La teràpia sensorimotriu

23 març, 2017
nick-schumacher-97610_p

Esther Pérez, psicòloga i professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació

Com ja vam parlar en el post “Trauma i somatització”, un trauma psicològic és l’experiència individual i única d’un incident, una sèrie d’incidents o un conjunt de condicions duradores en les quals es sobrepassa la capacitat de l’individu d’integrar la seva experiència emocional, mantenir-se present, donar-li un sentit a la seva experiència, i comprendre el que li està succeint.
La teràpia sensorimotriu
La psicoteràpia sensorimotriu proveeix al psicoterapeuta amb eines per facilitar el processament somàtic que es produeix quan hi ha un trauma, ja que el pacient tendeix a reviure el passat traumàtic en les seves experiències del dia a dia a través de respostes corporals i emocions que sent fora de control.
La psicoteràpia sensoriomotriu és una teràpia verbal que incorpora intervencions orientades al cos. Aquest mètode de psicologia somàtica està basat en la investigació de la neurobiologia interpersonal, la neurociència, el trauma i l’afecció. Combina la teoria i la tècnica de la teràpia cognitiva, afectiva i psicodinàmica, amb intervencions somàtiques senzilles, com ara ajudar els pacients a prendre consciència dels seus cossos, monitorar les seves sensacions corporals i implementar accions físiques que promouen l’apoderament i la competència.
Aquesta teràpia està indicada per a tot tipus de pacients, ja que aquest abordatge utilitza eines molt eficaces per tractar tant el llegat del trauma simple i complex, com els temes d’afecció, utilitzant com a punt d’entrada els hàbits físics implícits automàtics, desenvolupats en un context de trauma i d’afecció inadequat, els quals, encara que van ser adaptatius a l’entorn desafiant impedeixen que la persona tingui una major capacitat reguladora i integradores i actuï d’una altra manera més adequada al context actual.
El desenvolupament d’una sessió de teràpia sensorimotriu
En una sessió per a tractar trauma, un cop s’ha determinat en col·laboració amb el client l’enfocament de la sessió -i això depèn de la fase del tractament en què es trobin-, el terapeuta utilitza eines i intervencions per guiar al pacient a través de les 5 etapes del procés terapèutic al llarg de la sessió.
Per exemple, en una sessió on l’objectiu era ajudar al client a desenvolupar un recurs somàtic per a l’estabilització i reducció de símptomes (fase 1 del tractament),  la sessió podria començar amb el client descrivint una situació recent en la qual es van disparar les seves defenses animals de supervivència. Mentre el pacient parla d’aquest esdeveniment, el terapeuta porta l’atenció plena del pacient a la manera particular de com el seu sistema nerviós i el seu cos es comencen a activar quan recorda aquest esdeveniment, perquè el pacient pugui romandre en el present, mentre explora aquest patró de resposta de trauma.
El terapeuta utilitzarà les intervencions somàtiques adequades per desafiar aquesta narrativa somàtica i ajudar al client a desenvolupar, pas a pas, un recurs somàtic adequat per a aquest tipus particular de hiper o hipoactivació, i així, ajudar a què el sistema nerviós i el cos puguin calmar-se aquí i ara, la qual cosa contribueix a ampliar el marge de tolerància i la capacitat reguladora i integradora del pacient. A més, l’individu, en el seu dia a dia, pot tenir més capacitat d’adonar-se de les seves pròpies tendències corporals habituals de desregulació segons s’activin i podria utilitzar aquest recurs somàtic per a calmar-se.
La psicoteràpia sensoriomotriu utilitza eines i intervencions somàtiques perquè els individus es puguin sentir, no només segurs en els seus cossos, sinó també empoderats i puguin ser capaços d’actuar, resoldre dificultats interpersonals i participar en el món d’una manera més eficaç i satisfactòria.
 

(Visited 10 times, 1 visits today)
Autor / Autora