Marta López: “És el moment que els espais d’aprenentatge s’adeqüin a les metodologies actives i actuals”

2 juliol, 2020 marta lopez costa

Com era una classe al 1920? Eren espais d’aprenentatge amb una pissarra central, davant la que se situava la taula del professor, que seia vigilant els pupitres dels seus alumnes, posats en fileres. Potser trobaríem algun mapa a la paret, una cartellera i alguna finestra si hi havia sort. Com és una classe del 2020? La majoria, molt semblants. El gran problema és que ni l’alumnat, ni els docents, ni la metodologia que fan servir, ho són. La societat planteja nous reptes i necessitats. Els professionals miren de donar resposta a través de noves metodologies, eines i adaptació dels continguts. Però, i els espais? Com explica la Marta López Costa, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC i finalista de l’SpinUOC 2020, la jornada anual d’emprenedoria de la UOC , “ara és el moment d’adequar-los” a la nova realitat educativa. Smart Classroom, el projecte de quatre persones vinculades al món educatiu, acompanya les escoles que s’hi vulguin posar. La Marta és doctora en educació i tecnologies digitals per la Universitat de Barcelona.

Com i quan neix Smart Classroom?

Smart Classroom va néixer com projecte de recerca l’any 2017 i té per objectiu codissenyar i implementar espais d’aprenentatge per a diferents tipus de centres educatius. Érem dotze investigadors que volíem posar la base científica de com havien de ser les noves aules. Des del 2019, quatre de nosaltres continuem i ho hem convertit en una Spin Off. Som el Guillermo Bautista, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC i director del Màster de Formació de Professorat d’Educació Sec. Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes (UPF-UOC) , l’Anna Escofet, de la UB, la Maria Casanovas, com a tècnica, i jo que sóc professora de la UB i col·laboradora a la UOC.

Vau néixer com un projecte de recerca però… molt aplicada, no?

I tant! Una de les fases ens va portar a codissenyar cinc aules d’espaisvpúblics. I des del principi, van començar a sortir-nos projectes amb centres de primària i secundària però també amb Ajuntaments com el de Viladecans –on hem treballat amb totes les escoles!- o Santa Coloma. Actualment, estem dissenyant un aula de la UB i un espai de la UOC. Per això, vam voler convertir-nos en consultoria…

Com expliqueu aquest èxit?

Era tan necessari aquest canvi de les aules! Les escoles han fet un canvi metodològic molt important en els darrers anys: han apostat per projectes més actius i dinàmics, el treball col·laboratiu, l’aprenentatge servei… i els espais d’aprenentatge continuen sent els mateixos! Ara és el moment que els espais s’adeqüin a aquestes metodologies actives i actuals. 

El punt fort del nostre projecte és el codisseny. Treballem en sessions presencials amb docents, famílies, l’alumnat i agents de la institució.

La gent no era conscient de la importància dels espais d’aprenentatge…

Abans, no. Però és el tercer pilar educador! La pedagogia és el pilar principal però la tecnologia i l’espai li han de donar suport. No és el mateix aprendre amb una nova metodologia en un espai adaptat que en un tradicional…

Per què vau decidir presentar-vos a l’SpinUOC?

Tot ens ha anat venint tan ràpid… sense tenir-ho plantejat! Ens cal visió empresarial, treballar aspectes de comunicació o màrqueting. Tenim un projecte: com ho convertim en una consultoria? Com aprofitar noves oportunitats de negoci que anem trobant com el disseny de producte o de mobiliari? Participar a l’SpinUOC ens ha ajudat a posar ordre en les nostres idees: per començar, vam haver de presentar una proposta d’organització. La darrera fase ens ajudarà a com presentar-nos com organització empresarial, per exemple. Coses que no són les nostres experteses…

Com és l’aula ideal?

No hi ha un únic model ideal: l’aula s’ha d’adaptar a l’escola, l’alumne, l’ideari del centre… però si hi ha uns principis que haurien de tenir els espais d’aprenentatge. Per exemple, han de respectar el principi de flexibilitat: l’aula ha de permetre treballar en grup però també de manera individual, ha de comptar amb diferents subespais… Segon principi, el de benestar i comoditat per a l’alumne i docent. O el d’oferir multiplicitat de recursos, des de papers a digitals, que donin suport i ajudin al procés. Evidentment, han de ser aules segures.

espais d'aprenentatge
Espai d’aprenentatge a l’escola Roser Capdevila dissenyat per Smart Classroom Project

Com treballeu per aconseguir-la?

El punt fort és el codisseny. Nosaltres treballem en sessions presencials amb docents, famílies, l’alumnat i agents de la institució. Acabem creant conjuntament un prototip de l’espai i nosaltres elaborem un informe i guia final. Acompanyem en la implementació, on lògicament, entren els tècnics. Fins ara, no hem fet cap nova construcció, només la transformació d’espais ja construïts.

Quin és el principal problema que us trobeu quan enceteu un codisseny?

Els recursos econòmics dels centres públics! Per això, amb l’informe final, fem feedback i propostes concretes tenint en compte les seves possibilitats alhora d’implementar-les. De fet, acompanyem el procés fins al final. Una vegada fins i tot vam pintar l’escola amb els pares i mares!

Com somnies Smart Classroom d’aquí 10 anys…

Ens costa marcar les línies de futur, per això SpinUOC ens va tan bé. De moment, treballem sota el contracte de transferència del coneixement. Volem ser una consultoria: cal veure el format per poder ajudar moltes escoles en aquest canvi de l’espai però també ser capaços de fer-ho a altres espais educatius, afegint altres línies de negoci. 

Autor / Autora
Redactora col·laboradora
Comentaris
Deixa un comentari