Partenariats amb estudiants: cap a una educació superior més inclusiva, equitativa i transformadora

Malgrat l’acceptació generalitzada de les proclames pedagògiques a favor de centrar l’aprenentatge en les i els estudiants i de la importància de la seva implicació en el procés d’aprenentatge, en la majoria de casos, el paper d’aquests en la presa de decisions al voltant de l’aprenentatge continua sent molt limitat.

D’altra banda, la recerca mostra que els estudiants poden tenir sovint concepcions errònies sobre el propi aprenentatge. Molts d’ells i elles no tenen una idea clara d’allò que els ajuda a aprendre, perquè s’han limitat a complir amb el que se’ls demana sense reflexionar-hi. És freqüent que avaluïn el seu aprenentatge basant-se en la facilitat amb què realitzen una determinada tasca, o fins i tot que associïn la necessitat d’esforçar-se i dedicar-hi temps amb una menor qualitat de l’ensenyament. Així, poden atribuir els mals resultats acadèmics a la seva intel·ligència, o bé responsabilitzar-ne al col·lectiu docent, mentre minimitzen el valor d’altres factors rellevants com la direcció de l’esforç, la capacitat d’autogestió i la motivació.

La preocupació per millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge en l’àmbit de l’educació superior ha donat lloc a un camp d’estudi transdisciplinar denominat “scholarship of teaching and learning” (Fanghanel et al, 2016), que s’ha estès sobretot en l’àmbit anglosaxó. Aquest enfocament consisteix a analitzar la pròpia pràctica docent i reflexionar sobre ella de manera sistemàtica i intencional, a partir de la recollida d’evidències i la investigació. Això permet generar un coneixement basat en la pròpia pràctica i alimentar un cicle de millora continua, que pugui derivar en la millora de l’aprenentatge dels estudiants. 

La recerca mostra que la implicació i el compromís dels estudiants, tant en la governança de la universitat com en la pràctica pedagògica universitària, són una via cap a l’èxit en l’aprenentatge, però també cap a l’excel·lència de l’ensenyament. Òbviament, aquesta implicació també depèn de la capacitat de les institucions i del seu personal per generar unes condicions que l’afavoreixin. D’entrada, suposa estar disposats a escoltar la veu del col·lectiu estudiantil i acceptar la necessitat d’una reorganització dels rols i de les relacions entre aquest i el professorat. Assumir una responsabilitat compartida en l’aprenentatge és, de fet, un requeriment de qualsevol proposta formativa que es vulgui reconèixer com a inclusiva, equitativa i transformadora.

Els partenariats amb estudiants com a palanca de millora de l’ensenyament i l’aprenentatge

Dins d’aquest marc, l’associació col·laborativa entre estudiants i personal acadèmic ha anat guanyant rellevància i en els darrers anys s’ha generalitzat força entre les institucions d’educació superior del Regne Unit i d’Austràlia i també en certa mesura a les del EEUU i Canadà. Sota els termes paraigües de “partnerships in teaching and learning” (partenariats o associacions en l’ensenyament i l’aprenentatge) o “students as partners” (estudiants com a socis), s’engloba un ampli repertori de pràctiques i possibles relacions col·laboratives entre estudiants i acadèmics, amb diferents nivells de compromís i implicació.

Cook-Sather, Bovill i Felten defineixen aquest enfocament com a “un procés col·laboratiu recíproc, a través del qual tots els participants tenen l’oportunitat de contribuir per igual, tot i que no necessàriament de la mateixa manera, en la conceptualització curricular o pedagògica, la presa de decisions, la implementació, la investigació o l’anàlisi” (2014, p. 6-7). La idea central ressignifica el paper dels estudiants com a cocreadors del seu propi aprenentatge, però també com a productors i agents de canvi i de millora de la vida acadèmica en un sentit ampli.

Tradicionalment a l’àmbit universitari s’ha recollit la veu dels estudiants a través d’enquestes sobre l’avaluació de les assignatures i el professorat. En un plantejament d’associació amb els estudiants cal anar més enllà de la seva consideració com a font de dades. L’associació amb els estudiants passa per assumir una serie de principis basats en el respecte, la reciprocitat i la coresponsabilització, que posicionen tant els estudiants com el personal acadèmic en tant que agents actius, que aporten una expertesa diferent però igualment valuosa per contribuir de manera significativa a la millora de l’ensenyament i l’aprenentatge. Es tracta, per tant, d’un model que desafia diverses característiques dels sistemes d’educació superior actuals, com són les seves estructures jeràrquiques i no del tot democràtiques, el fet de centrar-se en resultats d’aprenentatge prefixats per a tothom i la seva visió “clientelar” de l’estudiant.

