És possible que l’agent policial apliqui el sentit comú si disposa d’una formació orientada a la repressió?

23 març, 2018

Jordi Martínez Busom, estudiant del Grau en Educació Social de la UOC.

Tot i que podem dir que el sentit comú és el menys comú dels sentits, resulta imprescindible per donar una resposta adequada a la majoria dels conflictes socials en els quals intervé la Policia de Catalunya. Entre altres coses, perquè el 66% de les seves actuacions són de caràcter assistencial (1). El sentit comú parteix de l’experiència col·lectiva i s’aplica segons les creences populars considerades justes per resoldre problemàtiques en sintonia a la vida. De fet, qualsevol agent de policia pot donar fe que és una de les paraules més repetides com a pauta pràctica i resolutiva de conflictes durant la seva instrucció. Però, és possible que l’agent policial apliqui el sentit comú disposant d’una formació orientada, majoritàriament, per exercir tasques repressives?

Segons les dades facilitades per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya referent al Curs de Formació Bàsica per a policies, i posteriorment analitzades al Treball de Fi de Grau: La incorporació de la perspectiva socioeducativa en l’acció policial que vaig presentar al mes de juny de 2017, el 83% de la formació dels Mossos d’Esquadra és de temàtica jurídica, procedimental i de defensa personal. D’aquesta manera, el sentit comú queda subjecte al marc restrictiu i protocol·lari de les lleis –sense comptar amb els procediments interns de la policia–, deixant poc marge a l’anàlisi de les causes que motiven les actuacions policials més habituals.

Des del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) s’ha creat un grup de treball d’anàlisi sobre la formació que reben els cossos policials. En aquest sentit, la introducció de sabers disciplinaris vinculats amb l’educació social pot oferir una perspectiva fonamentada en l’ètica, la pedagogia i l’anàlisi crítica a l’hora d’atendre les problemàtiques i necessitats socials que, massa sovint, són objecte de la intervenció policial. Gran part dels conflictes socials que atenen els cossos policials mereixerien altres tipus d’actuacions, sobretot de caràcter socioeducatiu.

Llegeix l’article complet al web del Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya.

(1) Dades extretes del catàleg del Cos de Mossos d’Esquadra “Nombre d’actuacions de resposta (incidents) de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra” entre els anys 2013 i 2016.

Referències:

Anglès, M. (s.d.). Sentit comú i vida pràctica: un esclariment de la multiplicitat significativa de la noció “sentit comú”.

ASEDES. (2007). Documentos professionalitzadors. Barcelona: Associació Estatal d’Entitats d’Educació Social.

Boó, E., Haba, C., Martínez, J. A., Silva, D. i Entitat TransFORMAS. (2012). Justícia, conflicte i educació social. Material docent. Barcelona: UOC.

Cobler, E., Gallardo, Rosa A. G, Lázaro C. y Pérez, J. (2015). Mediación policial. Teoría para la gestión del conflicto. Madrid: Dykinson.

Generalitat de Catalunya. Llei 10/1994, de 11 de juny, de la Policia de la Generalitat «Mossos d’Esquadra». (BOE núm. 192, 12 d’agost de 1994).

Jar, Gonzalo. (1999). El papel de la policía en una sociedad democrática. Reis. 85/99: 199-220.

Magrans, J. (2005). Manual del patruller. 150 protocols pràctics d’actuació policial. Document no publicat.

Martínez, J. (2017). La incorporación de la perspectiva socioeducativa en la acción policial: Un análisis de la situación a la Policía de Catalunya. RES (Revista de Educación Social).

Mossos d’Esquadra. (s.d.). Activitat policial. Generalitat de Catalunya. Disponible des de:

Mossos d’Esquadra. (2011). Missió, visió i valors de la PG-ME. Generalitat de Catalunya.

(Visited 6 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Alumni del grau d'Educació Social de la UOC.