitjanit. Només el cas de la Greta Thunberg (d’altra banda tan criticada) seria paradigmàtic d’Asperger femení reconegut.

Però els darrers estudis indiquen que de fet, la correspondència, si es diagnostiqués correctament, seria molt més baixa, entre 2-1 o fins i tot 2-3. 

Per què no es diagnostiquen més dones Asperger?

El motiu pel qual fins ara l’Asperger en femení ha quedat amagat ha sigut, segons apunten nombrosos estudis, perquè precisament les nenes, noies i dones amb aquesta condició tenen unes destreses diferents de les masculines, sobretot a nivell relacional i social, davant d’un context poc sensible a les seves necessitats d’interacció social. Per tant elles són més difícils d’identificar, sobretot en la infantesa.

Sovint, a més, la primera diagnosi que s’ha fet a les nenes és errònia: des de TDAH, Trastorn límit de personalitat o depressió. I moltes s’han assabentat de què són Asperger a partir d’alguna crisi en l’adolescència o fins i tot en el moment en què s’ha diagnosticat algun fill o filla seu amb la mateixa síndrome.

greta thunberg
Greta Thunberg, l’exemple més mediàtic d’Asperger femení

Així mateix, les proves diagnòstiques existents no es corresponen amb les característiques pròpies de l’Asperger en femení: “la predominança d’una visió masculina en el diagnòstic, amb una major presència d’homes en els camps de diagnòstic de les Ciències de la Salut, ha pogut influenciar amb una descripció de símptomes diagnòstics predominantment masculins del perfil amb TEA”, explica Alfonso Igualada, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació i director del grau en Logopèdia.

Diversos recercaries i investigadores reclamen la construcció de nous estàndards que s’adeqüin a les particularitats femenines i permetin doncs, la detecció més elevada i, per tant, poder també respondre a les necessitats i tractaments que puguin ajudar-les. 

Característiques pròpies de l’Asperger en femení

Partint de l’obvietat de què cada persona és única i ve determinada per les seva herència, entorn familiar i circumstàncies vitals, les dones Asperger presenten una sèrie de trets que les diferencien dels homes o matisen els seus, i que determinen la seva vivència amb la síndrome:

– Empatia més elevada: a diferència dels homes Asperger, que tenen grans dificultats de mostrar empatia cap als altres, les “Aspergirls” es mostren més comprensives i capaces de desxifrar sentiments i mostrar-los a partir de l’observació i repetició.

– Comunicació més aguda: estudis concrets sobre el llenguatge han determinat que l’Asperger femení permet a les seves afectades tenir una capacitat de comunicació més avançat que els homes. “Les investigacions comencen a mostrar que les dones amb TEA presenten més habilitat que els homes TEA per expressar certes formes lingüístiques amb càrrega d’informació social i abstracta, com ara, els verbs pensar o sentir, els anomenats verbs cognitius o metal·listes. Diferents teories poden explicar aquesta diferència. Aquestes característiques del perfil dona/noia poden ser una conseqüència de diferències del neurodesenvolupament del llenguatge i de la comunicació. No obstant, les construccions del gènere en la societat poden haver influenciat en la construcció de la comunicació social i en la perspectiva diagnòstica”, comenta Igualada.

– Interessos limitats diferents: les persones amb TEA en general i amb Asperger en concret són conegudes per tenir uns interessos restringits que poden arribar a ser autèntiques obsessions i en les que es converteixen en expertes. Però mentre que en els homes aquests acostumen a ser temes com l’espai, els trens o cotxes, els dinosaures i les matemàtiques, en el cas de les dones l’espectre varia i hi trobem àmbits com la literatura, idiomes, història o l’art.

– Alta sensibilitat: tant les dones com els homes Asperger no només tenen sovint alta sensibilitat emocional, que es veu afectada per la dificultat que tenen per desxifrar el missatge correcte que reben dels interlocutors (més malentesos o pendre’s les coses personalment). També la tenen als estímuls externs com ara sorolls, textures o perfums intensos, que els genera gran ansietat i col·lapse mental. La diferència és en el tipus de resposta, molt més violenta en el cas masculí.

– La intel·ligència que marca la diferència: en les dones Asperger amb una intel·ligència més elevada dels marges normals o amb Altes Capacitats els símptomes de la síndrome són encara més subtils i mostren gran capacitat de funcionament (per exemple, no els afecten tant els canvis de rutines, són més flexibles) i d’èxit escolar (gran capacitat expressiva, especialment en les que han tingut hiperlèxia).

autisme dona
Foto: Bekah Russom a Unsplash

– Solitud i explosions: en l’Asperger femení hi trobem menys violència física que en el masculí, però els col·lapses emocionals i sensorials s’expressen en explosions de ràbia o ploreres puntuals, que de seguida, però, s’atenuen i una vegada destensades, permet tornar a la calma. El refugi necessari diari en la solitud de la seva habitació també els permet rebaixar la sobrecàrrega de la jornada.

– Poca destresa motora: en aquest aspecte, s’assimilen força els homes i dones Asperger, però potser en elles queda encara ocult per la justificació històrica i errònia que les dones tenen menys capacitats físiques, que encara malauradament preval.

– Més emocionals: quan la dona Asperger està contenta pot fer accions com saltar o córrer. Quan està trista es balanceja o es rasca la cara, per exemple. També explica més els seus sentiments o problemes emocionals que no pas l’home.

– Sexualitat poc definida o asexualitat: moltes noies i dones Asperger es declaren homosexuals o bisexuals, i totes en general viuen la sexualitat de manera molt diferent que els neurotípics. D’altra banda, sovint hi ha casos de persones trans* o de dubtes en aquest aspecte que també poden venir derivats de la dificultat de sentir-se identificades en els seus grups d’iguals.

– Dificultats socials més atenuades: les relacions socials és un dels principals problemes als que s’enfronta un persona amb Asperger, ja que el mecanisme mental i emocional que segueix no s’alinea amb el d’una persona neurotípica. Sentit de l’humor diferent o comprensió de les metàfores, parlar de temes que no siguin del seu interès restringit, mantenir converses en espais sobreestimulants o adequar-se a l’interlocutor són algunes de les dificultats. Però en l’Asperger femení també es diferencia del masculí. Igualada explica que “pensaments com que les dones han de ser socials han pogut influenciar a un grup determinat mitjançant mecanismes d’imitació i modelatge social, causant que l’exigència o l’esperat en la comunicació social sigui diferent per nois i noies”. Una pressió social a nivell de gènere que fa acceptar certes estratègies i recursos de comunicació que suposen un esforç en l’intercanvi de relacions que passa factura. Per aquest motiu també necessiten més moments de refugi en solitud en la intimitat de casa, com hem dit anteriorment.

– Més comorbiditat: per tot l’exposat, l’Asperger en femení presenta més problemes associats, especialment en l’adolescència, etapa ja difícil per si mateixa. Així sovint s’acompanya d’ansietat i por o depressió (amb taxes de més del 30%), o de trastorns alimentaris com l’anorèxia. “Els testimonis de dones amb alt funcionament d’Asperger ens han fet veure que han patit en silenci una infradiagnosi o una diagnosi basada en efectes secundaris com per exemple la depressió o el trastorn d’ansietat”, confirma Igualada.

Reptes de futur per a l’Asperger femení

nenes asperger
Foto: Irina Murza a Unsplash

Finalment, volem incidir, des dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, en els principals reptes que considerem que afronta l’Asperger en femení:

– Proves diagnòstiques personalitzades per a les nenes, noies i dones amb la síndrome d’Asperger, que permetin detectar-les, atendre-les i dotar-les del tractament necessari, especialment en la inclusió en etapes com les de leducació primària o suport psicològic en l’adolescència.

– Necessitat d’augmentar la recerca, i per consegüent la formació i la difusió en aquest àmbit per tal d’entendre les característiques d’aquestes nenes/noies/dones que permetin la seva detecció precoç, minimitzant així possibles situacions de risc per al seu benestar emocional.

– Proposar una llenguatge inclusiu que no etiqueti en excés i atengui més al concepte de neurodiversitat.

– Visibilització i difusió de la síndrome d’Asperger per “normalitzar” les nenes, noies i dones, integrar-les i deixar de banda el concepte de “rares” amb el que sovint se les titlla més que als seus homòlegs masculins, per la seva capacitat més elevada d’adaptació d’elles i per tant de passar desapercebudes.

Més informació:

Boorse, J., Cola, M., Plate, S., Yankowitz, L., Pandey, J., Schultz, R. T., & Parish-Morris, J. (2019). Linguistic markers of autism in girls: evidence of a “blended phenotype” during storytelling. Molecular autism10(1), 14.

Conlon, O., Volden, J., Smith, I. M., Duku, E., Zwaigenbaum, L., Waddell, C., … & Georgiades, S. (2019). Gender Differences in Pragmatic Communication in School-Aged Children with Autism Spectrum Disorder (ASD). Journal of autism and developmental disorders49(5), 1937-1948.

Rynkiewicz, A., Janas-Kozik, M., & Słopień, A. (2019). Girls and women with autism. Psychiatr Pol2, 1-16.

Simone, Rudy (2010). Aspergirls: Empowering Females with Asperger Syndrome. Jessica Kingsley Publishers Ltd

(Visited 164 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Editora i redactora de continguts dels Estudis
Comentaris
Deixa un comentari