El potencial de les noves tecnologies per a la intervenció en el TEA

16 novembre, 2020 noves tecnologies TEA

Alex Escolà presenta una panoràmica de la relació entre les noves tecnologies i el trastorn de l’espectre autista en una nova edició dels Seminaris d’Educació

Alex Escolà és psicòleg infantojuvenil especialitzat en TEAatenció precoç i noves tecnologies. Forma part de l’IDAPP (Institut de Diagnòstic i Atenció Psiquiàtrica i Psicològica) i compagina la pràctica clínica amb l’activitat docent com a professor col·laborador del màster universitari en Psicologia Infantil i Juvenil de la UOC.

Escolà ha protagonitzat un Seminari d’Educació sobre el potencial de les noves tecnologies per a la intervenció en el trastorn de l’espectre autista (TEA). Partint del fet que les tecnologies són una realitat creixent al nostre voltant (s’estima que mirem el mòbil una mitjana de 150 vegades al dia), el psicòleg ha explicat en quins àmbits, per què i com es poden aprofitar en casos de TEA, considerant-ne també els riscos

Els àmbits del TEA que es poden treballar amb les TIC

Atesa la quantitat i varietat d’aplicacions disponibles per al trastorn de l’espectre autista (TEA), es pot dir que gairebé tots els seus aspectes es poden treballar amb alguna de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). A continuació, en llistem les més rellevants:

  • La comunicació: per a infants sense accés al llenguatge verbal o amb problemes de mobilitat, les aplicacions que permeten eye tracking o que els donen una veu poden ser una gran ajuda. Un exemple en seria Tobi.
  • El desenvolupament del llenguatge: hi ha aplicacions com Sensory o AbaPlanet que reaccionen als inputs auditius, estimulen les primeres paraules, etc.
  • L’organització i l’autonomia: és un dels filons més interessants. Algunes aplicacions com FTVS HD proporcionen ajuda per generar seqüències pas a pas de diferents activitats. A força de repetir una acció quotidiana amb l’ajuda de l’aplicació, pot aconseguir-se una millora de l’autonomia notable.
  • La lectoescriptura: aplicacions i aparells com les “taules intel·ligents” que permeten treballar la lectura global, els emparellaments, etc. Ex: Leo con Lula
  • La psicomotricitat: a través de la imitació i l’esquema corporal, es pot millorar molt el control sobre els moviments i el cos. L’ús d’algunes apps com Pictogram Room es complementa amb un projector.
  • La respiracióBreathing Zone és una aplicació que ajuda a adaptar i regular la respiració en moments d’angoixa o ansietat. Hi ha més idees d’aquest tipus, algunes de les quals fan servir peces de roba que s’inflen per alleujar les crisis (T-jacket).
  • El control i assistència en cas de crisis epilèptiques: algunes apps funcionen amb polseres empàtiques que detecten les crisis i avisen els cuidadors o cuidadores.
  • L’orientació espacial i funcions executives: a través de robots, per exemple, es pot acompanyar la persona amb TEA en la seva assimilació de conceptes espacials i planificació de recorreguts.
  • L’oci i la socialització: aplicacions que permeten jugar sol o amb més persones en un entorn segur. Algunes són específiques per a TEA (Happy GeeseTEAyudo a jugar) i altres, com el servidor Autcraft de Minecraft, són adaptacions d’aplicacions pel públic general.
  • La cognició social i l’empatia: a IDAPP han desenvolupat AutisMIND, basada en informació proporcionada per famílies i persones amb TEA, que permet treballar les emocions i posar-se en el lloc dels altres infants. Estan desenvolupant una versió per a adolescents.
  • La inserció laboral: aplicacions per a adults que els ajuden a través de guies pas a pas, supervisió, etc. Un exemple és SoyCappaz.
  • L’autonomia dels adults: és el cas, entre d’altres, de les polseres recarregables amb diners que poden servir per pagar petites quantitats sense haver de tractar amb grans sumes.
  • La sensibilització: també hi ha eines per tal que les persones sense TEA entenguin millor l’experiència d’aquest trastorn (Autism TMIEl Viaje de Elisa, etc.)

En general, podem dir que les aplicacions serveixen a les persones amb TEA per superar limitacions o barreres,afavoreixen el seu desenvolupament i benestar personal, fomenten la seva integració en el món digital i, per últim, són gratificants.

Per què tenen tant potencial les TIC per a l’autisme?

Així doncs, amb una bona estratègia al darrere, les aplicacions i noves tecnologies poden ser eines molt valuoses per a les persones amb TEA. Quins en són els motius? Escolà ens proposa set claus:

  1. Ofereixen un entorn intuïtiu, predictible i exacte, en què els infants i adolescents amb TEA es troben a resguard de les contingències de la vida social habitual.
  2. Tenen un alt grau de versatilitat i personalització, que permet tractar cada cas amb molta precisió. Per exemple, si a una nena amb autisme li agraden molt els trens, segurament trobem una aplicació tematitzada amb trens.
  3. L’estimulació que proporcionen és multisensorial (colors cridaners, sons, resposta tàctil i fins i tot moviment).
  4. Creen un entorn dinàmic i motivador, que si no provoca una addicció resulta agradable.
  5. Creen un circuit de recompensa que reforça molt fàcilment l’objectiu que es persegueix.
  6. Faciliten la generalització de la teràpia, és a dir, permeten continuar la teràpia en el dia a dia, més enllà de la sessió amb el terapeuta.
  7. Milloren la inclusió en la comunitat de la persona amb TEA.

Riscos i perills de les TIC en l’ús amb menors amb TEA

Sempre s’ha de tenir al cap que cal utilitzar les aplicacions amb supervisió i planificació, perquè si no es poden donar diferents situacions indesitjables. 

A part de les qüestions que en general comporta l’ús d’aquest tipus de tecnologia (risc d’addicció, problemes de ciberbullying, falta d’evidència científica de la seva efectivitat, perills de seguretat i privacitat, avaries, etc.), hi ha alguns riscos específics del seu ús en menors amb TEA.

Tot i que encara no està suficientment estudiat, sembla que hi ha una correlació entre la sobreexposició d’infants petits a les pantalles i les TIC i els problemes d’atenció que cada cop són més comuns. En el cas dels nens i nenes amb TEA, la sobreexposició pot afavorir una sobreexcitació vers la qual són molt vulnerables, i aquesta pot generar altres problemes com dificultat per agafar el son o modificacions en les funcions executives, per exemple, un augment de la impulsivitat, addicció o moments d’agressivitat.

“Les funcions executives són una de les coses que més sovint els costa a les persones amb TEA, cosa que fa que augmenti el risc”, diu Escolà. Com que tenen menys capacitat d’inhibir-se, és més fàcil que entrin en cicles viciosos, sobretot tenint en compte com són de gratificants les tecnologies i l’entorn de socialització que els obren. Un altre perill és que l’aïllament —o la depressió— que poden afectar les persones amb TEA adultes faci que acabin utilitzant les TIC com a únic recurs de socialització.

Per últim, també s’ha de tenir en compte que són perfils més innocents respecte dels riscos d’Internet. Això suposa, com hem comentat, més risc de patir greuges, però també de provocar-los sense ser-ne conscients (per exemple, s’han donat casos de delictes d’assetjament involuntaris).

Com fomentar un bon ús de les TIC en persones amb autisme?

Com sempre, és precís considerar les tres fases del seguiment dels casos de TEA: la prevenció, la supervisió i la reparació o intervenció si és necessària. És important fer èmfasi en la prevenció, que és la més important i també es pot treballar amb les tecnologies (guies per professors i adolescents, Google Family Link que permet controlar el temps d’exposició dels nens a Internet, etc.)

Pel que fa a les altres dues fases, és necessari que al principi hi hagi més supervisió, de manera que quedi clar que saben desenvolupar-se, i després anar-los deixant més llibertats progressivament. 

Abans de fer servir les TIC per a la intervenció en l’autisme, cal fer èmfasi en la necessitat de fomentar tota el vessant no tecnologitzable: la socialització (des de les activitats d’oci fins a la sexualitat), el contacte amb la natura, l’esport i el treball de l’autoestima són fonamentals.

TEA
Font: Myles Tan a Unsplash

“Si decidim fer servir les TIC —apunta Escolà— hem de valorar el context, l’usuari i la tecnologia amb què ens enfrontem”. A partir d’aquí, podem buscar el recurs que més ens convingui, adaptar-lo, supervisar-lo i fer els ajustos i revisions que s’escaiguin. 

Com valorar aquests tres punts? Pel que fa a l’usuari, es tracta de saber quines capacitats i habilitats es vol treballar i quins són els interessos. A més a més, haurem de tenir presents l’edat i les possibles comorbiditats (la presència d’un temporitzador visual, per exemple, pot provocar ansietat en infants que hi siguin propensos). Després, haurem de considerar el context: on es farà servir el recurs? La família o facilitadors tenen experiència amb les TIC? Quin grau d’implicació podem esperar? Finalment, haurem de pensar en la part de la tecnologia, és a dir, saber quin hardware i sistema operatiu tenim i si és compatible. 

D’aquesta manera, podem fer un embut dels recursos i escollir el més idoni. Hi ha un recurs molt interessant per ajudar-nos anomenat Appy Autism que permet buscar aplicacions per a nens i nenes amb autisme entre totes les que hi ha al web.

Les TIC, una eina de futur per al TEA

La presència de les noves tecnologies és cada cop més gran en les nostres vides, també en la de les persones amb TEA. Adaptar-nos a les noves interaccions que es generen en aquest context i aprofitar-les no només és necessari, sinó que pot tenir efectes molt positius. Amb la correcta supervisió i individualització, tenint en compte la vulnerabilitat dels casos de TEA i considerant-les sempre com a eines per assolir objectius concrets, hi ha un gran potencial de les noves tecnologies per a la intervenció en el trastorn autista.

Pots recuperar el webinar complet aquí: 

Els Seminaris d’Educació, organitzats en el marc del màster universitari en Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge, són un dels cicles més actius dels Estudis. Podeu consultar tots els vídeos passats a l’espai que tenen al nostre web

Comentaris
R. A.17 novembre, 2020 a les 5:03 pm

Són grans notícies per al tractament del TEA, esperem que així sigui!

Bon article!

Respon
Deixa un comentari