Ensenyar i aprendre en línia: superant la distància social

17 abril, 2020

El catedràtic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació Albert Sangrà enceta el cicle de webinars sobre docència no presencial d’emergència amb una sessió sobre com ensenyar i aprendre en línia

Què vol dir ensenyar i aprendre en línia? És possible aplicar solucions de l’educació en línia a la situació d’emergència que vivim?

Albert Sangrà és catedràtic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, director de la Càtedra UNESCO en Educació i Tecnologia pel Canvi Social i membre del grup de recerca Edul@b. Ha estat l’encarregat d’encetar el cicle de webinars Docència no presencial d’emergència, en què es donarà una formació pràctica sobre educació en línia enfocada a la situació crítica que estem vivint. Estan oberts a tothom, i us hi podeu inscriure a través del següent enllaç

En aquesta primera sessió, Sangrà proporciona una visió general sobre les possibilitats d’una educació a distància per superar l’emergència. A continuació, destaquem algunes de les claus que proporciona per a ensenyar i aprendre en línia.

L’educació no presencial, solució per una situació crítica

L’educació en línia sovint ha sorgit com a reacció a situacions d’emergència. La majoria de centres educatius estan acollint l’educació en línia com a solució per enfrontar el confinament i el tancament d’escoles, universitats, etc. 

Per aquesta raó, les situacions són molt variades, i no hi ha receptes que valguin per tothom: caldrà adaptar un marc general de referència a les peculiaritats de cada cas.

COVID-19: la nostra situació d’emergència

Cal entendre que el que farem és trobar una solució de xoc davant l’emergència. No serà la millor solució, sinó la més viable, i hi haurà aspectes difícils de resoldre. Altres aspectes, com les desigualtats socioeconòmiques, no els podrem solucionar, perquè depenen d’un replantejament general del sistema educatiu, i no del pas a l’entorn virtual.

També cal tenir en compte que el que farem no és educació en línia, i no pot arribar a donar els mateixos resultats. Perquè ho fos, hauria d’estar programada com a tal. Però, és un bon context per explorar mirades noves sobre aquesta modalitat i perdre-hi la por.

Superar la distància social

El més important per donar una educació a distància que ens ajudi a superar l’emergència és tenir interès. Partint d’aquest interès, el catedràtic ens proposa fer èmfasi en vuit punts:

<img class=”wp-image-5206″ style=”margin: 0px; padding: 0px; border: 0px; font-size: 16px; vertical-align: baseline; max-width: 100%; height: auto;” src=”https://i2.wp.com/epce.blogs.uoc.edu/wp-content/uploads/2020/04/avel-chuklanov-DUmFLtMeAbQ-unsplash.jpg?resize=332%2C221″ sizes=”(max-width: 332px) 100vw, 332px” srcset=”https://i2.wp.com/epce.blogs.uoc.edu/wp-content/uploads/2020/04/avel-chuklanov-DUmFLtMeAbQ-unsplash.jpg?resize=1024%2C683 1024w, https://i2.wp.com/epce.blogs.uoc.edu/wp-content/uploads/2020/04/avel-chuklanov-DUmFLtMeAbQ-unsplash.jpg?resize=300%2C200 300w, https://i2.wp.com/epce.blogs.uoc.edu/wp-content/uploads/2020/04/avel-chuklanov-DUmFLtMeAbQ-unsplash.jpg?resize=768%2C512 768w, https://i2.wp.com/epce.blogs.uoc.edu/wp-content/uploads/2020/04/avel-chuklanov-DUmFLtMeAbQ-unsplash.jpg?resize=624%2C416 624w, https://i2.wp.com/epce.blogs.uoc.edu/wp-content/uploads/2020/04/avel-chuklanov-DUmFLtMeAbQ-unsplash.jpg?w=1250 1250w, https://i2.wp.com/epce.blogs.uoc.edu/wp-content/uploads/2020/04/avel-chuklanov-DUmFLtMeAbQ-unsplash.jpg?w=1875 1875w” alt=”ensenyar i aprendre en línia” width=”332″ height=”221″ data-attachment-id=”5206″ data-permalink=”http://epce.blogs.uoc.edu/ca/2020/04/17/ensenyar-aprendre-en-linia-online-superar-distancia-social/avel-chuklanov-dumfltmeabq-unsplash/” data-orig-file=”https://i2.wp.com/epce.blogs.uoc.edu/wp-content/uploads/2020/04/avel-chuklanov-DUmFLtMeAbQ-unsplash.jpg?fit=5760%2C3840″ data-orig-size=”5760,3840″ data-comments-opened=”0″ data-image-meta=”{“aperture”:”0″,”credit”:””,”camera”:””,”caption”:””,”created_timestamp”:”0″,”copyright”:””,”focal_length”:”0″,”iso”:”0″,”shutter_speed”:”0″,”title”:””,”orientation”:”0″}” data-image-title=”avel-chuklanov-DUmFLtMeAbQ-unsplash” data-image-description=”

Dona estudiant a distància

” data-medium-file=”https://i2.wp.com/epce.blogs.uoc.edu/wp-content/uploads/2020/04/avel-chuklanov-DUmFLtMeAbQ-unsplash.jpg?fit=300%2C200″ data-large-file=”https://i2.wp.com/epce.blogs.uoc.edu/wp-content/uploads/2020/04/avel-chuklanov-DUmFLtMeAbQ-unsplash.jpg?fit=625%2C417″ data-recalc-dims=”1″>

Fotografia: Avel Chuklanov a Unsplash

– Els estudiants: tenir en compte quin perfil tenen, propiciar el seu aprenentatge sobre com aprendre en línia i atendre els seus problemes en la mesura que estigui en les nostres mans. 

– L’organització: cal adaptar la càrrega de feina al context en línia. Malgrat que siguin a casa, els estudiants faran servir les mateixes hores que abans per estudiar. Ara bé, el context no és el mateix que el de la classe presencial, i permet alhora que demana més flexibilitat (per exemple, un debat que presencialment duraria 50 minuts es pot estendre durant tres dies en l’entorn virtual, possibilitant que els alumnes hi participin quan puguin i pensin bé les intervencions). 

– La interacció: una bona educació en línia és aquella que permet la interacció entre estudiants i amb el docent. Cal fer-se notar com a docents utilitzant els recursos disponibles (mail, xarxes, telèfon…), i treballar bé la retroalimentació que es dona als alumnes. 

– Els materials: utilitzar recursos rellevants, ben seleccionats. Molts recursos no impliquen una bona docència, és millor fer servir poques eines i que siguin efectives. 

– L’acompanyament i el seguiment: és important ser clars, transmetre serenitat i positivitat i guiar els estudiants. Per exemple, se’ls pot proporcionar guies per estudiar sols a casa o organitzar videoconferències on resoldre els dubtes. 

– L’avaluació: el millor és que sigui formativa i contínua, que observi el procés de l’estudiant i no només reculli el resultat final. És important evitar la sobrecàrrega, tant pels alumnes com pel professor, que haurà de corregir les tasques.

– La bretxa digital: és fonamental ser-ne conscients i intentar pal·liar-la, però també saber que no tots els problemes depenen de la tecnologia. Hi ha coses que es resolen assegurant l’accés a Internet, però la capacitat de concentració de cadascú i la disponibilitat de les famílies per acompanyar els estudiants depèn sovint de molts altres factors socioculturals. 

– Els docents: és recomanable treballar col·laborativament, en xarxa, perquè tots els docents tindran problemes similars. La col·laboració permet crear sinergies que faciliten la solució dels reptes.

En definitiva, considera Sangrà, la situació crítica en què vivim ens aboca a un espai diferent d’aprenentatge, en què tothom aprendrà coses bones i dolentes. És una bona ocasió per observar el potencial de l’educació en línia i per perdre pors, per enriquir i fer més sostenibles les nostres ecologies d’aprenentatge. El sistema, també haurà de repensar-se per esdevenir més flexible i donar més recursos i suport en futures ocasions.

Podeu recuperar la presentació completa del professor Sangrà en el següent enllaç.

 

 
Autor / Autora
Redactora col·laboradora dels Estudis
Comentaris
Deixa un comentari