‘A Silent Voice’, un manga sobre l’assetjament escolar per entendre tots els punts de vista

Des dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació us recomanem aquest còmic japonès sobre bullying, discapacitat i les diferents perspectives dels implicats

És freqüent trobar relats de ficció en què una víctima d’assetjament escolar es transforma després en assetjador, però no ho és tant que el primer assetjador es converteixi després en la víctima. Aquest és només un dels punts de vista que contempla A Silent Voice, un emotiu, cru i preciós manga de Yoshitoki Ôima(2013), que fuig dels clixés del bullying. Centrat en un grup de companys de classe, relata, a força de salts en el temps, la relació que s’estableix entre Shoya Ishida, un noi avorrit i poca-solta, i Shôko Nishimiya, una noia sorda.

Tots els punts de vista

Shôya Ishida comença a l’escola primària un procés de bullying cap a Shôko Nishimiya quan arriba com a nova alumna a la classe. L’assetjament anirà in crescendo, sobretot per la passivitat que “sembla” prendre la noia, fruit de la incomunicació entre tots dos per la seva sordesa, encara que ella utilitza una llibreta per escriure el que vol dir. L’autora d’A Silent Voice no s’estén a explicar els orígens de l’assetjament escolar, perquè no sempre hi ha un motiu determinant. En aquest cas, simplement el tedi d’Ishida és el que l’indueix a molestar una persona al seu parer diferent, canalitzant les seves emocions negatives.

El paper de la resta de companyes i companys de classe també és fonamental, tal com ho és en qualsevol situació d’assetjament escolar. Així, el suport cap al bullying que realitza Ishida, s’activa en la gran majoria de la classe, que passen de rebre la nova noia amb respecte, a tractar-la amb menyspreu, mostrar-se passius i observar les agressions i fins i tot unir-se en les accions contra ella. Si hi ha alguna veu dissident, com és el cas d’una companya que es fa amiga d’Nishimiya, aquesta acaba patint també un rebuig i maltractament. Yoshitoki Ôima descriu tot aquest procés amb gran cruesa i amb una perspectiva objectiva molt real.

Un gir de guió, d’assetjador a assetjat

La pèrdua reiterada dels audiòfons de Nishimiya, motiu pel que la seva mare emprèn accions -entre les quals canviar la noia d’escola- i davant la qual la direcció del centre passa a l’acció, és el punt d’inflexió en aquesta situació. Ishida és assenyalat llavors per la classe com el culpable únic i passa a ser d’assetjador a assetjat pels seus antics companys.

A Silent Voice no acaba aquí, sinó que en els set volums en què es presenta, veiem l’evolució d’Ishida, ja a secundària, com va passar els seus anys com a assetjat, el seu sentiment de culpabilitat, acceptació dels fets i ànsies de redempció que el porten a tornar a cercar Nishimiya, i fins i tot aprendre llenguatge de signes per comunicar-se amb ella per demanar-li perdó. A partir d’aquí, aquesta trobada juntament amb la d’altres companys i noves amistats que també han patit bullying, permet a l’autora mostrar un ampli ventall de les casuístiques de l’assetjament escolar: com s’origina, com es manté, l’actitud dels diferents actors, etc… Així com les conseqüències que es deriven molt temps després: aïllament, pèrdua d’autoestima, depressió i fins i tot el suïcidi, que en la història es presenta dues vegades, i amb duresa.

El final del relat mostra la generositat del perdó, de la comprensió i d’assumir els fets en els dos sentits, i la valentia de continuar cap endavant amb la càrrega personal de cadascú.

La discapacitat i la voluntat de comunicació

L’originalitat d’aquest manga resideix, també, en el plantejament de la discapacitat i el paper que juga en els casos d’assetjament escolar. En aquest cas la sordesa, com a diferència important enfront dels altres nois i noies, es pren com a excusa per actuar en contra seu.

En aquest sentit, Yoshitoki Ôima aconsegueix exposar al manga el pensament de Nishimiya, el seu sentiment i sensació d’incomunicació de manera magistral, talment com si la “sentíssim” parlar només en llenguatge de signes.

El paper dels adults i l’entorn familiar

Com actuen els adults davant l’assetjament escolar? D’una banda, l’autora incideix en el paper del professorat i tutor de primària, com a passiu, traient importància a l’assumpte i sense prendre-hi cartes excepte quan els fets són ja de greus dimensions. I encara que també apareix un contrapunt en una altra professora més activa, clarament la seva crítica enfront d’alguns docents és bastant aguda.

D’altra banda hi ha les famílies de tots dos protagonistes, amb un pare desaparegut en ambdós casos, i amb una mare sobreprotectora i alhora una mica incomprensiva (la de Nishimiya) i una altra que, encara que afectuosa, potser massa permissiva i poc a casa pel seu treball ( la d’Ishida).

Finalment, també es descriu el sentiment de la germana petita de Nishimiya, i com tant la discapacitat com la sensació de desemparament que té respecte a la seva germana gran la condicionen en la seva actitud, de defensa activa.

Un manga per a educar

És aquesta, doncs, una obra intensa i que aprofundeix en el procés de l’assetjament escolar sense quedar-se a la superfície, novedós per la perspectiva que pren del victimari, gens habitual. Pel seu format, en vinyetes de còmic japonès, es presenta molt recomanable com a lectura en escoles i instituts. Pot servir de reflexió i fins i tot incidir activament en processos de bullying.

A Silent Voice ha estat aclamat tant per la crítica com pels lectors, obtenint diversos premis. S’ha adaptat també com a pel·lícula animada en l’anime homònim d’Naoko Yamada (2016).