Laura Ferri: “L’emprenedor que està tant de moda no serveix d’ajuda al nostre alumnat: és llunyà i irreal”

Laura Ferri, és graduada en el màster d’Ocupació i Mercat de Treball i professora de Formació i Orientació Laboral de l’IES Massamagrell (València), d’on és vicedirectora.

El seu Treball Final de Màster, La figura del emprendedor en el sistema educativo español desde un punto de vista de economía social, va guanyar el premi Aracoop 2018 i també va ser distingit pels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació.

– Vostè és especialment crítica amb la figura de l’emprenedor que transmet l’assignatura Iniciació a l’Activitat Emprenedora i Empresarial, instaurada a l’ESO en aprovar-se la Llei Orgànica de 2013 de Millora de la Qualitat de l’Educació. Per què?

Com a professora de Formació i Orientació Laboral (FOL), en impartir la matèria Empresa i Iniciativa Emprenedora a cicles formatius em vaig adonar que els llibres de text sobre emprenedoria i molts dels materials que es troben a internet parteixen d’una figura idealitzada que no té res a veure amb la realitat. Al màster d’Ocupació i Mercat de Treball que vaig cursar a la UOC vaig conèixer investigacions com les d’Amparo Serrano, Nizaiá Cassián o Álvaro Briales, que tenen un punt de vista crític amb el foment de l’emprenedoria que s’ha posat tant de moda els darrers anys. Al Treball Final de Màster em vaig plantejar investigar si aquest punt de vista tradicional es donava també a les noves matèries introduïdes per la LOMQE a l’ESO, com és la Iniciació a l’Activitat Emprenedora i Empresarial o l’Economia a 4t d’ESO. Perquè aquest emprenedor que ara està tant de moda no serveix d’ajuda al nostre alumnat, els resulta llunyà i irreal i no el veuen com un model a seguir.

– Quin tipus d’alternatives d’emprenedoria social podrien fomentar des d’aquesta assignatura?

Es pot treballar a l’aula un banc de temps, la realització de tasques de voluntariat, la cooperació amb associacions, o l’organització d’una cooperativa. Si allò que es pretén és que l’alumnat desenvolupi competències emprenedores, per què no fer una activitat que aporti una millora per a la societat a partir de la cooperació de tota la classe? El treball de Paz Fernández de Vera a Mieres (Astúries) n’és un bon exemple. Amb un grup d’alumnes van aconseguir diners per pintar un túnel que hi havia prop del centre educatiu, i van implicar a tota la comunitat educativa per tal de millorar l’entorn. I l’alumnat s’ha adonat que és capaç de fer coses molt grans, si tots col·laboren.

– Com canviar que el model d’emprenedoria explicat en l’assignatura depengui  exclusivament dels valors del professorat?

Impartir una matèria de dues hores a la setmana suposa un gran esforç si es vol preparar les classes, corregir exercicis i avaluar el treball. Els llibres de text suposen una opció molt pràctica per aquelles persones que no tenen temps per preparar materials propis o no tenen voluntat (perquè comparteixen l’enfocament tradicional). Seria important que des d’organismes públics es difonguessin materials que utilitzin un altra perspectiva, no sols dependre dels valors del professorat. Tal com està organitzat ara, només qui està molt convençut i fa un gran esforç imparteix les classes donant alternatives al model hegemònic. Per sort, cada vegada és més fàcil compartir experiències i accedir a materials d’altres professors que generosament comparteixen la seua feina.

– Com s’ha d’impartir aquesta matèria per intentar no contribuir a la bombolla emprenedora?

Fugint del missatge de que emprendre és la solució a la crisi. Emprendre està molt bé per qui tingui aquesta inquietud, però no es pot responsabilitzar a la persona aturada de la seua situació. S’han de promoure polítiques públiques perquè una persona que és útil a la societat i està en edat de treballar pugui accedir a un lloc de treball. No es pot sostenir que gran part de la gent jove no tingui més opció laboral que emprendre o eixir del país.

– Per què considera que l’assignatura promou una imatge reeixida de l’emprenedor allunyada de la realitat?

Als llibres de text i als mitjans de comunicació es parla sovint d’un emprenedor com un superheroi, un personatge que pot amb tot. Però la realitat no és així. Les persones que emprenen passen moltes dificultats, han de superar grans entrebancs i, si volem que l’alumnat sigui conscient del que suposa aquesta opció, els hem de parlar d’aquesta realitat. No té cap sentit de parlar-los d’Amancio Ortega o de Bill Gates, perquè aquests casos suposen un percentatge ínfim dels emprenedors. Ni dedicar temps a explicar-los com es constitueix una Societat Anònima, per exemple.

– Una de les propostes que vostè llança és fomentar alternatives als llibres de text. En pot comentar alguna?

Una de les sorpreses que em vaig emportar en fer la investigació en què es basa el meu Treball Final de Màster va ser descobrir que gran part del professorat que imparteix aquesta matèria no utilitza llibre de text, o bé el complementa amb altres recursos. Com alternatives es pot treballar per projectes a l’aula. Utilitzar materials com el de Valnalon, que treballa fa anys la creació de cooperatives amb l’alumnat. Crear materials propis, amb exemples més propers i reals per a l’alumnat. Acostar-se a una empresa del barri, parlar amb emprenedors de l’entorn, convidar-los a assistir a classe. En aquesta línia treballen des del projecte Selfie Emprendedor en què l’alumnat de diversos centres fan xicotetes entrevistes a emprenedors propers i aprenen de la seua experiència.

– Com promoure un enfocament crític de l’economia a l’ESO?

Parlant-los d’alternatives a l’enfocament tradicional, com és l’Economia del Bé Comú, explicant-los que hi ha altres models, que no passen per promoure la desigualtat i el consumisme descontrolat, l’únic model que coneixen. El planeta on vivim és finit, els recursos també. Hem d’oferir a les generacions futures un altre model econòmic que respecti el planeta i sigui més igualitari i just. Perquè, si no ho fem així no els oferirem cap futur.

En aquest vídeo Laura Ferri explica el seu projecte, en l’acte de lliurament de premis dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació: