Escacs i Psicologia, un bon tàndem

El 19 de novembre és un dia especial pels jugadors d’escacs, se celebra el naixement de José Raúl Capablanca, escaquista cubà d’arrels catalanes, tercer campió mundial d’escacs de 1921 a 1927 conegut com el Mozart dels escacs.

Blanca Torras Vilches, tutora del grau de Psicologia de la UOC i vocal d’aplicacions terapèutiques dels escacs de la Junta de la Federació Catalana d’Escacs ens explica com de relacionada es troba aquesta pràctica esportiva amb la psicologia.

Un esport referent

Aquest any a més coincideix amb l’eclosió dels escacs en el món del gran públic, fent-se un any i escaig de l’aclamada estrena de Queen’s Gambit i l’èxit a Got Talent del Rey Enigma. Ambdós fenòmens han trencat barreres i han apropat els escacs a la gent.

És molt meritori si es té present la mitificació dels escacs, com un esport per persones molt intel·ligents i accessible només per unes quantes ments privilegiades. Quedi clar, però, que ens trobem davant d’un mite, els escacs són útils per a tothom, són simples d’aprendre a jugar, una altra cosa és arribar a ser un Magnus Carlsen igual que córrer és saludable i fàcil, però no vol dir que tots serem uns Kilian Jornet. 

Queen’s Gambit no és el primer apropament audiovisual als escacs, començant pel cinema mut amb Chess Fever (1925) s’han fet diferents apostes fins a The Coldest Game (2019), passant per Pawn Sacrifice (2014) on Tobey McGuire posa cara a la vida de Bobby Fisher o Knight Moves (1992) on els escacs són el rerefons en una pel·lícula sobre un assassí en sèrie.

Tampoc és la primera vegada que una dona n’és la protagonista, destaquem La Reina de Katwe (2016) que explica la vida de la ugandesa Phiona Mutesi a qui els escacs van canviar la vida de manera radical.

Ara bé, quins han estat els elements que han fet de Queen’s Gambit un èxit? A banda d’una realització molt cuidada, els trets addictius i una personalitat molt marcada per part de la protagonista que a mi em recorda aspectes de dificultat relacional i de comunicació associables a l’autisme, li han donat un color diferent que ha enganxat a gran part de la població mundial en un moment.

Endinsant-nos en l’àrea d’estudi, en la psicologia, a banda d’aquests aspectes de personalitat en els jugadors, de si realment és per a persones intel·ligents, o frikis fins i tot, els escacs proporcionen un calidoscopi de possibilitats per a qualsevol psicòleg.

Els escacs exerciten el cervell?

Els escacs són un esport que té una imbricació molt gran amb la psicologia, de manera bidireccional, en el sentit que la psicologia té molt a aportar als escacs i a la inversa, els escacs ens aporten múltiples beneficis en termes de salut mental, d’integració, també en el món empresarial així com una font de dades per a l’estudi de diferències individuals, tant de gènere com de personalitat.

No se’ns escapa com la psicologia pot ser útil als escaquistes, al cap i a la fi el cervell és el “muscle” d’aquest esport, i enfortir-lo millora sensiblement el rendiment. Ara bé, quin és aquest sentit contrari que comentàvem? Els beneficis són múltiples i en diferents àmbits.

Hi ha nombrosos estudis que relacionen la pràctica dels escacs amb la prevenció de l’envelliment mental i malalties neurodegeneratives, destacable és l’estudi que es va realitzar a l’Institut Albert Einstein de Nova York dirigit per Joe Verghese en 2003: 469 persones de més de 75 anys van practicar diferents activitats, concloent que la pràctica d’escacs o bridge era la que més incrementava la reserva cognitiva. A Espanya el Club Màgic Extremadura és un referent en l’aplicació dels escacs en rehabilitació cognitiva.

Per altra banda, els escacs poden ser una eina molt interessant per a la millora de l’atenció, la tolerància a la frustració, la presa de decisions, les funcions executives i altres punts fonamentals tant en teràpia amb persones amb TDAH com en l’entrenament d’habilitats directives i de gestió emocional.

Els escacs inclouen també el treball en àrees diverses del cervell relacionades amb la lectura, sent un indicador de millora en les capacitats lectores i les funcions executives dels infants i, per tant, de gran interès per a la seva inclusió en les escoles, com demostra el Programa Escacs a l’Escola de la qual la Generalitat de Catalunya, de la mà de la Federació Catalana d’Escacs amb Marta Amigó al capdavant, en són un referent a nivell internacional.

És també interessant com aquests aspectes més relacionats amb la reducció de la impulsivitat, amb el fet de pensar abans d’actuar tenen beneficis en àmbits d’integració social, sent un esport que aporta també el respecte pel rival (donar la mà abans i després de la partida, respectar el torn, etc.) fomenta les relacions i l’acceptació de l’altre. Aquest passat octubre, la presó de Lleida va destacar per ser la primera de tot l’Estat en participar en un torneig intercontinental promocionat per la Federació Internacional d’Escacs. Aquesta presó fa anys que compta amb classes d’escacs de la mà de l’Acadèmia Josep Oms pionera en la inclusió d’escacs a la presó.

Dones i escacs, més enllà de ‘Gambit de Dama’

No ens oblidem tampoc del gènere. Aquest setembre a Sitges s’ha pogut gaudir del Mundial d’Escacs Femení per Equips organitzat per la Federació Catalana d’Escacs. El primer que sobta és com pot existir un mundial femení quan no hi ha estudis científics que avalin que hi hagi diferències de gènere en la capacitat de joc?

Aquí hi ha molta controvèrsia i molta literatura que convido al lector a cercar. Si no entrem en aquest tema i ens centrem en el gènere, podem introduir aspectes que ens donen molt a pensar. Els escacs tenen la particularitat que tenen moltíssimes dades, tots els torneigs centralitzen les dades de les partides, que s’anoten, els jugadors, el seu nivell a través de l’Elo, el temps de la partida i el gènere.

Això aporta informació molt interessant per fer comparatives, estadístiques i en definitiva poder aprendre. L’equip en què participa la Dra. Maria Cubel entre altres, interessat pels biaixos de gènere en les matemàtiques i altres àrees científiques estan treballant en les diferències que s’observen en el gènere i els escacs. Si bé no hi ha una base perquè aquestes existeixin, sí que s’observa com una dona comet més errors quan juga contra un home, i com un home abandona més tard quan juga contra una dona, malgrat que jugui igual de bé davant ambdós sexes.

Quina explicació es pot donar? Com pot ser? Hi ha un prejudici de gènere? Tenim interioritzat que no podem ser igual de bones? Ells se senten més humiliats de perdre davant una dona? Si això passa en l’elit dels escacs on les dones que hi arriben ja han patit una selecció, què no deu passar en la societat en general? Per altra banda, tenim molt poques dones en el món dels escacs, a Catalunya només el 7% de federades són dones, què ens impedeix mantenir l’interès o fins i tot generar-lo? Tot això són qüestions que queden obertes i per les que hi ha molt de debat.

De fet pels que tinguin interès es poden recuperar les taules rodones i la conferència que van tenir lloc durant el Mundial, al canal de Youtube de la Federació Catalana d’Escacs. On es va parlar d’Escacs i Societat, dels escacs com a eina útil per a tothom, de la mà del famós periodista especialitzat en escacs Leontxo Garcia, i d’Escacs i Dona amb la presència d’experts en la matèria.