Què passa amb el Pràcticum quan irromp la pandèmia de la Covid-19?

8 abril, 2021
Prácticum de psicología

Clara Selva, professora responsable del Pràcticum de l’àmbit de Psicologia als Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, ens apropa a l’adaptació d’aquesta assignatura en temps de Covid-19.

Una fita clau i esperada, sacsejada per la pandèmia

Sens dubte, el Pràcticum és una de fites més enriquidores i de major aprenentatge dels plans d’estudis, perquè permet, de forma primerenca, posar en pràctica el conjunt de continguts i coneixements adquirits al llarg de la titulació així com posar-se dia a dia en la pell del professional de la disciplina.

La possibilitat d’iniciar l’aprenentatge experiencial, basat en els principis d’aprendre fent, l’aproximació a l’entorn laboral, en tant que a les tasques, rols i cultura organitzacional, i la guia professional que facilita, que ajuda a encaminar l’elecció laboral posterior, fan d’aquesta assignatura una fita cabdal i molt esperada per l’estudiantat, que hi té versades moltes expectatives. Però… què passa quan irromp la pandèmia de la Covid-19 i ho sacseja tot?

El pràcticum permet posar en pràctica els continguts i coneixements adquirits, així com posar-se dia a dia en la pell del professional de la disciplina

Com bé recordarem, la pandèmia de la Covid-19 i l’estat d’alarma decretat arran de la mateixa el 14 de març del 2020 van comportar la suspensió de tota activitat educativa presencial, així com el pas de l’activitat educativa a distància i online de tots els centres i nivells d’ensenyament contemplats en l’article 3 de la Llei Orgànica 2/2006 de març. 

Aquest escenari tan convuls va obligar moltes institucions educatives a adaptar-se, de la nit al dia i sense experiència prèvia, a una nova modalitat educativa que permetés donar continuïtat als plans formatius del seu estudiantat. En aquest sentit, les universitats online, com la UOC, a conseqüència de les seves consolidades experiències en les metodologies d’ensenyament i aprenentatge online, van convertir-se en un model a seguir. No obstant això, també les universitats virtuals van veure’s afectades en les seves assignatures de pràctiques, en ser les úniques amb caràcter presencial o semipresencial (blended) dels plans d’estudi.

La gestió de les diferents universitats i, conseqüentment, de les seves titulacions en relació amb el Pràcticum, ha estat diversa, i ha contemplat diferents accions en funció de factors com: a) la concreció dels seus plans d’estudi, b) el caràcter obligatori o optatiu de l’assignatura o c) el volum d’estudiants que l’estaven cursant en aquell moment. 

A les diferents titulacions dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, que compten amb una consolidada experiència en la innovació i l’e-learning, les Direccions de docència i de programa, el professorat responsable i les Comissions del Pràcticum, amb el suport del Departament de Planificació i Qualitat, van focalitzar-se a dissenyar solucions alternatives que, vetllant sempre per la qualitat de l’assignatura i l’acompliment dels resultats d’aprenentatge establerts, permetessin donar continuïtat a les pràctiques i trajectòries acadèmiques i professionals de l’estudiantat.

Des de l’experiència en la innovació i l’e-learning, les diferents titulacions dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació van dissenyar solucions alternatives

Comptant amb les sensibilitats i acords establerts per la REACU (Red Española de Agencias de Calidad Universitaria) i la CRUE (Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas) davant la situació d’excepcionalitat provocada per la Covid-19, es van definir diferents modalitats de pràctiques virtuals que permetessin a l’estudiantat cursar el Pràcticum en el semestre en qüestió. 

Les modalitats proposades en cada programa van respondre a una profunda reflexió i avaluació amb relació a la seva idoneïtat i viabilitat en funció dels seus objectius i àmbit professional. A tall d’exemple, algunes modalitats de pràctiques dissenyades van consistir a realitzar pràctiques en remot al centre assignat (conegudes com a tele-pràctiques); pràctiques en recerca online (en diferents projectes d’investigació) o pràctiques en modalitats alternatives (específicament dissenyades per a realitzar-les en l’entorn de les aules virtuals). 

Més enllà de la concreció formativa que hagi pres el Pràcticum en temps de Covid-19 per a cadascuna de les titulacions (i de la incertesa que, encara, sosté les nostres esferes socials i vitals), la dimensió tan eminentment personal que presenta aquesta assignatura fa que l’experiència de l’estudiantat no només estigui determinada per les modalitats de pràctiques posades a disposició, sinó, també, per la connotació i significat que cadascun dels i les estudiants hagi atorgat a aquest període d’aprenentatge.

