Gènere, producció acadèmica i COVID-19

6 octubre, 2020 género producción académica

El confinament per la pandèmia de la COVID-19 ha afectat a tots els àmbits de la societat i molt especialment ha incidit en les estructures familiars. Un dels aspectes on s’ha notat ha estat en la desigual producció acadèmica: si bé és cert que han proliferat els articles i estudis, sobretot aquells referits al coronavirus, també ho és que les persones que més disposició han tingut i possibilitat de fer-los han sigut els homes. Evidències científiques corroboren una desigualtat de gènere en la producció acadèmica que, de nou, va en detriment de les dones.

La major dedicació a la cura i a les tasques de la llar per part de les dones durant el confinament

Un dels efectes més immediats de la declaració de la pandèmia a nivell mundial ha estat el confinament domiciliari de la població. Durant un període aproximat de quatre mesos, amb la finalitat de prevenir i contenir el virus, els centres educatius d’arreu del món han tancat les seves portes, fent que mares i pares amb possibilitat de fer teletreball s’hagin vist obligades i obligats a conciliar les responsabilitats laborals i familiars en un mateix entorn, la llar. Les restriccions al desplaçament i a la presa de contacte amb altres familiars han fet, a més, que aquestes mares i pares no hagin pogut comptar amb altres formes de suport per a la cura com els avis.

Tal com evidencia l’extensa literatura en temes de gènere, era previsible que una gran part de la càrrega de cura durant el confinament recaigués en les dones. En efecte, així ha estat, tal com confirmen dades recents d’una enquesta, encarregada per Nacions Unides i realitzada al mes de maig de 2020 a 18 països, en què un major percentatge de dones, en comparació amb el d’homes, va afirmar haver incrementat la seva dedicació a les tasques de cura i domèstiques durant el confinament. En el cas de les persones en règim de teletreball, les dades de la Current Population Survey dels Estats Units van mostrar una tendència similar: entre els mesos de febrer i abril de 2020, les mares treballant en aquesta modalitat i amb fills menors de 12 anys haurien dedicat entre cinc i sis hores menys per setmana a l’activitat laboral en comparació amb els pares treballant en la mateixa modalitat.

Els efectes del confinament en la producció acadèmica de les dones amb fills menors

Entre el col·lectiu de dones que s’ha vist afectat de manera directa per aquesta situació, les dones acadèmiques amb infants petits tenen una presència important. Si bé, en condicions normals, aquest col·lectiu ja enfronta obstacles importants per al seu progrés acadèmic, els efectes del confinament en la seva carrera professional han estat més negatius que els dels seus homòlegs masculins. Així ho va anticipar un article viral, publicat a la revista Nature a l’inici de la pandèmia (abril de 2020), i així s’ha confirmat en múltiples investigacions recents que han mostrat que les dones haurien tingut menys producció acadèmica en el període de la pandèmia. Per exemple:

  • Andersen i col·legues (juny de 2020) van observar que la proporció de dones d’universitats dels Estats Units i primeres autores d’articles sobre COVID-19 a revistes mèdiques durant el període març-abril de 2020 va ser un 14% inferior a la proporció de dones primeres autores de tots els articles publicats a les mateixes revistes l’any anterior.
  • Cui i col·legues (juliol de 2020) van trobar que, durant deu setmanes del confinament, la productivitat de les dones acadèmiques, mesurada en publicacions pujades en el repositori SSRN (Social Science Research Network), va disminuir un 13.9% respecte a la productivitat dels seus homòlegs masculins.
  • Kibbe (agost de 2020), editora de la prestigiosa revista JAMA Surgery, va evidenciar una disminució del 7% en la proporció de dones en la posició d’autora de correspondència respecte al mateix període de l’any anterior en els manuscrits enviats a aquesta revista entre els mesos d’abril i maig de 2020.
  • King & Frederickson (agost de 2020) van identificar una reducció clara de les pujades de preprints durant el període del confinament per part de les dones respecte als homes en els repositoris arXiv i bioRxiv, en totes les posicions d’autoria en el cas del primer repositori i en la posició de darrera autoria en el cas del segon.
  • Pinho-Gomes et al (2020) van evidenciar que des de l’inici de la pandèmia al gener de 2020, les dones van ocupar només un terç de les autories d’articles sobre COVID-19 a nivell internacional.

