Els Premis als millors treballs finals 2020-2021 explicats pels seus protagonistes

10 novembre, 2021
Graduats

Dolors Pallarols:

Capgirem l’aula de FOL! L’aula inversa i la motivació de l’alumnat

En el meu Treball Final de Màster de formació de professorat he tingut l’oportunitat de realitzar una recerca al voltant de la motivació de l’alumnat relacionada amb la metodologia utilitzada a les classes, en aquest cas de la Metodologia d’Aula Inversa, en un grup concret d’estudiants de Formació i Orientació Laboral de tres cicles formatius d’un centre públic de la comarca de la Selva.

Sabem de la importància de la motivació com a facilitadora de l’aprenentatge i, per tant, la necessitat de buscar estratègies que despertin l’interès de l’alumnat.  Des d’aquesta premissa, el treball pretenia aportar evidències respecte al que pensa l’alumnat sobre el cicle formatiu escollit, l’opinió que els mereix l’assignatura de FOL (Formació i Orientació Laboral) i el paper que juga l’aula inversa en la seva motivació i interès per l’assignatura. Per fer-ho es va escollir una metodologia mixta que combinava les enquestes de satisfacció a l’alumnat per altra l’entrevista semiestructurada a la professora de FOL.

Els resultats van revelar que gran part de l’alumnat està satisfet i troba útil el seu cicle formatiu, que efectivament utilitzant l’aula inversa podem millorar la motivació i  interès per l’assignatura de FOL i, finalment, també va permetre identificar un seguit de recursos i estratègies d’aula inversa que es consideren efectives per promoure l’interès per FOL. 

Això posa de manifest la rellevància de la metodologia que com a docents fer servir a les nostres classes, també a la formació professional i del mòdul FOL en particular, del qual molt sovint es diu que no interessa a l’alumnat, no el troba útil i en general està poc motivat per aprendre.

Francisco Roca:

La robòtica educativa com a eina de desenvolupament del pensament computacional a l’Educació Primària

És una investigació sobre la connexió entre la robòtica educativa i el desenvolupament del pensament computacional en Educació Primària. La metodologia ha consistit en una revisió de la literatura acadèmica dels darrers cinc anys, amb l’objectiu d’identificar les principals línies de correspondència i els desenvolupaments instruccionals més efectius per implementar-les a les aules, siguin físiques o virtuals.

A través del treball, en primer lloc, he volgut mostrar la importància que el sistema educatiu abordi amb decisió la incorporació del pensament computacional al currículum. Està àmpliament acceptat que el pensament computacional forma part de les habilitats imprescindibles que cal tenir al segle XXI.

En segon lloc, provar que mitjançant la robòtica educativa es pot reforçar el pensament computacional i els continguts STEM d’una manera eficient, lúdica i motivadora.

Mayte Ramírez Lázaro:

La qualitat de l’educació superior a distància. Una anàlisi del model actual d’acreditació de titulacions i la seva aplicació a Espanya

Portada del treball de Mayte Ramírez Lázaro, alumna del Màster universitari d’Avaluació i gestió de la qualitat a l’Educació Superior

L’increment en el nombre d’universitats i de titulacions impartides a distància, sumat a la situació de la COVID-19 i les mesures de virtualització d’emergència que ha comportat, han avivat l’interès -i certa preocupació- per la qualitat de la formació superior a distància. Per això, és oportú reflexionar sobre la idoneïtat dels criteris i mecanismes utilitzats per garantir-ne la qualitat, i si aquest model d’avaluació és eficaç per al seu propòsit tenint en compte les particularitats que caracteritzen aquesta modalitat d’ensenyament.

Per elaborar el treball final vaig decidir plantejar-lo com un projecte d‟aplicació orientat a la detecció de necessitats, amb el qual em vaig proposar contrastar una hipòtesi: que l‟aplicació al‟educació superior a distància de l‟actual model d‟acreditació de titulacions comporta algunes barreres, que dificulten el repte d’impulsar tant la millora continuada com el reconeixement de l’excel·lència en el marc dels processos d’avaluació vigents.

Aquest TFM analitza les perspectives i tendències desenvolupades en l’àmbit de l’assegurament de la qualitat de l’educació superior a distància, com aquestes s’han incorporat per part de les agències de qualitat i es reflecteixen en els processos d’avaluació, i en destaca els reptes principals i oportunitats identificades, de manera que espero contribuir a generar noves reflexions que permetin progressar en l’àmbit d’aquesta disciplina.

Ana Isabel Polo:

Tractament Psicològic del malestar i les dificultats d’autorregulació emocional d’un menor amb CI límit, dificultats de l’aprenentatge i dèficit d’atenció associat a un context de pandèmia: estudi de cas

Al meu projecte presento una proposta de tractament psicològic del malestar i les dificultats de regulació emocional en menors amb discapacitat intel·lectual, dificultats de l’aprenentatge i/o dèficit d’atenció que fan el primer cicle d’educació primària.

Es va fer un estudi de cas, que va permetre plasmar una proposta de tractament psicològic per al malestar i les dificultats d’autoregulació emocional d’un menor de 7 anys que presenta CI límit, dificultats de l’aprenentatge i dèficit d’atenció associat.

Aquest projecte sorgeix en el context de pandèmia que estem vivint, la qual ha suposat una vulnerabilitat més gran en la capacitat d’autoregulació emocional de menors que ja tenien necessitats especials o patien algun trastorn mental o TDAH. L’objectiu de l’estudi va ser implementar un programa d’educació emocional centrat en les competències emocionals de consciència i regulació emocional, fent-lo des d’un enfocament psicoterapèutic eclèctic i integrador i des del prisma de l’educació emocional.

Aquest estudi pot ser útil a altres professionals de la psicologia que es dediquin a l’àmbit clínic infantil a la seva pràctica professional, així com pot servir a la continuació de la investigació sobre tractaments psicològics per al malestar emocional en menors amb discapacitat intel·lectual, dificultats de l’aprenentatge i /o TDAH.

La motivació per fer aquest projecte sorgeix de la gran aplicabilitat i interès clínic del tema i de la necessitat derivada de la situació de pandèmia per COVID-19 que estem patint, atès que hi ha una alta demanda d’atenció a nens amb dificultats de l’aprenentatge o TDAH que també pateixen dificultats a l’autoregulació emocional.

Sara Sánchez Cuevas:

Les competències professionals com a eina d’exclusió a persones més grans de 45 anys. Anàlisis en el marc de les Polítiques Actives de Feina a Catalunya

L’objectiu d’aquest TFM és mostrar una cara diferent de les competències professionals, vistes des d’una perspectiva crítica.

El treball sorgeix a partir dels relats de persones aturades majors de 45 anys que expliquin com els exclouen reiteradament dels processos de selecció, i com ells atribueixen aquesta exclusió a la seva edat, tot i que habitualment els és explicada sota una causa objectiva, com una falta d’adequació al perfil sol·licitat.

Coneixent el pes de les competències en els actuals perfils professionals, investiguem la possible relació entre les competències i la discriminació per edat. Analitzem com han sorgit les competències, s’han legitimat en l’actual model d’ocupació, basat en l’ocupabilitat i lògiques neoliberals, i se les ha acceptat de forma acrítica i sense problematitzar.

El treball revela que no hi ha una definició consensuada de les competències professionals, que és un concepte ambigu i polisèmic, que permet un ús d’elles que obre la porta a adaptar-les a qualsevol context, i a justificar qualsevol decisió basada en les competències.

S’ha utilitzat una metodologia qualitativa, i el mètode de l’anàlisi del discurs ens ha permès mostrar les competències professionals com una construcció social, on la seva definició hegemònica possibilitaria un ús pervers d’elles.

Així, es posa de manifest que en el context de la selecció de personal, les principals competències transversals que requereix l’actual mercat, incorporen en la seva pròpia definició, característiques i atribucions d’edat que s’identifiquen amb un ideal de persona jove. D’aquesta manera, aquestes competències amagarien una càrrega d’edat, i esdevindrien una eina ideal per discriminar col·lectiu jove / no jove, i així excloure els sèniors en un context d’escassa ocupació.

Ana Belén Fernández Troya:

Funcions, límits, possibilitats i reptes de l’educació social a Serveis Socials. Una mirada des de l’àmbit local.

Ana Belén Fernández Troya, alumna del Grau d’Educació Social

El meu Treball Final de Grau neix de la vinculació i la reflexió de la meva experiència professional en Serveis Socials i el bagatge acadèmic del grau. Aquesta posició entre la teoria i la pràctica ha donat lloc a l’anàlisi de les pràctiques de les educadores i educadors socials que treballen a l’àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament de Roquetas de Mar. Per això s’ha plantejat una investigació qualitativa on a través d’entrevistes i grups de discussió s’arriba a diferents conclusions quant a funcions, límits, possibilitats i reptes de l’Educació Social a l’àmbit de Serveis Socials.

Així mateix, l‟estudi posa de manifest la necessitat d‟aproximar l‟encàrrec institucional al‟encàrrec socioeducatiu. Per això, se suggereix una proposta de treball amb accions de responsabilitat pròpies, formatives, mediadores i generadores de contextos educatius que permetrà l’accés, l’ús i el gaudi dels drets a la ciutadania.

Per mi haver estudiat a la UOC, amb una metodologia que comporta anàlisis crítiques de la realitat professional, m’ha permès reflexionar sobre la necessitat de partir d’una posició ètica, política i pedagògica per conquerir nous llocs que obrin les institucions, les desajustin i es treballi a les seves esquerdes, les seves vores, sostenint i exercint la funció educativa.

Irina Agoiz:

Prevenció Primària de Trastorns de la Conducta Alimentària: una proposta dirigida a adolescents nadadores de sincronitzada.

Irina Agoiz, alumna del Grau de Psicologia

Els TCA (Trastorns de la Conducta Alimentària) constitueixen un conjunt de patologies amb elevada prevalença a la població general, la qual esdevé encara més preocupant dins del grup poblacional d’adolescents que es dediquen a l’esport artístic.

Si a aquest factor sumem les greus conseqüències mèdiques i psicològiques associades a aquest conjunt de trastorns, així com les altes taxes de suïcidis i de mortalitat amb què es relacionen, establim que els TCA constitueixen un problema de salut pública l’abordatge del qual des de la prevenció primària és necessari.

I d’aquesta necessitat sorgeix precisament la base que donarà forma a la meva feina: la presentació d’un programa que, fent ús d’una perspectiva cognitivoconductual, pretén col·laborar en la lluita per tenir cura de la salut mental dels individus en l’àmbit públic. Això és precisament allò sobre què es tracta de generar consciència, amb l’objectiu d’utilitzar la teoria disponible per començar a treballar des d’un nivell més pràctic.

Anna Giménez Segovia:

Les implicacions psicopedagògiques i pràctiques dels Plans d’ocupació en persones majors de 45 anys

Anna Giménez Segovia, alumna del Màster universitari de Psicopedagogia

Amb el subtítol de  ‘Els Plans d’Ocupació i les oportunitats i obstacles en l’accés al mercat laboral’, aquest treball consisteix en una anàlisi crítica sobre la realitat que experimenten i viuen les persones majors de 45 anys un cop han passat per un pla d’ocupació.

S’analitza des d’una visió molt propera, tant des de la visió de les persones participants, com la de les tècniques/professionals que hi intervenen i realitzen tot l’acompanyament i suport a aquestes persones.

L’objectiu més important del treball era donar visibilitat del llarg camí que ens queda quant a polítiques ocupacionals, i que ara mateix, no cobreixen les necessitats de la població, tot i ser un gran suport econòmic.

Actualment, fa tres anys que treballo com a orientadora de plans d’ocupació, i ja n’era conscient de moltes mancances que apareixen al treball. Quan estàs a dins t’acabes acostumant molts cops a les metodologies que s’utilitzen, les rutines del dia a dia, i a vegades manquen espais per a desenvolupar propostes més creatives amb els mateixos participants dels PO.

Per mi estudiar a la UOC ha estat una oportunitat per a complimentar el grau de pedagogia que ja havia cursat, he pogut incidir en aspectes que em motiven molt, i he descobert, també gràcies a l’experiència laboral, un àmbit molt interessant, com és el social, on poder desenvolupar-me a escala professional. 

Pots gaudir de l’acte d’entrega dels premis en aquest enllaç

(Visited 24 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari