Els reptes de demà en psicologia

El passat 13 de maig es va celebrar el webinar ‘Els reptes de demà en psicologia’, la segona sessió del cicle ‘Els reptes de demà’. Aquest cicle, organitzat des dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, té com a objectiu celebrar els 25 anys dels Estudis i debatre sobre les perspectives de futur de les diverses disciplines. Les properes sessions es dedicaran a l’acció social i educativa i a la intersecció entre psicologia i educació.

Clara Selva, professora dels Estudis i Coordinadora del Pràcticum de l’àrea de Psicologia, va ser l’encarregada de moderar aquesta trobada, en què es va debatre sobre els reptes i les oportunitats que es plantegen a la psicologia en el futur. La conversa es va centrar, especialment, en la gestió del canvi, el paper de les TIC i el compromís ètic i deontològic a la professió. 

Un dels punts forts del webinar va ser la diversitat de perspectives que van aportar les i els experts convidats, provinents de diferents àmbits professionals de la disciplina. En primer lloc, va intervenir Begoña Odriozola, psicòloga del Servei d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM), després ho va fer Josep Vilajoana, director de la Fundació Congrés Català de la Salut Mental i, per últim, la catedràtica de psicopatologia de la Universitat de València Rosa María Baños.

Begoña Odriozola: “Ara ningú no dubta que els psicòlegs som un element central en qualsevol equip, no hi ha marxa enrere”

Begoña Odriozola ha estat una de les moltes psicòlogues que ha viscut la pandèmia en primera línia i, a més a més, ha dedicat grans esforços a difondre i apropar la psicologia a la població a través de diferents mitjans de comunicació. Des del seu punt de vista, la pandèmia ha posat la psicologia en el centre del mapa mental de la ciutadania, i el col·lectiu ha sabut aprofitar-ho: “Els psicòlegs estem súper preparats, som entusiastes, resilients, perseverants, amb vocació de servei i molta capacitat de treball“.

No obstant això, també s’han d’assenyalar les dificultats que s’han fet evidents, sobretot els que treballen en serveis públics: “Hi ha 198 places de psicòleg intern resident per a 47 milions de persones: toquem a 237.373 habitants per psicòleg”.

A més a més, la situació de confinament ha suposat un repte adaptatiu, ja que ha accelerat la necessitat d’aprendre a fer servir les TIC per a mantenir l’acompanyament dels pacients. En aquest àmbit, però, han sorgit iniciatives d’èxit com la web-aplicació gestioemocional.cat. “En un sistema de salut que fins ara era tan medicalitzat, ara ningú no dubta que els psicòlegs som un element central en qualsevol equip, no hi ha marxa enrere en cap sentit”.

Sens dubte, queden reptes importants per a la psicologia a tots els nivells: polític, professional, col·legial i social. En aquest últim aspecte, Odriozola destaca que, malgrat que la pitjor part de la pandèmia en l’entorn sanitari sembla haver passat, s’ha de tenir en compte que ara ve la crisi de la salut mental, començant per la dels sanitaris, i que haurem d’estar preparats per fer-hi front

Josep Vilajoana: “S’ha de diferenciar salut de sanitat, i incorporar a tot el personal de la psicologia a la salut”

La intervenció de Josep Vilajoana va girar al voltant de la posició de la psicologia en la societat. Per a saber quina és la contribució crítica i compromesa que pot tenir la psicologia en la construcció d’un futur millor, s’ha de partir de la crítica de la idea de “salut”, qüestionant la prioritat de la clínica. “S’ha de diferenciar salut de sanitat, i incorporar a tot el personal de la psicologia a la salut”.

En aquesta línia, el doctor adverteix que el canvi ha de començar per les facultats, obrint els estudis a les noves perspectives de la disciplina. Cada cop està més clar que la intervenció social és bàsica: factors com l’extracció social o la renda poden ser més importants que els aspectes cerebrals. Destaca, concretament, la importància de la psicologia en els centres educatius. Per a exercir en qualsevol d’aquests sectors, cal formar més a l’estudiantat: “la fantasia que el grau ho és tot no és suficient, s’ha d’estudiar més”.

