Montse Vall-Llovera: “A la UOC s’hi poden fer moltes coses, perquè és una universitat oberta, jove i flexible”

12 maig, 2021

Montse Vall-llovera és una de les professores amb més anys d’experiència a la UOC. Ha estat professora, investigadora, directora del programa de Psicologia, i adjunta al Vicerectorat de Postgrau i Formació continuada. Amb ocasió dels vint-i-cinc anys dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, hem volgut parlar amb ella sobre els seus inicis a la nostra universitat, els canvis que s’hi han produït i l’experiència diversa que suposa treballar-hi. 

Vall-llovera va entrar a la UOC el febrer del 2000, ara fa vint-i-un anys. Ens explica que, en aquell moment, va arribar-hi a través d’una convocatòria per a docents de Psicologia: “fins aleshores, hi havia la llicenciatura de Psicopedagogia, però no la de Psicologia. Es va decidir obrir el programa el setembre del 2000, i a través de la convocatòria de selecció de professorat per la meva àrea de coneixement, metodologia de les ciències del comportament, que aleshores encara no estava coberta, em vaig incorporar com a professora als Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació”. 

Recorda els primers anys amb tendresa. L’equip dels Estudis era molt més petit, sobretot pel que fa al cos docent, cosa que feia que fossin com una petita família: “érem tan pocs que fins i tot, durant un temps, vam ‘instaurar’ un dia en què dinàvem junts i ens tornàvem per dur els plats fets de casa”. A més a més del creixement, tant en nombre d’estudiants, com en personal de gestió i acadèmic, destaca la diversificació de la formació i, conseqüentment, de les tasques i responsabilitats de gestió i acadèmiques necessàries per donar-hi suport.

Montse Vall-llovera
Montse Vall-llovera

La UOC es caracteritza per la vocació de servei a la societat, on l’educació superior arribi al nombre més gran de persones possible

L’estructura organitzativa, tant de gestió com acadèmica, en definitiva, ha canviat per avançar en aquells aspectes que caracteritzen la UOC, com ara l’èmfasi en la formació continuada i l’aprenentatge al llarg de la vida. No obstant això, destaca, el fons continua sent el mateix: “la vocació de servei a la societat, on l’educació superior arribi al nombre més gran de persones possible, i en definitiva, obrir la porta a tothom que vulgui estudiar i ampliar els seus coneixements i aprenentatges”.

Un altre canvi important que destaca és el desenvolupament d’una recerca pròpia. “Quan vaig arribar —comenta— la UOC no disposava de recerca pròpia: els professors participaven en grups de recerca d’altres universitats o en equips interuniversitaris. L’IN3, que acabava de formar-se, era un paraigua per donar suport a la recerca que feia el professorat, però encara no s’havia fet èmfasi en promoure el sorgiment de grups d’investigació propis”. Vall-llovera explica que precisament en aquell moment, en què la UOC començava a consolidar-se com a institució de formació, va iniciar l’impuls a la recerca pròpia. “L’objectiu era fer recerca al voltant i relacionada amb l’àmbit de les TIC: vist amb la perspectiva que dóna el temps, podríem dir que estàvem posant la llavor d’alguns dels grups punters que hi ha ara als nostres Estudis, com ara Edul@b, eTIC, Feed2Learn, PsiNET o GenTIC, entre d’altres”. 

Va participar en la fundació d’un dels grups que ha tingut més trajectòria als Estudis, JovenTIC, a partir d’una iniciativa de l’Adriana Gil-Juárez (aleshores professora dels Estudis i que actualment n’és professora col·laboradora).

JovenTIC va sorgir de l’interès per l’estudi dels usos i les apropiacions que feien de la tecnologia els infants i els joves, des de la perspectiva de la psicologia social. Un encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona a la UOC, concretament del CIIMU (Consorci Institut de la Infància i Món urbà), que havia iniciat un projecte que focalitzava la recerca al voltant dels infants i les TIC, els va permetre començar a treballar amb els infants i joves que es trobaven als cibercafès. “En aquell moment, els cibercafès eren espais amb molta presència d’infants i joves que es relacionaven amb les TIC, i el què ens interessava era veure quines relacions s’establien entre ells quan la tecnologia hi era present. Nosaltres anàvem als cibercafès i observàvem. El què vàrem veure és que en aquests espais hi eren per passar l’estona, i que les TIC els servien per jugar (sols o en línia), per aprendre entre ells, i sobretot per relacionar-se, en un moment on no hi havia xarxes socials (només Messenger, que era el que feien servir).

A partir d’aquella recerca ens vam constituir com a grup d’investigació i vam continuar interessant-nos pel conjunt de significats que els infants i joves construeixen col·lectivament en aquestes pràctiques i la seva relació amb la construcció de la seva identitat, molt especialment la identitat de gènere. En les nostres darreres investigacions ens hem preocupat per la fractura digital de gènere i en general, per la relació entre el gènere i la tecnologia”.

El grup de recerca JovenTIC s’ha interessat pel conjunt de significats que els infants i joves construeixen col·lectivament al voltant de les TIC

Els avenços que s’han produït en tots els aspectes de les tecnologies des dels anys 2000 són importantíssims. La irrupció de la pandèmia ha accelerat alguns canvis que ja s’estaven produint, especialment en l’àmbit de l’ensenyament en línia. Com a professora veterana de l’educació en línia, li preguntem pels canvis que seran decisius en el futur. “Tot i que s’han produït molts avenços en els últims anys, s’han generat debats en educació i s’han desenvolupat estratègies de millora educativa, encara queda camp per córrer perquè tot el col·lectiu docent, des de la primària fins a la universitat, pugui abordar amb garanties el trànsit d’una educació presencial a models d’educació en línia”, ens respon. “La tecnologia se seguirà desenvolupant i s’albira que jugarà un paper decisiu en el futur de l’educació, però és fonamental que els docents disposin no només dels recursos tecnològics i el saber necessari per utilitzar-los, sinó, sobretot, que tinguin accés a ‘solucions’ d’ensenyament online que contemplin la seva formació i el coneixement sobre el disseny de cursos, activitats, estratègies docents, la interacció entre docents i estudiants, entre estudiants, etc., en el marc de l’organització de diferents models en educació en línia”.

És fonamental que els docents tinguin accés a solucions d’ensenyament en línia que contemplin la seva formació

Més enllà de les eines, també cal centrar-se en allò que permet que l’ensenyament sigui de qualitat sense que es perdi el factor humà. En entorns especialment tecnologitzats com la UOC, això suposa tot un repte. Quina és la clau per aconseguir-ho? Vall-llovera ens contesta que les TIC serveixen per relacionar-nos, i “cal potenciar espais de relació que permetin no només una comunicació fluida, sinó també que siguin espais on es pugui reflexionar i portar a terme debats, de forma sincera i honesta, on expressar-se amb plena llibertat de pensament: som una universitat i això és el que l’ha de caracteritzar”.

A més a més, destaca que, a la UOC, aquesta comunicació i intercanvi constant ha de mantenir-se tant amb els estudiants com amb els professors docents col·laboradors (PDCs). “Generar espais de comunicació, amb estudiants i PDCs, és clau a l’hora de transmetre coneixements, crear ambients de col·laboració i de treball en equip, i generar lligams”. En aquest sentit: “Els PDCs sempre han tingut un alt grau d’implicació i compromís amb la nostra universitat, amb una gran vocació docent, esperit d’innovació, capacitat d’adaptar-se als canvis, i amb un fort esperit crític fruit de la reflexió acadèmica. És aquest tarannà el que també ha portat a la UOC a ser la universitat que és avui dia”.

Els professors docents col·laboradors sempre han tingut un alt grau d’implicació i compromís amb la nostra universitat (…) aquest tarannà també ha portat la UOC a ser la universitat que és avui dia

Per a Vall-llovera, l’actitud crítica i oberta al canvi, l’esperit col·laboratiu i de treball en equip dels PDCs és un model d’allò que cal per treballar a la nostra universitat. “A una persona que s’incorpora a la UOC, li suggeriria que tingui la ment molt oberta i no doni res per assentat, que sigui flexible i amb capacitat d’adaptar-se de forma àgil, disposada a afrontar reptes docents i acadèmics, i amb ganes d’innovar”.

Posa com a exemple l’oportunitat d’ocupar llocs de responsabilitat acadèmica, una experiència que ella va tenir com a directora de programa de Psicologia, i també com Adjunta al Vicerectorat de Postgrau, i considera que el potencial acadèmic és prou divers i potent perquè la UOC doni la possibilitat que tothom que en algun moment s’ho plantegi hi pugui accedir, perquè: “si sempre hi ha les mateixes persones en aquests càrrecs, és més difícil que hi hagi idees innovadores”. 

Per acabar, li demanem que ens resumeixi el seu pas pels Estudis amb una frase o una paraula. “És difícil, per no dir impossible, resumir en una frase vint-i-un anys als Estudis i a la UOC. Són molts els aprenentatges i experiències viscudes en aquests anys, i moltes les persones —professorat, gestió, PDCs, estudiants— que, afortunadament, m’hi han acompanyat. Potser em quedaria amb el fet que la UOC, juntament amb totes les persones que he tingut a prop durant tot aquest temps, m’ha ajudat a descobrir àrees competencials de mi mateixa que desconeixia, i això m’ha donat l’oportunitat de créixer personalment i professional”. 

(Visited 19 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Redactora col·laboradora dels Estudis
Comentaris
Deixa un comentari