La contribució dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació en la crisi de la Covid-19

      Comentaris tancats a La contribució dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació en la crisi de la Covid-19

Els Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC han treballat intensament durant aquests darrers mesos marcats per la Covid-19. Us expliquem com ha estat aquesta contribució.

Home i dona aguanten un cor
Font: Kelly Sikkema a Unsplash

A mitjans de març, la notícia de l’estat d’alarma va impactar tothom, i els Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC hi van reaccionar de seguida de forma molt proactiva. Des d’aleshores, han posat a disposició el resultat d’anys de recerca sobre docència i pràctica professional en línia, anàlisis aprofundides sobre la situació social en què ens trobem i recomanacions de tota mena per gestionar millor el confinament. 

Quan van començar a cancel·lar-se les activitats presencials potser es va témer que l’activitat de difusió es desaccelerés. Res més lluny de la realitat: en els últims mesos s’han multiplicat les publicacions als mitjans, la participació en jornades en línia i els webinars. N’han estat exemples el cicle de Docència no presencial d’emergència o el de Telepràctica en logopèdia.

Estudiar en línia en temps de Covid-19

Un dels grans reptes que s’ha hagut d’enfrontar ha estat el tancament sobtat de les aules. Escoles, instituts i universitats han hagut d’adaptar-se sobtadament a un model no presencial per al qual, sovint, no estaven preparats.

La UOC, amb més de vint-i-cinc anys d’experiència en ensenyament en línia, ha volgut donar-hi resposta. Els Estudis compten amb diferents grups de recerca i investigadors que han posat al servei de la comunitat el seu coneixement i producció científica, com és el cas d’‘Edul@b, Feed2Learn o SMARTLearn, que estan especialment dedicats a la investigació sobre educació i TIC, de manera que hi han tingut molt a dir. 

Portal Conectad@s
Portal Conectad@s

En col·laboració amb la UNED, al poc temps de començar el confinament es va crear la plataforma Conectad@s, un portal de recursos de tota manera per a l’aprenentatge universitari no presencial. També van començar projectes com #QuedatiApren, el hashtag a través del qual diferents estudis de la UOC han difós una gran quantitat de continguts interessants en diversos formats. 

Però la iniciativa més important que la UOC ha dut a terme per ajudar als docents amb la nova situació ha estat, sens dubte, el cicle de webinars Docència no presencial d’emergència. Investigadors de diferents àmbits dels Estudis han aportat el seu coneixement sobre quines són les millors maneres d’abordar l’educació a distància mitjançada per les TIC. 

Tenint en compte que la situació d’emergència a la qual els docents han hagut de fer front no permet desenvolupar una docència en línia de màxima qualitat, s’ha intentat donar línies d’actuació generals i respostes als dubtes més freqüents. Així, són webinars que poden ser de gran utilitat per qualsevol docent, sigui quin sigui el nivell educatiu dels seus estudiants.

Els primers deu webinars del cicle han estat impartits pel professorat dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació, i s’ha ampliat amb intervencions de professorat d’altres Estudis de la universitat. Al web del cicle, els trobareu tots organitzats per temàtica. També els podeu recuperar complets al canal de Youtube de la UOC, o podeu consultar els apunts que hem penjat a aquest mateix blog:

Més enllà de participar a Docència no presencial d’emergència, molts investigadors han elaborat guies, consells i articles d’opinió de molta ajuda per abordar la situació. En el cas d’Edul@b, van elaborar un decàleg sobre l’educació en línia que va tenir ressò a mitjans com El País o El Nacional. Albert Sangrà, catedràtic de la UOC i membre d’aquest grup d’investigació, ha publicat altres recomanacions sobre l’educació mixta que segurament haurem de contemplar en el futur pròxim, per exemple a aquest article del portal Obrim Educació, o respecte a l’inici de curs 2020-21 a El món. Lourdes Guàrdia, directora del màster universitari en Educació i TIC, ha participat en altres articles a UOC News. Teresa Romeu, professora dels Estudis en l’àrea d’educació i e-learning, d’altra banda, publicava al mateix portal un post sobre la importància de les xarxes socials i blogs pels professors. El professor Jordi Solé, director del grau d’Educació Social, també ha participat en la conversa, preguntant-se pel futur de l’educació després de la COVID-19.

Els desafiaments sanitaris i socials de la COVID-19

Articles com el del professor Solé demostren que, molts cops, donar resposta a una emergència (educativa, en aquest cas), implica fer una anàlisi profunda de la societat i la situació actual. Han estat moltes les veus que, des dels Estudis, han volgut aportar la seva visió i les seves propostes.

La crisi ha posat de manifest la necessitat de repensar o aprofundir la recerca i la conversa sobre alguns aspectes relacionats amb els nostres Estudis. Per això, s’han organitzat tres webinars al voltant de l’atenció al dol per COVID-19, la intervenció psicològica breu en temps de crisi i l’envelliment a casa i les cures.

D’altra banda, s’ha trobat necessari dur el debat a la ciutadania. Des del primer moment, els professors de Psicologia i Educació Social van ser molt actius en aquest sentit, col·laborant amb tot tipus de mitjans. Un dels aspectes més comentats als mitjans ha estat els problemes per la salut mental, les cures i l’organització que ha suposat el confinament. Se’n parlava a aquest post de UOC News, Quines són les conseqüències del confinament per la salut mental?

Parella de persones grans a casa
Font: Elien Dumon a Unsplash

José Ramon Ubieto, professor col·laborador del grau d’Educació Social i psicoanalista, ha estat un dels més actius en mitjans, i abordant temes com la síndrome de la cabanya o el confinament i els adolescents a mitjans de gran ressò, com Público, Ara, RTVE, RAC1 o Cadena 100, o la tornada al nou curs. De la problemàtica dels infants i adolescents i el confinament en parlaven també Marta Calderero o Maria Martín, professores col·laboradores. Aquesta última posava el focus en la complicació de teletreballar amb infants a casa.

Un altre dels aspectes més comentats, en general, ha estat la importància de les sanitàries i els sanitaris per fer front a la pandèmia. Alba Pérez, directora del màster universitari de Psicologia Infantil i Juvenil, Mireia Cabero, professora col·laboradora i Manuel Armayones, director de desenvolupament de l’eHealth Center i professor dels Estudis, n’han parlat a diferents mitjans. Feien aquesta declaració sobre la importància de l’atenció psicològica a un col·lectiu que s’ha trobat cara a cara amb el pitjor de la malaltia. Armayones també ha estat molt present als mitjans (La Vanguàrdia, Europapress) pel que fa a l’ús de les aplicacions relacionades amb la crisi sanitària. I diversos docents han col·laborat parlant sobre la situació d’agorafòbia posterior al confinament que ara està apareixent.

Per últim, alguns professors dels Estudis han aportat una visió molt crítica sobre la gestió que s’ha fet de la vellesa i la mort durant la pandèmia. Asun Pié, professora de l’àrea d’educació i e-learning, parlava de “matar la vida en nom de la vida” a la revista Diecisiete, i Daniel López, Doctor en Psicologia Social i professor dels Estudis, explicava a CTXT per què les polítiques que s’han adoptat són edatistes i no contemplen les cures com caldria amb un article titulat “El descuido de la salvación: los viejos y las viejas son los demás”, i també parlava sobre la situació de les residències.

Recomanacions per al confinament

Però, si bé l’anàlisi és imprescindible, allò que moltes persones demanaven eren consells per gestionar millor una situació tan difícil. Els Estudis també han respost en aquest sentit de forma unitària: pocs dies després de començar el confinament, la professora Alba Pérez, directora del màster universitari en Psicologia infantil i juvenil, i Adrián Montesano, sotsdirector de Programes Emergents i professor del grau de Psicologia, junt amb Antoni Baena (dels Estudis de Salut de la UOC), publicaven aquesta infografia de consells psicològics en el confinament pel coronavirus.

Nena llegeix al sofà
Font: Josh Applegate a Unsplash

Al nostre blog també hem volgut posar el nostre granet de sorra. Amb l’ajuda d’Adrian Montesano, vam publicar aquesta entrada sobre el confinament en parella, i vam fer aquesta altra sobre la gent gran que viu sola (seguint els consells d’Alba Pérez i Montserrat Lacalle, professora col·laboradora de psicologia). Cristina Mumbardó i Silvia Barnet, professores del màster universitari de Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge, junt amb Judit Valls, codirectora d’ABAULA, van donar-nos alguns consells pel desconfinament dels infants amb TEA, i Eulàlia Hernández, professora de l’àrea de Psicologia, i Ignacio del Arco, dels Estudis de Salut, ens parlaven de la necessitat d’escoltar els adolescents en relació amb la seva experiència del confinament. 

Un cop més, els professors i professores també han treballat en col·laboració amb diferents mitjans externs per fer arribar a la ciutadania aquests consells. Amalia Gordóvil, professora col·laboradora de Psicologia, proposava sis estratègies per motivar els nens a casa a estudiar i compatibilitzar millor la seva cura amb la feina, de les quals se’n feien ressò criatures.ara, El Confidencial, La Vanguàrdia o ABC. Dels nens parlava també Albert Sangrà al Diari de Tarragona o Marta Calderero, que a Público donava consells per fer-los entendre millor la importància de protegir-se. Zenaida Aguilar, professora col·laboradora, apuntava maneres de gestionar millor el dol en la infància en aquest article al nostre blog, i també a The Conversation.

Pel que fa a la gent gran, és destacable la participació de diferents psicòlegs dels Estudis i de l’eHealth Center en la iniciativa #NingúnMayorSolo, que permetia un seguiment i acompanyament de la gent gran que s’ha quedat sola per telèfon. Manuel Armayones en parlava a UOC News.

Els Estudis, sempre en moviment

La situació actual de la Covid-19 ha demostrat la rellevància de la investigació en aquests àmbits de la  Psicologia i Ciències de l’Educació per posar-la al servei de la societat. No només és una font de consells, mecanismes tecnològics i intel·lectuals per enfrontar millor situacions com l’educació a distància o el confinament, sinó que ajuda a revelar les problemàtiques que hem d’enfrontar com a societat un cop hagi passat la pandèmia. Amb confinament o sense, està clar que els Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC continuaran treballant per fer-ho possible.