L’experiència de l‘estudiantat no només està determinada per les modalitats de pràctiques posades a disposició, sinó també per les expectatives que tingui

En aquest sentit, clarament, hi juguen un paper destacat les expectatives i l’imaginari versat (sostinguts, en la seva majoria, en la possibilitat de comptar amb una experiència presencial), o les fites de futur a assolir (com pot ser el tancament d’una etapa formativa). En altres paraules, l’experiència viscuda en relació amb el Pràcticum, i més en temps d’excepcionalitat com els actuals, no respon únicament a les opcions plantejades, sinó també a les possibilitats que aquestes han permès, així com al tarannà i actitud amb les quals l’estudiantat ha afrontat aquesta experiència.

Radiografia de la situació i mirada al futur

Un any després de l’inici de la pandèmia, i encara immersos en una situació d’incertesa que sembla lluny de concloure’s, s’obren una sèrie de reflexions i propostes en relació amb el Pràcticum en temps de pandèmia.

D’una banda, no hi ha dubte que les mesures proposades en funció de les necessitats i possibilitats de cada titulació han permès donar continuïtat a les trajectòries acadèmiques i professionals de l’estudiantat i, en molts dels casos, concloure una etapa formativa. En aquest sentit, també han permès assajar noves formes d’aprenentatge del rol professional i, en algunes ocasions, explorar les oportunitats i eines que ofereix l’entorn online per ampliar el marc d’actuació professional. Així mateix, més encara donada la situació d’excepcionalitat, han potenciat un aprenentatge amb un major grau d’acompanyament, seguiment i supervisió personalitzats per part del professorat implicat en l’assignatura.

L’excepcionalitat ha permès assajar noves formes d’aprenentatge del rol professional i ha potenciat l’acompanyament personalitzat

D’altra banda, i fent una reflexió transversal des del disseny i posada en marxa d’aquestes mesures, cal assenyalar el poc recorregut que encara tenim quant al coneixement d’aquests nous models d’aprenentatge, dissenyats ad hoc i desplegats en un context de màxima urgència (en el qual el conjunt d’universitats va haver de reinventar-se pel que fa a les seves assignatures de pràctiques). Per tant, i des del moment de la seva activació, caldrà fer un seguiment continuat que permeti avaluar tant les seves bondats, com les millores que calen en el seu disseny. 

En aquest punt, també cal fer esment a les necessitats de formació específiques que aquesta situació hagi pogut generar en els diferents col·lectius, com per exemple els i les tutores de centre. Sobre aquests grups, la UOC posa a disposició els seus serveis i experteses per tal de permetre una óptima adaptació a les noves formes de fer de l’entorn online. 

Atenint-nos a aquest conjunt de reflexions, pot dir-se que les modalitats presentades han permès flexibilitzar i explorar alternatives de pràctiques que poden donar resposta, o poden servir de punt de partida, en noves situacions d’incertesa (com ho ha esdevingut la Covid-19), així com obrir la possibilitat d’explorar nous models de pràctiques i d’ensenyament-aprenentatge que, quan sigui adient, permetin introduir o testejar noves metodologies docents. 

Però, també cal fer esment que les noves modalitats, alhora que obren noves finestres d’oportunitat en les formes d’aprendre el rol professional, requereixen d’una anàlisi detinguda i prudent en relació als beneficis que poden aportar en les titulacions més enfocades a la intervenció professional (la qual demana d’una forta interacció), doncs, en algunes és difícil cobrir completament la riquesa de l’experiència professional presencial. 

Sigui com sigui, i si així s’escaigués, per a futures situacions d’incertesa o a fi de consolidar aquestes noves modalitats, el primer pas passaria, indubtablement, per l’aprovació de les agències de qualitat en relació amb les noves modalitats de pràctiques en funció de la titulació i per l’acceptació de les mateixes per part de la comunitat professional a la qual s’adrecen. Al seu temps, caldria comptar amb suficient evidència científica que permetés contrarestar (si és el cas), els esculls derivats de la no presencialitat; el que, d’altra banda, també podria redundar en el coneixement i aprenentatge del rol professional de l’estudiantat o en la seva satisfacció vers el Pràcticum.

Amb tot, si bé la pandèmia de la Covid-19 ha irromput dràsticament en l’educació i ha plantejat una varietat de reptes per a les diferents titulacions, a fi de complir amb els requisits establerts en les pràctiques, també és cert que aquests reptes poden obrir algunes possibilitats de futur que permetin complementar l’experiència pràctica més tradicional de l’estudiantat. En qualsevol cas, les mesures d’emergència, en temps que també ho són, han permès la posada en marxa de sistemes educatius més resilients i amb capacitat de resposta davant de situacions convulses.

Per a més informació, o per qualsevol dubte, pots contactar-me a través del correu electrònic cselvao@uoc.edu.

(Visited 6 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari