Els reptes de demà en educació

28 maig, 2021
futur de l'educació

El passat 21 d’abril va tenir lloc el webinar ‘Els reptes de demà en educació’. Va ser la primera sessió del cicle Els reptes de demà, organitzat des dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC per a celebrar els 25 anys dels Estudis i obrir la conversa sobre el futur de les disciplines que s’hi imparteixen. Altres sessions se centraran en la psicologia, l’acció social i educativa i la psicologia i l’educació. Podeu recuperar la gravació de la sessió al final d’aquest post.

En aquests vint-i-cinc anys, els Estudis s’han transformat profundament i han crescut pel que fa a nombres d’estudiants, de personal i de titulacions. En aquest sentit, destaca la incorporació l’any vinent del grau d’Educació Primària, que permetrà a la UOC formar els i les mestres que teixiran el futur. 

La transformació del nostre àmbit ha estat paral·lela a un canvi general del context sociocultural. L’educació, que tan lligada està al context, ha canviat en conseqüència. La irrupció de les noves tecnologies ha ampliat l’accés a la informació i els recursos educatius, ha expandit els horitzons i ha permès un ensenyament menys unidireccional. Però, han sorgit nous problemes que s’afegeixen als vells interrogants: què s’ha d’ensenyar?, a qui?, quan, on?

Aquestes són les preguntes que es van fer els tres experts convidats al webinar, el qual va ser moderat per Albert Sangrà. Sangrà, director de la Càtedra UNESCO-UOC d’Educació i Tecnologia per al Canvi Social, va començar plantejant la necessitat de preparar-se per als reptes del futur de l’educació, i no només resoldre els problemes immediats. La millor manera de fer-ho, sens dubte, és envoltar-se de professionals com els que van participar en el debat. En primer lloc va intervenir David Suriñach, director del centre d’alta complexitat Rubén Darío (barri del Raval, Barcelona), després ho va fer Coral Regí, directora de l’escola Virolai (barri del Coll, Barcelona) i, per últim, Carlos Magro, president de l’Associació Educación Abierta.

Educar per a una societat millor

El primer repte que es va abordar és quin món volem ajudar a crear a partir de l’educació, i quines persones hem de formar per aconseguir-ho. Suriñach va començar assenyalant que, malgrat els reptes que afronta la nostra societat, els objectius de desenvolupament sostenible que va promulgar l’ONU el 2015 són un bon marc de referència per pensar els compromisos que han d’adquirir els ciutadans i ciutadanes. Per a això, va defensar, cal centrar-se més en les competències que no pas en els contingutsManifestació pel clima.

Coral Regí també va fer èmfasi en la necessitat d’educar per a afavorir el compromís social. Davant de les injustícies que pateix tanta gent, davant de reptes com l’arribada massiva de refugiats o el canvi climàtic, cal assumir que som unes generacions decisives per al futur del planeta (…) Com deia Freire, tenim l’oportunitat d’educar les persones que canviaran el món. Per fer front a la incertesa i el canvi, són fonamentals valors com l’autosuperació, la perseverança, la creativitat i l’interès per aprendre. No és suficient amb l’aprenentatge que s’adquireix a l’escola: cal assegurar que es manté el “potencial d’aprenentatge” dels alumnes, la seva curiositat per seguir aprenent durant tot el dia i durant tota la vida.

Regí: “Som unes generacions decisives per al futur del planeta”

Carlos Magro va insistir en la necessitat de formar persones capaces d’adaptar-se a una societat en constant transformació. Malgrat que hi hagi molts factors socioeconòmics i culturals que condicionen l’educació, no hem de perdre la vista el seu potencial transformador. Recuperant Freire de nou, va insistir en l’esperança, en el poder de l’educació per a crear un món “menys angulós”.

Per tal que el futur de l’educació vagi en aquesta direcció, cal que sigui significativa per als i les aprenents i que estigui connectada amb el que passa fora de l’aula, amb els aprenentatges no formals que s’adquireixen en la vida social i individual —també en l’ecosistema digital—.

El rol de la tecnologia

Els tres experts coincideixen: la tecnologia tindrà un rol decisiu en el futur de l’educació. Ajudarà a eixamplar els nostres horitzons i obrirà nous camins en àmbits com el de l’educació informal. A partir de les competències bàsiques adquirides a l’escola, la facilitat d’accés a informació permetrà a les persones avançar en el coneixement de forma més personalitzada.

Però, com apunta David Suriñach, s’han de resoldre les problemàtiques que hi van associades. No és suficient amb introduir la tecnologia: és necessari assegurar l’accés a Internet gratuït i a uns instruments mínims. Així mateix, és fonamental proporcionar una bona educació digital que no només s’orienti a saber fer servir els programes, sinó també a adquirir hàbits segurs i saludables en la construcció del jo digital. 

Suriñach: “És necessari assegurar l’accés gratuït a Internet i a uns instruments mínims”

D’acord amb Suriñach, Regí assenyalava que la pandèmia ens ha ensenyat a valorar la tecnologia, sense la qual l’escola no podria haver arribat a molts alumnes. Els mòbils (sovint l’únic utensili disponible), no només han permès continuar amb els programes educatius, sinó que han portat a les cases “la veu del mestre amic, del mestre que està al teu costat i et fa companyia”. Sense divinitzar-la ni criminalitzar-la, ens hem d’esforçar per a cultivar el seu potencial humà.

El lideratge educatiu de demà

Quin tipus de lideratge poden impulsar aquest canvi positiu en el futur de l’educació? Suriñach pensa que les persones que lideren millor són aquelles que estan disposades a fer canvis sense tenir por dels errors. A més, han de poder treure el millor dels altres, escoltant-los i ajudant-los, pensant sempre en servir-los i predicant amb l’exemple. Això ha d’anar resguardat per un sistema ètic basat en l’empatia, la tolerància i el respecte.

Regí creu que els lideratges han d’acompanyar i transformarProfessor ensenyant alemany a una nena els entorns educatius d’acord amb les particularitats de cada escola. “No necessitem gestors, sinó persones capaces d’implementar projectes que converteixin els centres en espais que transformin les persones”. El director ha de traspassar el seu projecte a la comunitat educativa, impactant d’aquesta manera en la societat.

Magro afegeix que, per tal que això sigui possible, cal que els lideratges estiguin distribuïts. L’escola ha de ser un lloc d’aprenentatge per als estudiants, però també per als docents, en què primi la col·laboració. Afirma que “el lideratge ha de desaparèixer, perquè no està en les persones, sinó en l’escola com a conjunt”.

Magro: “El lideratge ha de desaparèixer, perquè no està en les persones, sinó en l’escola com a conjunt”

El futur de l’educació, a debat

L’avantatge dels webinars participatius és que, més enllà dels aspectes exposats pels ponents, el públic pot fer preguntes que destapin altres temes d’interès. En aquest cas, Albert Sangrà va obrir el torn de preguntes apuntant a la confusió entre “instrucció” i “formació”: hi va haver acord sobre la possible confusió dels dos termes, i sobre la importància de potenciar l’educació per sobre la instrucció. Com apuntava Regí, “es pot instruir en alguna cosa, però no es pot donar les eines per viure a partir de la instrucció, que son massa amplies i diverses”. L’educació ha d’obrir possibilitats, enfocar-se cap a la seva finalitat última, la qual és el desenvolupament de valors per a socialitzar, aprendre i compartir. 

La transformació ja s’està produint, molts professionals hi estan compromesos. La formació del professorat, l’intercanvi d’experiències, la creació d’una xarxa entre diferents realitats… Suriñach assegura que falta molt de camí per recórrer, però hi ha la voluntat. Regí hi està d’acord, i assenyala l’interès creixent a escala social per a aquesta transformació, per exemple des de les famílies. 

No obstant això, la col·laboració amb les famílies s’ha d’orientar sempre cap a una obertura de l’educació, una aposta per la pluralitat i per la creació d’escoles diverses, en què els i les alumnes puguin entrar en contacte amb la diferència i amb formes de pensar diferents de les que troben a casa seva. Propostes com el “pin parental” són completament contràries a aquesta direcció.

El pin parental és completament contrari a una concepció que aposti per la pluralitat i per la creació d’escoles diverses

Conclusions

Aquest webinar va servir per reflexionar sobre la necessitat d’educar persones capaces d’afrontar els reptes d’un món canviant i de tenir professionals de l’educació que estiguin preparats per fer-ho, que siguin líders. La tecnologia pot apropar-nos a escenaris més equitatius i més integrals, i pot potenciar el desenvolupament d’un concepte més ampli d’educació, que sigui més autònoma i surti de l’aula. Per últim, les ecologies d’aprenentatge, l’aprenentatge al llarg de la vida i la formació informal, seran sens dubte un dels factors claus en el futur de l’educació.

Vídeo de la sessió
Autor / Autora
Redactora col·laboradora dels Estudis
Comentaris
Deixa un comentari