Simon-Cereijido:”El monolingüisme no cura el TEL”

14 juny, 2021
Lletres

Gabriela Simon Cereijido és doctora en el trastorn del llenguatge i la comunicació. Des de fa més de 10 anys, treballa en la Califòrnia State University (Los Angeles) però prèviament s’ha format en un programa entre la University of California (San Diego) i la San Diego State University. Més enllà del seu treball d’investigació, publicat en revistes internacionals i nacionals, aquesta logopeda té àmplia experiència clínica amb nens bilingües amb trastorns específics del llenguatge. El centre del seu treball són les característiques del llenguatge de nens i nenes en edat preescolar. Simon Cereijido participa en el I Congrés CHITEL, organitzat pel Grup de recerca en Cognició i Llenguatge amb la col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat de Barcelona.

Gabriela Simon-Cereijido

Com i per què et converteixes en logopeda, especialitzant-te en nens bilingües amb trastorns del llenguatge? Vaig arribar als Estats Units el 1987, venia des de l’Argentina. Com immigrant bilingüe, vaig observar els obstacles que les famílies de Llatinoamèrica viuen en una societat majoritàriament monolingüe. Obstacles com la discriminació per no poder comunicar-se en anglès, traduccions i intèrprets de poca qualitat i ajut escàs. En començar els meus estudis clínics, em vaig adonar de l’escassetat d’instruments i perspectives per treballar amb usuaris de parla hispana i això em va motivar a fer recerca i formar logopedes amb més coneixement sobre bilingüisme.

Què és per a tu un nen bilingüe? Un nen bilingüe és aquell que viu en un context en què ha de comprendre i utilitzar dues llengües per ser membre d’una família i d’una societat. Hi ha moltíssima variabilitat dins d’aquest grup bilingüe. No considero el nivell d’habilitat en cada llengua la variable fonamental en la definició.

Quines eines i criteris utilitzes per al diagnòstic del trastorn específic del llenguatge (TEL)? El TEL és un trastorn del desenvolupament o de l’evolució del llenguatge que no es pot explicar per deficiències sensorials i / o cognitives o per un altre diagnòstic, com el trastorn de l’espectre autista. Per això, hem de fer servir criteris d’exclusió i d’inclusió per al seu diagnòstic. Els nens amb TEL no tenen pèrdua auditiva, o dèficits cognitius; però si tenen un desenvolupament del llenguatge lent. També crec que és important considerar les oportunitats i demandes que es presenten en la vida dels / les nen / es.

Adrian Cogua 

De què demandes i oportunitats estaríem parlant? Demandes educatives: per exemple, certes escoles o districtes escolars tenen més o menys experiència amb nens multilingües que d’altres. Com menys experiència, menys capacitat per ajudar els nens. Oportunitats educatives: alguns districtes tenen programes bilingües amb un pressupost adequat. També als EUA, hi ha molta variabilitat en els pressupostos de les escoles i en la preparació del personal. És molt comú que els nens llatins vinguin de districtes en barris amb menys poder adquisitiu i menors pressupostos a les escoles.

L’escassetat de professionals per treballar amb usuaris de parla hispana em va motivar a formar logopedes amb coneixement sobre bilingüisme

Hi ha qui diu que un nen amb TEL no pot aprendre dos idiomes. Sempre m’ha agradat aquesta frase: “El monolingüisme no cura el TEL”. El / es nens / es amb TEL poden aprendre una o més llengües.

Creus que hi ha alguna especificitat o dificultat afegida per a ell pel fet de ser bilingüe? Els perjudica ser-ho? La comunicació i les llengües són eminentment socials. Poder comunicar-se amb més persones, al millor nivell que un pugui (això és important considerar quan pensem en TEL), és positiu i enriquidor. Cada nen / a amb TEL i el seu entorn, quan estan recolzats, van modificant les seves polítiques lingüístiques al llarg dels anys i descobreixen què funciona en les seves vides o què no. Fins ara, no tenim evidència que ser bilingües perjudiqui aquestes famílies. Cal que hi hagi més investigació, però en general, no s’han trobat problemes.

Leonardo Toshiro Okubo 

Les dificultats que presenta el nen bilingüe amb TEL en cada idioma són diferents? Les intervencions els han d’atendre en els dos? A un nivell més abstracte, les dificultats que presenta el nen bilingüe amb TEL són similars, però es manifesten segons les especificitats de cada llengua i d’acord amb l’experiència de l’infant amb cada llengua. Per aquesta raó és tan important que els logopedes tinguin una formació sòlida sobre les llengües i el seu desenvolupament, i dels processos associats al bilingüisme. D’aquesta manera, el diagnòstic pot ser més fiable i la intervenció més intencional (per exemple, saber com seleccionar objectius i estímuls de la intervenció). De tota manera, encara hi ha molt a investigar per poder entendre com els nens processen les dues llengües i com elles interactuen en el desenvolupament.

Fins ara, no tenim evidència que ser bilingües perjudiqui aquestes famílies

Participes en el I Congrés CHITEL, de què tracta la teva ponència? En el I Congrés CHITEL, presentarem una col·laboració entre les doctores Lisa Bedore, Elizabeth (Liz) Peña, Lucía Méndez i jo. Les quatre estudiem el desenvolupament del llenguatge en anglès i espanyol de nen / es de parla espanyola en EE. UU. Hem treballat amb 104 nens i nenes d’entre 4 i 9 anys de Califòrnia i Texas, d’escoles públiques. Lucía i jo hem estudiat a nens / es d’edat preescolar (de 4 a 5 anys) mentre que Lisa i Liz han estudiat també a nens/ es d’escolaritat primària. En aquesta presentació, parlem de la relació entre el lèxic i la gramàtica i vam explorar mesures específiques en castellà o anglès i altres bilingües, que accepten respostes en les dues llengües. Explorem les relacions entre el vocabulari de cada llengua, el vocabulari conceptual, el coneixement semàntic, la memòria fonològica, i la gramàtica de l’espanyol, en situació minoritària. És un estudi preliminar que esperem que s’estengui a nens / es amb TEL i que podrà informar les nocions de bilingüisme i la pràctica logopèdica.


La UOC i la UB impulsen la primera associació hispanoparlant d’investigadors del trastorn específic del llenguatge en el marc del I Congrés CHITEL.

Autor / Autora
Redactora col·laboradora
Comentaris
Deixa un comentari