La natura com a valor terapèutic

17 setembre, 2021
persones al sol

Melhorament al Camí dels Bons Homes i en altres contexts naturals en l’era post Covid-19

La pandèmia provocada per la Covid-19 ha marcat un abans i un després en les societats i en la nostra manera de viure. La situació extrema viscuda ha requerit donar respostes ràpides i urgents a reptes creats per una situació mai vista fins ara, i que ha deixat seqüeles importants en el benestar psicològic i emocional de la població.

Durant la pandèmia, diversos Serveis d’Atenció Psicològica es van posar a disposició de la ciutadania, via institucions públiques i privades, així com per part d’associacions i agrupacions de professionals voluntaris, molts dels quals segueixen en funcionament. La pandèmia també va truncar les possibilitats de millora de persones que aleshores ja es trobaven en tractament o en situació de vulnerabilitat, i en alguns dels casos la pandèmia va agreujar el seu estat. 

Camí dels Bons Homes

Angoixa, tristesa, estrès, ira, entre altres variables vinculades amb el malestar emocional, són sentiments i emocions que s’han relacionat amb les situacions d’incertesa (Durodié, 2020; Stein et al. 2021) i l’augment de consultes psicològiques així com l’augment del consum de psicofàrmacs (un 20%) durant la pandèmia així ho indiquen.

Paral·lelament, estudis recents posen de manifest que, a més de les emocions primigènies (tristesa, ansietat, ira, por…), impotència, frustració, culpa, irritabilitat, entre altres reaccions relacionades amb les emocions i els sentiments, junt amb reaccions conductuals (irritabilitat, aïllament, plor desconsolat, dificultat pel descans i l’autocura…), cognitives (malsons, dificultats de memòria, concentració, pensaments obsessius…), físiques (taquicàrdia, mareigs, mal de cap, hiperventilació…), o bé trastorns psicològics (dols patològics, TEPT, depressió, abús de substàncies…) han tingut una incidència en la salut mental (Ramírez, Misol, Alonso & Tizón, 2020).

D’altra banda, les xifres actuals indiquen que la salut mental de la població, incloent-hi els professionals sanitaris, no s’ha recuperat, sinó que la simptomatologia de caràcter ansiós, depressiu, o l’estrès, persisteix (Ramírez, Misol, Alonso & Tizón, 2021) i és preocupant la xifra de quadres depressius, ideacions suïcides i TCA observada en els adolescents.

La situació extrema viscuda ha requerit donar respostes ràpides i urgents a reptes creats per una situació mai vista fins ara

Després del confinament, la necessitat d’estar en contacte amb la natura va provocar un desig de retrobament i una reconnexió inaudita amb el nostre medi natural. Mar, muntanya, platja, bosc, camp… es van convertir en un centre d’atenció i desig de tal magnitud, que va requerir l’adaptació de programes d’activitats i sortides mediambientals en la majoria d’espais naturals. No només pel compliment de les mesures de seguretat sanitària en totes les activitats sinó també per l’afluència de públic, fins i tot massiva en alguns indrets, que va requerir una regulació d’entrades i sortides que no s’havia donat abans de la pandèmia.

De fet, l’anunci de les fases de desescalada va generar grans expectatives de negoci, especialment positives en les destinacions de turisme amb valors naturals i amplis espais territorials, lluny de possibles massificacions i congestions, i els experts recomanaven treballar i reforçar les aliances entre els productes i els serveis de proximitat (Llantada, 2020).

Així doncs, els espais naturals s’han situat en el punt de mira. Junt amb el seu patrimoni cultural, històric o gastronòmic, el seu valor natural i la possibilitat de realitzar-hi una àmplia diversitat d’esports, pràctiques i experiències a l’aire lliure n’han fet un reclam de primer ordre. 

La salut mental de la població, incloent-hi els professionals sanitaris, no s’ha recuperat, sinó que la simptomatologia de caràcter ansiós, depressiu, o l’estrès, persisteix

En aquest context neix el projecte Melhorament, estudi que vol explorar els efectes de fer el Camí dels Bons Homes en la salut integral, avaluant possibles millores en el benestar psicològic i emocional, entre altres variables.

El Camí dels Bons Homes és un itinerari transfronterer i una ruta consolidada dels Pirineus i el Prepirineu, que recorre uns 200 quilòmetres entre Berga (Berguedà) i Foix (Ariège), que destaca per la varietat dels seus paisatges naturals, junt amb els seus valors històrics, culturals i gastronòmics. La ruta segueix alguns dels camins que van utilitzar els càtars que fugien de la Inquisició en la coneguda croada albigesa o contra els càtars, que va tenir lloc entre els segles XII i XIV (Subirana-Malaret i López-Monné, 2010).

El melhorament era precisament una forma de salutació entre els càtars, així com el ritual amb el qual els bons homes i les bones dones (nom amb què els càtars es referien a ells mateixos) demanaven consell per millorar i refermaven la seva fidelitat amb els dogmes del catarisme. És per això que es va donar aquest nom al projecte.

El projecte Melhorament, coordinat per la Dra. Montse Subirana, professora dels Estudis de Ciències de l’Educació i Psicologia de la UOC, compta amb un equip de col·laboradors format pels psicòlegs Albert Feliu i Ana Martínez, i els biòlegs Alexandre Miró i Karina Behar, i s’ha pogut tirar endavant amb el suport de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà. Per la seva banda, el Dr. Albert Feliu ha publicat recentment els resultats de la seva recerca sobre els efectes en la salut de fer el Camino de Santiago, entre els quals destaquen la millora en l’estrès, la satisfacció vital i el benestar psicològic (Feliu-Soler, 2021).

Els beneficis d’una ruta

Partint de la base d’aquest estudi, i d’altres que s’estan duent a terme a Catalunya en la línia del que es coneix com a “banys de bosc” o teràpia forestal, el projecte Melhorament vol comprovar si fer el Camí dels Bons Homes, o alguns dels seus trams seguits, pot contribuir a validar o no aquesta opció terapèutica. 

A Catalunya, el projecte Melhorament és el primer en aquesta línia que vol estudiar els beneficis concrets de fer una ruta determinada en l’estat d’ànim, la satisfacció amb la vida o la claredat en valors personals, entre altres variables. Per tot això, l’equip tècnic del projecte busca 150 persones que facin, com a màxim fins a finals d’octubre, aquest itinerari o alguns dels seus trams seguits, a peu, a cavall o en bicicleta, al llarg del GR-107 i que vulguin participar en el projecte Melhorament. La participació consisteix a omplir un seguit de qüestionaris en tres moments puntuals: abans de començar la ruta (o alguns trams seguits), en acabar-la i al cap d’un mes.

Atès el gran nombre de peticions que s’ha rebut per fer-se extensiu a altres itineraris i contexts naturals, paral·lelament s’ha creat el projecte Vacances i benestar, obert també a la participació de tothom qui faci una escapada o vacances fins a finals d’octubre.

Referències

Braquehais, M. D., Vargas-Cáceres, S., Gómez-Durán, E., Nieva, G., Valero, S., Casas, M., & Bruguera, E. (2020). The impact of the COVID-19 pandemic on the mental health of healthcare professionals. QJM: An International Journal of Medicine113(9), 613-617.

Durodié, B. (2020). Handling uncertainty and ambiguity in the COVID-19 pandemic. Psychological Trauma: Theory, Research, Practice, and Policy, 12(S1), S61–S62. https://doi.org/10.1037/tra0000713

Feliu-Soler, A. (2021). Los efectos de la peregrinación a Santiago de Compostela sobre la salud mental y el bienestar [Infografía]. www.estudiocamino.org 

Kar, S. K., Arafat, S. Y., Kabir, R., Sharma, P., & Saxena, S. K. (2020). Coping with mental health challenges during COVID-19. In Coronavirus disease 2019 (COVID-19) (pp. 199-213). Springer, Singapore.

Llantada, J. (2020). Com gestionar la crisi de la covid-19 des de la teva empresa [Webinar]. http://www.diputaciolleida.cat 

Ramírez, F. B., Misol, R. C., Alonso, M. D. C. F., & García-Tizón, J. L. (2021). Pandemia de la COVID-19 y salud mental: reflexiones iniciales desde la atención primaria de salud española. Atención Primaria, 53(1), 89-101.

Ramírez, F. B., Misol, R. C., Alonso, M. D. C. F., & García-Tizón, J. L. (2021). Repercusiones de la pandemia de la COVID-19 en la salud mental de la población general. Reflexiones y propuestas. Atención Primaria53(7), 102143.

Stein, R. A., Ometa, O., Pachtman Shetty, S., Katz, A., Popitiu, M. I., & Brotherton, R. (2021). Conspiracy theories in the era of COVID‐19: A tale of two pandemics.

Subirana-Malaret, M. & López-Monné, R. (2010). A peu per camins de càtars al Pirineu Català. Tarragona: Arola Editors.

Autor / Autora
Etiquetes
Comentaris
Deixa un comentari