Eines i recursos imprescindibles per a la docència no presencial

13 maig, 2020 Marc Romero Carbonell

La xarxa ens permet accedir a multitud d’eines i recursos que poden ajudar a la docència no presencial. Quins són? Com seleccionar-los i utilitzar-los adequadament?

Marc Romero és el ponent d’aquest nou webinar del cicle Docència no presencial d’emergència. És professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació i de l’Àmbit de Competència Digital de la UOC, a més de membre del grup Edul@b.

A l’hora d’abordar les eines recursos imprescindibles per a la docència no presencial és necessari considerar que la situació actual és excepcional i la diversitat de casos infinita, cosa que fa impossible oferir receptes vàlides per a tothom. Per a abordar l’activitat formativa, haurem de tenir en compte aquesta condició, juntament amb l’objectiu que vulguem aconseguir amb la formació i el nivell dels nostres estudiants.

En general, ha de prevaler el criteri pedagògic: cal plantejar-se primer quina activitat volem realitzar per a després triar la solució tecnològica apropiada.

Quant a l’ús de tecnologia en una situació no presencial d’emergència, cal deixar clar que menys és més. Facilitar-nos les coses, sobretot si no s’està acostumat a aquest tipus de docència, és fonamental en el nostre context. 

Els conceptes d’ “eina” i “recurs” són a vegades difusos, ja que s’usen com a sinònims. A continuació es destaquen algunes recomanacions d’eines (que, en el marc d’aquest webinar es consideren programes i aplicacions que permeten el desenvolupament de processos docents) i unes altres de recursos (entesos com a continguts educatius en línia, activitats, etc.).

Eines per a la docència no presencial

Abans de plantejar l’ús de qualsevol eina en la docència, el primer que cal determinar són els criteris pedagògics: Quin tipus d’activitat formativa desenvoluparem? Quina eina es correspon millor amb les competències que es volen desenvolupar amb aquesta activitat? Docent i estudiants tenen la competència per a utilitzar-la? És una eina flexible, que permeti desenvolupar activitats creatives, o és menys flexible però més senzilla de fer servir?

Una vegada esclarits els criteris pedagògics, han de considerar-se els criteris tècnics: És l’eina prou fàcil, intuïtiva, amigable? Hem triat eines de programari lliure, o que tinguin com a mínim una secció gratuïta? Tenen un disseny multiplataforma, que permeti el seu ús des de molts dispositius? Asseguren la privacitat i la seguretat? Tenen un grau adequat d’actualització?

Amb tots dos tipus de criteris en ment, és possible començar la selecció d’eines. En aquest webinar s’ofereix una classificació de diferents eines que podrien ser útils per a la docència no presencial en base als seus usos, encara que cal assenyalar que aquesta classificació no és estàtica (una eina es podria classificar de moltes formes en funció de la seva utilització).

– Gestió de continguts: tenim a la nostra disposició tant cercadors genèrics, com DuckDuckGo o Qwant (que asseguren la privacitat) com d’altres especialitzats en una determinada mena de contingut (Google Acadèmic per a contingut acadèmic o Pixabay i CC Search per a imatges). A més, existeixen curadors de continguts per a organitzar de manera visual i atractiva els continguts que trobem al web: Pinterest per a les imatges, Flipboard, que permet organitzar-los per temàtica, list.ly que realitza llistes, o agregadores de notícies com Feedly.

– Comunicació personal: entre les eines que permeten la comunicació entre persones que ja es coneixen, trobem serveis de missatgeria instantània com Slack, Telegram i WhatsApp i Hangouts (que permeten també videoconferència), i uns altres especialitzats per a les videoconferències (Jitsi Meet, OpenMeetings, BigBlueButton, Zoom, Skype, Houseparty, etc.). Per a més detall, es recomana la lectura d’aquest article d’Edul@b, on es comenten diversos aspectes pedagògics de l’ús de videoconferències.

– Comunicació social: es tracta d’eines que entrarien dins del que anomenem “xarxes socials”. Trobem eines de tipus blog (Bloguer, WordPress, Edublogs), de microblogging (Twitter) i xarxes socials convencionals com Facebook, Instagram, Linkedin o Pinterest.

– Creació de continguts: les eines de creació de contingut poden ser útils al docent tant per a crear les seves activitats com per a proposar creació activa de continguts per part de l’estudiantat. Algunes d’aquestes eines requereixen de la seva instal·lació en l’ordinador i unes altres estan disponibles en línia.

. Editors d’imatge: Gimp, Photoscape, Pxlr, Fotor

. Editors de vídeo: Kdenlive, Openshot, Moovly, Animoto

. Capturadores de pantalla: ScreenCastify, Screencast o’Matic, Loom

. Presentacions multimèdia: Presentacions de Google, Prezi, Powtoon

. Infografies: Genially, Infogram, venngage, canva, piktochart

. Creació de comics: Pixton, Storyboardthat, Makebeliefscomix

. Podcast: Vocaroo, Audacity, podomàtic, Spreaker

. Creació de webs: GoogleSites, Wix, Weebly

. Realitat augmentada: Aumentaty, Camonapp Studio, Artlvive-

. Eines col·laboratives: permeten que els estudiants col·laborin entre ells i realitzin projectes. Són les wikis (MediaWiki, DokuWiki), els gestors de documents (Google Suit, Padlet), les de planificació de projectes (Google Calendar, Trello, Project.co) o les pissarres en línia (OpenBoard, Idroo, Miro, ExplainEverything).

. Creació d’activitats: creació de jocs, quizzes i qüestionaris (Wordwall, Edupuzzle, Gocongr, Cerebriti, Educaplay), portafolios (Seesay, StudentShaw) o Flashcards i mapes mentals (Mindmeister, Bubbl.us). Khan Academy també permet realitzar activitats formatives en línia.

Tenint en compte tant els criteris de selecció esmentats com els exemples d’eines, un docent que vulgui usar-les per a adaptar-se a una docència no presencial ha de considerar els següents cinc consells:

1. Evitar reproduir la docència magistral tradicional, basada simplement en la transmissió de continguts.

2. Fer que prevalgui la simplicitat en l’ús d’eines.

3. Utilitzar les eines de manera creativa.

4. Promoure el paper actiu i la col·laboració entre els estudiants.

5. Limitar la sincronia i les videoconferències: són útils per a treballar la part emocional de l’entorn en línia, però no se n’ha d’abusar.

Recursos per a la docència no presencial

Igual que amb les eines, abans de plantejar l’ús de qualsevol recurs educatiu en línia, és necessari considerar una sèrie de criteris de selecció.

A l’hora de seleccionar un recurs, és important valorar-ne la qualitat: els autors del recurs són identificables i fiables? L’estil i el llenguatge són adequats? El contingut és parcial o comercial esbiaixat? És adequat al currículum dels estudiants? Ofereix possibilitats d’interacció? Els podrem reutilitzar? Promou el respecte a les diferències entre els estudiants? És estètic? És navegable, usable i accessible per a tots?

Sobre la base d’aquests criteris, poden trobar-se moltíssims recursos educatius en obert. Els següents exemples seran rellevants o no en funció de l’objectiu que es persegueixi. En tot cas, sí que poden donar pistes sobre els llocs on buscar recursos educatius de qualitat:

– Repositoris de recursos educatius oberts: siguin internacionals o nacionals (MERLOT, CK-12, AGREGA).

– Repositoris OpenCourseWare d’universitats com la UOC, UCM abierta o UNED abierta.

– Biblioteques digitals obertes: Khan Academy, Educatribu.

– Portals educatius: Eduteka, Maestroteca, XTEC, Edu365, EducacionTIC, Conectad@s (creat per la UNED i la UOC).

– Recursos compartits per altres docents en forma de blogs educatius, canals de youtube, etc (Ayuda para maestros, La Eduteca, alguns especialitzats en àrees, recursos d’educació infantil, etc.) També hi ha associacions de professors que estan aportant contingut útil.

Com a conclusió, és important recordar que una mateixa activitat es pot fer utilitzant moltes eines diferents, i que el més important és triar-ne poques però coherents, fiables i concordants amb el projecte educatiu, a més de ser adequades per a les condicions en les quals ens movem.

A continuació podeu recuperar la sessió completa d’aquest webinar:

 

Comentaris
Deixa un comentari