Lluïsa Costa: “A la UOC, cada semestre és diferent, cosa que ens fa estar en revisió constant”

Lluïsa Costa és tècnica de gestió del programa (TGP) d’Educació Social de la Vicegerència de Docència. És una de les tècniques de gestió més veteranes dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació i de tota la universitat. Amb motiu dels 25 anys dels Estudis i de la UOC, li preguntem sobre la seva experiència.

Quan vas començar a treballar a la UOC? Havies treballat mai en un entorn tan informatitzat?

Vaig començar a treballar a la UOC l’any 2000, i anteriorment sempre havia treballat en entorns molt “tecnologitzats”. Si els comparem amb els d’ara hi ha un abisme, però respecte d’altres entorns professionals d’aquell moment, era dels més avançats.

Quines eren les tasques més habituals en aquells anys? Han canviat, des d’aleshores? Com era l’equip?

La veritat és que en diferents llocs que he estat dins la UOC, sempre han estat més o menys les mateixes, amb la diferència que ara hi ha molta més gent a l’equip. Això és un avantatge, ens ha permès una especialització i aprofundiment més ampli sense perdre mai de vista la totalitat del procés acadèmic. 

Jo treballo als Estudis des de l’any 2008. En aquell moment ja teníem un volum considerable d’estudiants i érem només dues persones fent la gestió de tots els programes. Encara no ens havien batejat com a TGPs, tot i que la feina era similar. En pocs anys, per sort, el personal de gestió dels Estudis va créixer bastant.

Feies algun tipus de feina a distància que puguem considerar “teletreball”?

Poc després d’entrar als Estudis, el director de programa em va proposar flexibilitzar la meva jornada amb un alt percentatge de teletreball. Acabava d’incorporar-me a la feina després de la meva primera maternitat, i encara m’estava adaptant a tot plegat. En aquell moment, el teletreball em va proporcionar una “pau organitzativa” molt necessària, que em va marcar molt positivament.

Què caracteritza la feina a la UOC?

Es fa difícil tenir una mica de perspectiva, perquè ja fa vint-i-un anys que faig gestió acadèmica a la UOC, i això implica una gran evolució. Però, encara que soni molt tòpic, no parem d’aprendre. Cada semestre és diferent. Un semestre, respecte de l’anterior, sempre inclou novetats, i els canvis organitzatius també ens fan estar en revisió permanent. No acostumem a parar ni a afluixar el ritme.

Quina creus que és la millor part de treballar a la UOC?

He tingut sort amb els companys i companyes que m’envolten. Si et sents còmode amb el tracte que reps, procures oferir el mateix, i això provoca una inquietud per estar activa, pendent. 

L’equip de professors del grau d’Educació Social amb qui treballo de manera més estreta és una delícia. Em donen confiança, i per això faig tot el possible per estar a l’altura. A més a més, la feina també em proporciona un cert repte intel·lectual, cosa que m’agrada.

T’han vingut mai ganes d’estudiar als Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació? Ho has fet?

Abans d’entrar als estudis, quan ja treballava a la UOC, vaig fer un postgrau en Projectes Docents Basats en les TIC, vinculat al màster universitari en Educació i TIC (e-learning). També m’he anat formant en llengües a la UOC. Ara tinc una vida familiar una mica exigent, però espero que, quan afluixi, pugui tornar a centrar-me en mi mateixa i tornar a estudiar, entre altres coses.

Resumeix amb una paraula o una frase la teva experiència a la UOC

Llibertat per expressar-me, per opinar, per preguntar, per equivocar-me…