Malgrat que una limitació evident de tots aquests estudis és que no ofereixen informació sobre els elements causals de la menor productivitat de les dones acadèmiques amb fills petits respecte els seus homòlegs masculins, sí que ens permeten donar força a la hipòtesi de l’existència d’una bretxa de gènere en el sí de les llars durant el confinament, la qual hauria afectat de manera desigual el desenvolupament professional i acadèmic de dones i homes. Aquesta hipòtesi adquireix encara més força si triangulem les dades dels estudis citats anteriorment amb les dades provinents d’una enquesta a quasi bé 200 acadèmics i acadèmiques d’arreu del món, els resultats de la qual posaven de manifest que el fet de tenir fills hauria afectat de manera desproporcionada a les dones en la quantitat de feina domèstica i de cura que haurien hagut d’assumir durant el confinament. Unes dades que apunten clarament, doncs, a un decantament cap al gènere masculí en la producció acadèmica en els darrers mesos.

Les mesures proposades per a corregir les desigualtats de gènere a l’acadèmia i en la producció acadèmica

Els estudis que hem citat abans, juntament amb altres estudis, han contribuït a fer pública la desigualtat de gènere estructural a l’acadèmia, permetent obrir un debat, en forma d’editorials i comentaris a revistes acadèmiques de gran prestigi com The LancetJAMANature o PNAS, sobre la necessitat de posar mesures per fer front a aquesta situació. Aquestes mesures es poden classificar en tres tipus: 

  • Les mesures orientades a establir models més flexibles en les formes de treball.
  • Les mesures dirigides a introduir canvis en la cultura i les normes institucionals, prenent en consideració que la dimensió de gènere és un element estructural i culturalment present en totes les instàncies i processos de les institucions acadèmiques.
  • Les mesures basades en estratègies d’acció positiva.

La implementació de mesures d’acció positiva per a la igualtat de gènere en l’acadèmia

Els estudis que han avaluat les mesures per a pal·liar la desigualtat de gènere a diferents àmbits -no únicament a l’acadèmia- han coincidit en la major eficàcia de l’acció positiva respecte als altres dos tipus de mesures. Així ho constata, per exemple, aquest article de l’any 2011 en que la seva autora reflexiona sobre la ineficàcia del mainstream de gènere en comparació a mesures més directes com l’acció positiva. En referència al cas de les institucions polítiques europees, l’autora conclou que aquest tipus de mesures haurien servit als responsables polítics a implementar accions poc efectives essències que, al mateix temps, haurien obstaculitzat la implementació de mesures d’acció positiva més efectives i directes.

El problema de la desigualtat de gènere a l’acadèmia i en la producció acadèmica persistirà fins que les institucions no assumeixin que l’única solució per fer-hi front és implementar, de manera radical i directa, mesures d’acció positiva que corregeixin el diferent punt de partida de dones i homes en el desenvolupament de la seva carrera acadèmica.

En què consisteix establir una política d’acció positiva en l’àmbit de l’acadèmia? Doncs en donar prioritat al gènere femení, per damunt del gènere masculí, en els diversos àmbits acadèmics per tal de corregir una desigualtat de gènere que es estructural i que té una dimensió històrica. Això es tradueix, per exemple, en implementar mesures com prioritzar el finançament de projectes liderats per dones o afavorir la incorporació d’una professora dona enlloc d’un professor home, en condicions d’igualtat de currículum. Significa, en altres paraules, que els homes deixin pas a les dones en determinades circumstàncies. Tot i l’eficàcia comprovada d’aquestes mesures respecte a la resta de mesures, la seva implementació és certament complexa, sobretot perquè implica, per part del col·lectiu masculí, una renúncia d’algun tipus: una dona ocupa una posició enlloc d’un home; una dona rep un projecte enlloc d’un home; una dona té prioritat en l’obtenció d’algun bé acadèmic, etc… 

En l’opinió del que escriu aquestes línies (i amb independència del seu gènere), el problema de la desigualtat de gènere a l’acadèmia i en la producció acadèmica persistirà fins que les institucions no assumeixin que l’única solució per fer-hi front és implementar, de manera radical i directa, mesures d’acció positiva que corregeixin el diferent punt de partida de dones i homes en el desenvolupament de la seva carrera acadèmica. En un context de canvi constant de la nostra realitat quotidiana i de les formes de treball, la COVID-19 esdevé una bona oportunitat per a reconsiderar la pertinència d’aquestes mesures. I, sí, això no serà suficient. Després, un cop les dones s’equiparin als homes en nombre i quantitat de producció acadèmica, caldrà canviar la cultura masclista, patriarcal i retrògrada de l’acadèmia. Però aquesta ja és una altra història.

Autor / Autora
Professor de Psicologia i Ciències de l’Educació, expert en mètodes de recerca. Membre del grup GENTIC.
Comentaris
Deixa un comentari