Docència i avaluació de les competències transversals en educació superior

16 desembre, 2020
competencias transversales educacion superior

Integració de les competències transversals en el currículum dels programes

L’educació superior té per finalitat preparar persones capaces de resoldre amb èxit demandes complexes, com les que habitualment es trobarà en la seva vida professional i també personal. Per poder-ho fer, el professorat treballa organitzant el procés educatiu en competències que faciliten als estudiants l’assoliment de coneixements, habilitats, actituds i valors. Les competències integren, per tant, elements cognitius, pràctics i socioemocionals (European Commission, 2007). 

Quan definim el currículum d’un programa i determinem les competències que inclourà, cal fer-ho de forma integrada, tenint en compte tant els elements cognitius, com les habilitats, les pràctiques i els aspectes socioemocionals. Ara bé, és cert que determinades competències es focalitzaran més o menys en cadascun dels aspectes mencionats. Per això hi ha qui nomena les competències focalitzades en àmbits cognitius i les de les habilitats (skills) com a competències hard i les focalitzades en els àmbits pràctics i socioemocionals com a competències generals, transversals o soft. El que pretenem mostrar amb aquest article és la importància de la integració de tots els àmbits competencials mencionats de forma integrada en el currículum dels programes, i no de forma disgregada com a competències hard, per una banda i soft o transversals per a una altra. 

Existeix una visió tradicional de les competències transversals que les situa com a quelcom complementari, no integrat a la formació i oposat a tot allò que és cognitiu (hard). Aquesta visió tradicional considera les competències transversals únicament com a instrumentals, sense reconèixer el seu valor per exemple socioemocional, i per això considera que cal abordar-les de forma complementària, part del currículum del programa. Aquesta és una visió que pensem ja està superada per moltes universitats, com la UOC, i per les agències que avaluen els programes, i que a més, no es correspon a la definició integrada de competència exposada a l’inici. 

Les competències transversals contribueixen a la millor inserció personal en el mercat laboral i en la societat, i la seva integració en el currículum dels programes facilita l’acompliment de la missió educativa de la universitat.

L’OCDE es situa ja en aquest paradigma integrador de les competències transversals (OECD, 2019) tot remarcant cal aprendre-les i ensenyar-les integrades en el currículum del programa ja que contribueixen de forma important aportant valor als resultats d’aprenentatge individuals (millor ocupació, salut, seguretat, participació ciutadana i política, xarxa social, etc) i socials (productivitat, ciutadania, visió democràtica, drets humans, cohesió social, equitat, ecologia i sostenibilitat, etc.). En definitiva, les competències transversals contribueixen a la millor inserció personal en el mercat laboral i en la societat, i la seva integració en el currículum dels programes facilita l’acompliment de la missió educativa de la universitat.

Què inclouen les competències transversals?

Existeixen múltiples categoritzacions de competències transversals. Una de les més recents és la desenvolupada pel projecte Skills for Employability, en el que participa l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya (AQU) que agrupa aquestes competències en tres categories:

  • Habilitats intel·lectuals: habilitats interdisciplinàries per a combinar el coneixement; habilitats per a la resolució de problemes; creativitat; aprenentatge a partir de l’experiència.
  • Habilitats d’autogestió: habilitats de planificació, de gestió del temps, de gestió del canvi; iniciativa; lideratge
  • Habilitats de comunicació oral i escrita: habilitats multiculturals, de creació de xarxa, de negociació, de treball en equip.

El projecte Skill Up, coordinat des dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, també va desenvolupar una taxonomia de competències per l’ocupabilitat dels graduats universitaris, classificant aquestes en: 

  • Cognitives: pensament analític, llengua estrangera, pensament creatiu.
  • Metodològiques: aprendre a aprendre, orientació a resultats, resolució de problemes, presa de decisions, habilitats digitals.
  • Socials: comunicació, habilitats interpersonals, treball en equip, habilitats interculturals, gestió de conflictes.

Aquestes competències no poden ser treballades de forma separada, cal integrar-les en el programa i el seu currículum (Beard, Surendran, & Schwieger, 2008). I per a fer-ho cal tenir-les presentes en la definició dels objectius, de les activitats d’aprenentatge, i de les dinàmiques d’avaluació de cada matèria i programa.

Les metodologies docents més participatives, col·laboratives o de reflexió, per exemple, facilitaran de forma més apropiada la integració de les competències transversals en el currículum.

És clar que la inclusió de les competències transversals en l’educació superior comporta, també, una reflexió sobre les metodologies docents més adequades per tal de facilitar-ne el seu treball i el seu assoliment (Hora, Benbow, & Smolarek, 2018). Repassant el llistat anterior d’habilitats a treballar ens adonem que les metodologies docents més participatives, col.laboratives o de reflexió, per exemple, facilitaran de forma més apropiada la integració de les competències transversals en el currículum.

Estratègies per a l’avaluació de les competències transversals

La millor estratègia per a l’avaluació de les competències transversal en l’educació superior és la de procurar la implicació de l’estudiant en el tot seu procés d’aprenentatge. Com hem vist, les competències transversals són una part rellevant del procés d’aprenentatge que permetrà a l’estudiant un millor desenvolupament en la seva vida professional i social. És per això, que el procés d’avaluació ha de procurar la implicació de l’estudiant per a convertir-lo en líder del seu procés formatiu. Com? Existeixen diferent formes i totes han de ser coherents amb la integració curricular que hem anat esmentant, és a dir, han d’estar relacionades amb els objectius, les activitats i les metodologies docents. Tot seguit esmenten algunes formes d’implicar els estudiants en el seu procés d’aprenentatge i en la seva avaluació:

  • Activitats autèntiques i contextualitzades. Preparar les activitats d’aprenentatge i les d’avaluació de forma contextualitzada i properes a la realitat de l’estudiant. Quant més autèntiques i contextualitzades, més es facilitarà la implicació de l’estudiant.
  • Relació amb els requeriments socials i de l’ocupabilitat. Cal tenir present el futur de l’estudiant i el seu desenvolupament professional. Per això les activitats d’aprenentatge i avaluació han de tenir relació amb la situació social i la seva evolució i donar resposta a les habilitats d’ocupabilitat existents en cada moment.
  • Aproximació comprensiva i crítica. El foment del pensament crític és una de les estratègies a tenir en compte. El treball per a la aproximació global i comprensiva de la realitat comporta també una millor implicació de l’estudiant.
  • Avaluació continuada. El desenvolupament d’un sistema continuat de recollida d’informació, de mesura dels aprenentatges, de les habilitats i de les actituds, fomenta la percepció de lideratge i d’autogestió de l’aprenentatge en l’estudiant.

Per a assegurar la implicació de l’estudiant i per a garantir que l’avaluació reconeix els assoliments esperats en les competències transversals abans mencionades, caldrà aplicar unes determinades eines que facilitin la participació i implicació de l’estudiant i donin la suficient informació per a valorar el seu aprenentatge. Aquestes poden ser alguns dels instruments d’avaluació:

  • Portafolis
  • Rúbriques
  • Activitats d’avaluació
  • Avaluació per parells
  • Dilemes ètics i culturals 
  • Eines d’observació
  • Anàlisi de dades 

Aquests instruments d’avaluació necessiten de metodologies docents actives, centrades en el seu desenvolupament i millora com a estudiant. En els Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació varis programes de grau i màster treballen a partir de l’ABP (aprenentatge basat en projectes) com a metodologia idònia per a desenvolupar i avaluar l’assoliment de les competències hard i soft de forma globalitzada. En aquest post del blog relatàvem algunes experiències d’aplicació de l’ABP en alguns programes como són el grau de Logopèdia, el màster Universitari de Formació del Professorat de Secundària i el màster Universitari de Psicopedagogia.

Per a l’avaluació de les competències transversals una de les eines més valuoses de les que disposem són les activitats que es desenvolupen directament en els entorns professionals, com les pràctiques curriculars, o els treballs finals de grau o de màster. Ambdues permeten el desenvolupament de les competències transversals i permeten la seva avaluació en context. 

A manera de conclusió: decàleg a tenir en compte a l’hora de treballar i avaluar les competències transversals

  1. Les competències transversals han de ser ensenyades i apreses de forma integrada amb la resta de competències cognitives. No podem separar-les ni tractar-les com a complementàries o simplement instrumentals.
  2. El context juga un paper important en la docència i en l’avaluació de les competències transversals. No podem treballar aquestes competències en un entorn irreal i llunyà de la realitat de l’estudiant.
  3. Les competències transversals impliquem diferents actors en el procés de docència: professors, companys d’aula, institucions de pràctica, ocupadors, etc. Cal un diàleg real amb aquests diferents actors per tal que aquestes competències transversals siguin realment significatives. 
  4. Pensar en obtenir una mesura precisa per a l’avaluació de les competències transversal és impossible. Les competències transversals es valoren, no es mesuren.
  5. L’avaluació de les competències transversals comporta implementar estratègies d’avaluació autèntica dels aprenentatges a partir d’activitats rellevants i connectades amb el món professional real.
  6. Podem aprofitar la docència de les competències transversals per a millorar la didàctica i les metodologies d’ensenyament i aprenentatge, facilitant modalitats actives, reflexives i crítiques.
  7. La utilització de metodologies actives, com l’aprenentatge basat en projectes (ABP), en l’àmbit universitari es mostren efectives en el desenvolupament de les competències transversals a l’activar diverses habilitats com ara el treball en equip, la comunicació, la presa de decisions o la gestió de conflictes.
  8. L’ús de la tecnologia en educació pot ajudar en els processos de docència i avaluació de les competències transversals, gràcies al seu potencial de comunicació multidireccional i d’accés a la informació.
  9. Més enllà de l’acció individual com a professor, les competències transversals són una bona eina per a facilitat la col·laboració institucional, entre institucions educatives, amb empreses i amb la societat. 
  10. L’assoliment de competències transversals no únicament és profitós per al desenvolupament professional i social, ens ajuda a desenvolupar-nos millor personalment i a ser més feliços.

Referències

Beard, D., Surendran, K., & Schwieger, D. (2008). Integrating Soft Skills Assessment through University , College , and Programmatic Efforts at an AACSB Accredited Institution. Journal of Information Systems Education.

European Commission. (2007). Key Competencies for Lifelong Learning: European Reference Framework. European Commission.

Hora, M. T., Benbow, R. J., & Smolarek, B. B. (2018). Re-thinking Soft Skills and Student Employability: A New Paradigm for Undergraduate Education. Change: The Magazine of Higher Learning. https://doi.org/10.1080/00091383.2018.1540819

OECD. (2019). OECD Future of Education and Skills 2030: Conceptual Learning Framework. OECD Learning Compass 2030 Concept Notes.

Autors / Autores
Professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació. Codirector de International Journal of Educational Technology in Higher Education (ETHE).
Professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, investigadora a leLearn Center i investigadora principal del projecte Skill Up, coordinat pel grup eTIC
Comentaris
Deixa un comentari