Adriana Caballero: ‘La UOC ha ampliat la meva visió de l’educació en línia’

Adriana Caballero, estudiant mexicana del màster universitari en Educació i TIC de la UOC, és pura energia, assumeix els reptes amb entusiasme i s’esforça il·limitadament. Sens dubte, té un bon bagatge d’esforç i superació, herència dels seus anys com a ballarina de dansa clàssica, que li ha servit per a ser mare, estudiant en línia, youtuber i emprenedora tecnològica sense perdre els papers enmig d’una pandèmia mundial. Afirma que a la Universitat Oberta de Catalunya ha descobert, per fi, que ella sí que està feta per a estudiar. Gràcies al màster, ha obtingut el suport pedagògic necessari per a completar la seva visió i enfortir la seva empresa. Està enamorada de l’e-learning, i somia a fer conèixer aquest model educatiu que li ha canviat la vida a través d’articles, llibres i el seu canal de Youtube.

Quina era la teva història educativa prèvia a la UOC?

Vaig estudiar i vaig ser ballarina professional de dansa clàssica a la companyia El Taller Coreográfico de la UNAM. Tinc aquesta vena artística creativa, de manera que vaig enfocar la meva formació universitària cap al disseny gràfic, especialment cap al disseny web. Quan em vaig graduar, em vaig dedicar a aquest camp, i vaig fundar la meva primera empresa. El 2010, el Banc Central de Mèxic ens va contractar per a desenvolupar la seva estratègia i oferta de formació en línia. Així, vaig entrar en contacte amb l’e-learning i vaig començar a aprofundir en tecnologia educativa incorporant-hi elements del disseny. S’havia de seleccionar la plataforma, personalitzar-la, capacitar-la, desenvolupar continguts…

I d’aquí vas saltar a la formació en línia…

Em vaig matricular a un màster de màrqueting que no vaig voler acabar, perquè no era el meu camí. Aleshores, vaig decidir fer cursos en línia amb els quals vaig aprendre tot el tema de l’experiència d’usuari i el disseny de productes digitals. Vaig veure que hi havia una oportunitat molt gran per a implementar tots els conceptes d’experiència d’usuari a l’educació en línia. Havia començat a integrar els meus coneixements a la meva empresa, on tot el nostre dossier era de tecnologia educativa. El meu rol era aplicar els conceptes d’experiència d’usuari al disseny de millors tecnologies, continguts i plataformes. 

Vas arribar a la UOC amb formació acadèmica prèvia, tant presencial com en línia, i fins i tot experiència professional. Què et va dur a matricular-te al màster?

Tota la meva vida professional estava centrada en l’e-learning, però volia reforçar l’aspecte pedagògic. Tenia coneixements de màrqueting, de desenvolupament tecnològic i de disseny, però no fonaments pedagògics. Vaig pensar que valia la pena formalitzar els meus coneixements. Quan vaig revisar el pla d’estudis de la UOC em va agradar molt, vaig pensar que em complementaria i em convertiria en una professional 360 en e-learning.

Creus que ha estat així? Què t’ha aportat el pas per la UOC?

Ho dic als quatre vents quan m’ho pregunten: estic enamorada de la UOC. Em fascina el model, el trobo molt avançat. D’una banda, les assignatures m’han enriquit molt, m’han permès formalitzar el que jo havia adquirit per pura pràctica i sense saber per què. M’han proporcionat els fonaments. Però, no només valoro la formació teòrica, sinó també la manera d’impartir-la. La UOC m’ha obert la dimensió de l’educació en línia, i m’ha demostrat que es pot fer d’una altra manera. Abans, m’havia inscrit en un MBA a un altre centre on reprodueixen el mateix model presencial… fins i tot la burocràcia! No, allò no era educació en línia. Quan em vaig trobar a la UOC, vaig reconèixer que el seu model és un referent. Ara em plantejo els reptes amb coneixements de diferents angles del disseny, la tecnologia i el màrqueting des de la visió que m’ha donat la UOC. Em sento molt realitzada. 

Per a tu, com a estudiant en línia i també professional, quin és el valor de la proposta de la UOC?

La importància de l’asincronia. En altres centres, tot s’ha de fer alhora, tots junts, malgrat que sigui virtual. Aquest és un model presencial. A la UOC, els estudiants tenen un rol participatiu. Té molt ben plantejada la seva audiència, la majoria som treballadors i volem continuar desenvolupant-nos com a professionals. L’asincronia ens permet conciliar la nostra vida personal, familiar, professional i acadèmica. Un dels aspectes que valoro és que l’asincronia considera uns tempos molt relaxats. En l’àmbit creatiu, quan et demanen que facis un disseny ràpid no ets tan creatiu com quan deixes córrer el temps. Per això, tot i que els temps semblen exagerats, a mi m’han permès investigar bé, i no sento la pressió d’entregar i entregar. Em permet aprofundir, consolidar el coneixement i la informació. Podríem destacar altres aspectes com la investigació, els projectes, etc.

