Jordi Solé Blanch: “La UOC ha de ser un lloc que tingui cura de l’estudi a través del qual compartim els nostres aprenentatges”

25 febrer, 2021
Jordi Solé Blanch

Jordi Solé Blanch és professor del grau en Educació Social des del 2009. Va ser membre de l’equip que va dissenyar aquest programa i el va implantar a la universitat. Amb motiu dels 25 anys dels Estudis i de la UOC, ens parla dels seus inicis, del grau i de les condicions de la docència i la recerca avui en dia.

Vas incorporar-te a la UOC l’any 2009, i venies d’una altra universitat on la docència era presencial. Et va resultar difícil adaptar-te?

No, els primers mesos van ser molt engrescadors. Jo venia de treballar en un Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència del sistema de protecció de Catalunya, i també feia classes com a professor associat a la Universitat Rovira i Virgili. De sobte, em vaig trobar desenvolupant el grau d’Educació Social envoltat d’uns companys i companyes compromesos i entusiastes com en Jordi Planella, en Segundo Moyano, l’Eva Bretones o  l’Asun Pie, entre d’altres.

Aquells primers anys van ser alliberadors, plens d’aprenentatges compartits. El temps dedicat a l’estudi, la redacció de materials, les noves relacions afectives i professionals fora i dintre de la universitat, l’aposta per crear un grau sòlid orientat des de la pedagogia, la filosofia, la psicoanàlisi i els vincles amb el món professional… Tot plegat va fer d’aquells primers anys un moment irrepetible.

Concilies o has conciliat la feina a la UOC amb altres activitats professionals? Si és així, t’ha resultat fàcil?

No he compaginat la feina de la UOC amb altres tasques professionals. M’agradaria recuperar certa activitat professional si la carrera acadèmica s’obrís a altres formes reconegudes d’habitar la universitat.

La feina a la UOC és molt àmplia i complexa, no es redueix a una única tasca. Al treball intel·lectual pròpiament dit de dissenyar les assignatures, s’hi afegeix la coordinació dels diferents equips docents que dinamitzen les aules i acompanyen els estudiants. A més a més, el treball diari és ple de gestions invisibles que impliquen a diferents equips de la universitat i fan possible l’existència d’això que anomenem “campus virtual”, que no s’encén i s’apaga per art de màgia. Al darrere hi ha excels, plantilles, protocols, arxius compartits, projectes de millora, reunions, intercanvi de correus i tantes altres operacions —tan necessàries com desagraïdes— que són la feina del “cognotariat”, que té tan poc de glamurós.

A la UOC destaca la voluntat d’oferir una formació que tingui algun sentit per a la persona que s’hi matricula, més enllà del valor mercantil del títol

Tot plegat conforma un engranatge molt complex que se sosté a través de molts elements intangibles. Entre ells, destaca la voluntat d’oferir una formació que tingui algun sentit per a qualsevol persona que es matriculi a la UOC, més enllà del valor mercantil que atorga avui dia l’obtenció d’un títol universitari. 

Junt amb la docència hi ha les tasques de recerca, que ha canviat molt en els darrers anys. La imposició de paràmetres de valoració fiscalitzats per les agències de qualificació ha introduït una lògica de la productivitat i el rendiment que consumeix les nostres vides. A més, en molts casos, ha convertit la recerca en una tasca alienant: ara, sembla que tan sols alimenta una bombolla autoreferencial destinada a la producció de papers intranscendents sotmesos a la dictadura dels rànquings i els falsos impactes. I tot això per no parlar del negoci que hi ha darrere de les revistes acadèmiques. Moltes d’elles limiten l’accés i cobren preus molt alts no solament als lectors, sinó també als autors que hi volen publicar. La quantitat de recursos públics que alimenten aquestes empreses editorials és innombrable.

La imposició de paràmetres de valoració fiscalitzats per les agències de qualificació ha convertit la recerca en una tasca alienant

En aquest sentit, la UOC està fent una aposta decidida pel coneixement públic i obert. Però, la concepció que es té de la recerca s’està allunyant cada cop més de les veritables necessitats socials i els seus vincles amb el territori. Que el prestigi d’una universitat depengui de la posició que ocupa en el rànquing de Xangai, per citar el més influent, demostra fins a quin punt s’ha perdut el nord i la raó d’existir de la mateixa universitat. 

Si explico tot això és per situar el conjunt de tasques d’un professor, que es tradueixen en moltes hores de feina davant la pantalla d’un ordinador. Cal situar les condicions de treball que un troba a la UOC en aquest context global, més enllà de la mateixa universitat. Dit això, i tenint en compte aquests condicionants, aquí també he trobat un espai en què poder exercir la llibertat de càtedra, que és una llibertat que cal anar conquerint dia a dia.

Aquí he trobat un espai en què poder exercir la llibertat de càtedra, que és una llibertat que cal anar conquerint dia a dia

Bona part de l’alumnat de la UOC cursa els seus estudis mentre treballa. Què creus que aporta això a la seva experiència acadèmica?

En el cas del grau en Educació Social, que és el que més conec, els hi permet analitzar la seva pròpia experiència professional a partir de les eines teòriques i conceptuals que van adquirint al llarg del grau. Per fer-ho, han d’estar disposats a deixar-se travessar per tot el que s’aprèn en les diferents assignatures.

Ets un dels responsables del grau en Educació Social de la UOC. Quina idea diries que va guiar el disseny d’aquest programa? Continua sent la mateixa?

La idea que va guiar aquest programa va ser, sobretot, promoure la reflexió pedagògica de la pràctica professional de l’educació social. Es tracta de quelcom que no es pot donar per suposat, perquè a causa de l’origen de la professió i la seva vinculació amb les polítiques socials, allò “social” sempre ha pesat més en la formació.

El grau en Educació Social vol promoure la reflexió pedagògica de la pràctica de l’educació social

Nosaltres reivindiquem el component pedagògic i ens hi aproximem des de diferents disciplines sense caure en el cientifisme dogmàtic que impera en els nostres dies. L’altre aspecte destacable del grau és la seva vinculació amb el món professional, tant a través del professorat (tutors, col·laboradors docents i professors responsables) com de les propostes de treball que es fan en el si de les assignatures (estudi de casos, anàlisi institucional, etc.). 

Per últim, existeix un fort compromís amb la professió, la política i la societat que està molt present en les propostes docents de les diferents assignatures. A més a més, tot el professorat del grau està implicat en comunitats de pràctiques, xarxes professionals o activistes, cadascú des de llocs i posicions diferents.

Quina és la funció de l’Educació Social en un moment de crisi com el que estem vivint?

Sostenir les poques estructures de cures que ha conquerit la societat per fer de l’educació social un dret de ciutadania. Malauradament, els encàrrecs que rep tenen a veure més sovint amb el control, l’assistència o els pedaços amb què s’intenta atenuar el patiment i les desigualtats socials.

Quines característiques hauria de tenir un estudiant per esdevenir un bon educador social?

Coratge, capacitat de qüestionament de la realitat social, política i professional, amor per l’estudi i la formació contínua compartida, voluntat d’aprendre amb els altres, tacte en el tracte amb les persones i una ètica de l’hospitalitat. També cal ser humil en relació amb allò que un creu saber dels altres i de si mateix i una capacitat de sostenir el límit (entès com un element essencial de la subjectivitat) sense convertir-se en policia.

Creus que la tecnologització de la societat pot representar una oportunitat pel que fa a la integració i la inclusió social?

No, perquè no la controlem nosaltres, sinó un petit nombre de corporacions tecnològiques amb un poder il·limitat. La tecnologia és un camp de batalla, no podem deixar-la en mans d’aquestes grans corporacions que han colonitzat tots els àmbits de la vida. En la tecnologització de la societat s’hi juga la lluita de classes. Cal desencantar-se de la idea de progrés que s’associa a la tecnologia.

La tecnologia és un camp de batalla que no es pot deixar en mans de les grans corporacions

Des del teu punt de vista, quins són els majors reptes a què s’enfronta l’educació avui en dia?

En primer lloc, s’enfronta a les formes de coneixement que imperen avui sobre les nostres vides, que no tenen res emancipadores. També ha de fer front a la burocràcia,  les tendències autoritàries amb les quals es governa la societat i a la reducció de les possibilitats de vida que ha imposat el neoliberalisme. L’individualisme que hi ha al darrere de molts discursos pedagògics actuals, regits per la idea de potencial, competència i talent personal convertible en capital també és un problema greu. Això va lligat a la instrumentalització i mercantilització de l’educació, entre tantes altres qüestions.

Resumeix amb una paraula o una frase la teva experiència a la UOC

No sé si resumeix la meva experiència a la UOC, però sí un desig: un lloc que té cura de l’estudi a través del qual compartim els nostres aprenentatges.

(Visited 11 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Redactora col·laboradora dels Estudis
Comentaris
Deixa un comentari