La psicologia i els col·legis de psicologia tenen vàries assignatures pendents, com la regulació de les psicoteràpies. Des del punt de vista de Vilajoana, en canvi, el més important és fer visible el que es fa, demostrar la utilitat i la validesa de la psicologia per a augmentar el benestar de les persones, des de la superació d’addiccions fins a l’actuació en emergències.

Rosa María Baños: “Les eines TIC venen a obrir-nos camps d’actuació (…) ens ajudaran a millorar la salut de la població”

Rosa María Baños, professora de la Universitat de València, centra la seva investigació en les oportunitats que les tecnologies de la informació i les comunicacions suposen per la psicologia. Ho fa des del convenciment que aquestes han vingut per a quedar-se, i no només al laboratori, sinó també al carrer i en la pràctica quotidiana de la psicologia. 

“La tecnologia ens permet recollir informació moment a moment de la conducta en el context concret en què s’està produint la interacció”, apunta Baños. D’altra banda, també es podran investigar els comportaments en contextos que no existeixen a través de laboratoris de realitat virtual. 

Pel que fa a la pràctica de la psicologia, les TIC també estan tenint i tindran un gran pes. Tot aplicant les innovacions de la recerca als pacients, la tecnologia “transformarà el model d’assistir i de cuidar”. Destaca també el potencial de les intervencions escalables, amb què es podrà atendre a grups molt grans a la vegada, arribant a persones que ni tan sols sol·liciten tractaments. 

Més enllà d’ajudar-nos en l’avaluació i la intervenció, les tecnologies ens van ajudar a promoure el benestar, recuperant l’amplitud del concepte de “salut” que reivindicava Vilajoana. “Fa unes dècades, a ningú se li acudiria anar al dentista abans que li haguessin de treure un queixal… Ara ningú dubta que això és salut! El mateix passarà amb la salut mental”.

La psicologia enfront de la incertesa

Reprenent la incertesa del context actual, Clara Selva va voler llençar una pregunta al conjunt d’experts: Com podem contribuir, des de la psicologia, en un moment en què la incertesa sembla ser l’única certesa?

“L’antídot contra la incertesa és la confiança en la nostra capacitat de fer-hi front”, comenta Odriozola. Aquest és l’aspecte que més es treballa a través de les sessions telefòniques del SEM: la resiliència, la gestió de l’estrès, les estratègies d’afrontament. A més a més, destaca el valor de la comunitat: “l’ésser humà no es cura ni es feliç sol, necessitem als altres”.

Vilajoana recorda que els psicòlegs i psicòlogues sempre han estat útils en situacions dominades per la incertesa (dols, diagnòstics de malaltia, etc.). Més enllà dels factors físics i biològics, la paraula pot modificar les estructures cerebrals i ajudar-nos a moure’ns en un món incert.

Finalment, Baños planteja que “contra la incertesa s’han de potenciar la flexibilitat, l’acceptació, l’actitud oberta cap al futur i el present. El futur es treballa des del reforç del present, i aquí els psicòlegs hi podem fer molt”. La possibilitat del canvi futur és el motor que ens farà sortir avançar. 

Conclusions

Després d’un interessant torn de preguntes en què es van plantejar qüestions com la situació de la psicologia a Espanya, els indicadors per a la intervenció psicològica, el suport governamental, el paper dels col·legis professionals o la formació dels psicòlegs, els experts van recollir les idees claus del seminari. 

Amb tot, van estar d’acord en el fet que s’ha de felicitar els professionals de la psicologia per haver donat la talla front una situació complicada. La psicologia ha de superar els complexes i augmentar la seva autoestima com a disciplina, reconèixer la seva importància en qualsevol àmbit, flexibilitzar el context. Per últim, s’ha de perdre la por a les TIC i interpretar-les com una eina, tenint en compte que, com que qualsevol altra eina, s’ha de ser caut en l’ús. “El futur de la psicologia és apassionant”, concloïa Rosa Baños.