Ets mare de dos fills, estudiant i continues a la teva empresa!

A l’empresa, vam desenvolupar el producte de Yeira. Quan va començar a créixer, vam decidir transitar d’una empresa orientada als serveis a una empresa de producte. Avui, tenim una plataforma d’e-learning al núvol orientada per a facilitar a les empreses petites i mitjanes la incursió a l’economia digital per tal de facilitar el desenvolupament de cursos en línia. Necessiten una tecnologia que els doni suport al llarg del procés, fàcil d’utilitzar, perquè no són experts tècnics, i que sigui econòmica.

Quan va arribar el confinament, tothom va començar a oferir formació en línia. Quina oportunitat!

Amb la pandèmia, a Yeira vam adquirir nous perfils de clients que no imaginàvem que tindríem, com escoles de música, de ioga o de dansa. Volen oferir formació en línia i no saben com fer-ho. Venen a la nostra empresa i contracten el servei, els hi oferim la tecnologia, però, com puc transmetre el coneixement, la informació? Vull ajudar-los, i per a això he de desenvolupar un model que mostri com fer-ho bé de forma holística. En una nit d’aquelles que no dormo, vaig pensar que ja sabia què faria. Vaig mapejar el Model EXD, primer l’estructura i després els detalls. Vaig fer un article en què explico les metodologies efectives per a dissenyar experiències d’aprenentatge en línia. Aquesta anàlisi me la va donar la UOC, i jo la vaig complementar amb la meva experiència. L’article recull els fonaments del Model EXD i el perquè d’aquest. Va ser ben rebut.

Al principi, em va costar canviar d’un ambient tan artístic a un tan digital. Però, jo sento que més o menys es treballa el mateix al disseny, perquè es tracta de commoure, del públic i d’expressar qui ets. En el món digital em sento com el peix a l’aigua, puc fer allò que vull. 

L’aprenentatge en línia ha estat la intersecció de tots aquests coneixements i la meva vivència com a estudiant. Quan vaig començar, vaig descobrir que era una estudiant excel·lent, mentre que a la presencialitat sempre em deia que no estava feta per a l’escola. Sempre he estat una estudiant excel·lent al món online perquè em permet explorar, igual que la dansa em permetia aprofundir en les meves dimensions i capacitats. L’aprenentatge online em pemet ser aprenent, descobrir el gust per la recerca, i per això estic enamorada d’aquesta manera d’aprendre. Et permet ser el teu propi protagonista, i jo ho trio.

Quan vas obrir la teva primera empresa l’any 2010, va ser un repte per a tu, però també per a la societat! Una dona jove, que ve de la dansa, que emprèn al món tecnològic…

Emprendre no és apte per a gent amb problemes de cor. No crec que sigui per a tothom, requereix disciplina, perseverança i lluitar pels teus somnis. Per a mi, emprendre és crear el meu propi món i desenvolupar-me com jo vull, no sentir-me limitada. Incorporar-me com a dona emprenedora en un ecosistema digital tampoc ha estat fàcil, perquè s’ha de saber com moure’s en una indústria molt masculinitzada. No obstant això, penso que ho he fet bé, he estat respectada i em sento còmoda. M’he trobat en consells directius on tot són homes, i tu et sents tan estranya com ells. Es percep com canvia la dinàmica quan arriba una dona: tot es torna més amigable i empàtic. Provo de posar tot això al servei de la comunitat.

Quins són els reptes més difícils a què t’enfrontes?

La manca de suport. Tot i que hi ha hagut iniciatives recents, continua existint un biaix, de manera que hem de continuar reflexionant i corregint, perquè les dones joves no tenim tant de suport. No parlo només de la part financera, també em refereixo a comprendre la situació que vivim. Les meves experiències com a emprenedora m’han permès conciliar la maternitat i els estudis perquè he pogut gestionar el temps i les prioritats. A què dono prioritat? És estressant, però també gratificant.

Cap a on s’encamina ara l’Adriana?

Sento que em queda molt de camí per fer, molt per aprendre, tant des del punt de vista teòric com pedagògic. Crec que estic al lloc que he d’estar per a fer-ho, i que la meva missió ara és aconseguir que totes les coses que he après, desenvolupat i pensat arribin a la quantitat més gran de persones possible. Vull ajudar els altres, estic buscant reptes com a docent que portin a les persones l’e-learning i visquin totes les coses positives que jo he viscut.