Per al treball des d’un enfocament de “scholarship of teaching and learning”, entenent l’aprenentatge des d’una perspectiva transaccional o dialògica, l’associació amb els estudiants és quelcom essencial. La tipologia d’associació pot ser molt diversa, ja que dependrà de la finalitat i d’allò que pugui ser més adequat per a cada context específic. No obstant, es poden identificar almenys cinc tipus de pràctiques diferents, que poden tenir lloc dins i/o fora dels entorns d’aprenentatge (Marie i Mercer-Mapstone, 2019):

1. Codocència: els estudiants assumeixen/comparteixen la responsabilitat d’ensenyar amb el professorat, per exemple en sessions d’estudi assistides per iguals.
2. Coinvestigació disciplinar: els estudiants coinvestiguen amb el professorat (com a socis, més que com a assistents) temes específics d’una disciplina, o relacionats amb les dificultats que l’aprenentatge d’una disciplina concreta planteja als estudiants de manera recorrent (“decoding the disciplines”).
3. Coinvestigació educativa: els estudiants coinvestiguen (com a socis més que com a assistents) qüestions relacionades amb l’ensenyament i l’aprenentatge o l’experiència dels estudiants.
4. Cocreació / codisseny: els estudiants creen/desenvolupen aspectes del currículum, relacionats amb l’ensenyament i l’aprenentatge, o amb l’experiència dels i les estudiants i n’avaluen els resultats, per exemple, una activitat d’aprenentatge, tota una assignatura, els procediments i instruments d’avaluació, o els recursos d’aprenentatge.
5. Processos de revisió, anàlisi, reflexió: els estudiants consulten o participen en processos conjunts de revisió, anàlisi, reflexió, avaluació o millora d’aspectes diversos de l’ensenyament i l’aprenentatge, com per exemple, de les dinàmiques que es generen a l’aula, les experiències dels estudiants en els entorns digitals d’aprenentatge, els resultats d’aprenentatge d’un projecte, activitat, assignatura.

La investigació proporciona cada vegada més evidències dels bons resultats d’aquestes associacions, tant per als i les estudiants (rendiment acadèmic, habilitats metacognitives, motivació, etc.), com per al personal acadèmic, en afavorir un major compromís i comprensió mútua, així com un sentit més fort de pertinença i d’identitat. Cal però tenir presents les dificultats i desafiaments particulars d’aquestes col·laboracions. Resulta freqüent, per exemple, la creença de la incapacitat dels estudiants per realitzar contribucions significatives, pel fet de no tenir el coneixement i/o l’autoritat necessàries. Hi ha una sèrie de barreres reincidents, ja siguin reals o percebudes, per dur a terme aquest tipus de propostes que tenen a veure, d’una banda, amb el context sociocultural, com les estructures, les pràctiques i les normes institucionals i la dificultat per establir un enfocament inclusiu i equitatiu i, de l’altra, amb les relacions entre els diferents implicats, com les resistències a cedir poder, o a sortir del rol tradicionalment assignat i les inseguretats que això pot generar a uns o altres. Així, només quan la veu dels estudiants té presència, possibilitat d’escolta en converses sobre ensenyament i aprenentatge, i a la vegada capacitat d’esdevenir impulsora de canvi i transformació, es pot parlar d’associació.

Institucions referents i tipologia de programes de partenariats amb estudiants

Els programes que s’han posat en marxa des d’aquest marc d’acció són de tipologia i d’abast divers en funció de l’enfocament i les prioritats de cada universitat. En general, s’inserten en departaments dedicats al desenvolupament professional del professorat i a la millora de l’ensenyament i l’aprenentatge dins de la institució. 

Un dels programes pioners és el del Teaching and Learning Institute a Bryn Mawr and Haverton Colleges de Philadelphia (EEUU). De la mà d’una de les figures referents d’aquest enfocament, la Dra. Allison Cook-Sather, es proposa un model de partenariat entre professorat i estudiants per al desenvolupament acadèmic, basat en la creació d’espais i estructures diverses que afavoreixin la interacció, el diàleg i la col.laboració. Entre d’altres iniciatives, des de l’any 2006 s’ofereix un programa específic anomenat Students as Learners and Teachers (SaLT), consistent en un seminari pedagògic d’un semestre de durada, basat en la col.·aboració bilateral entre un/a professor/a i un/a estudiant, que adopta el paper de consultor/a de manera remunerada.

Al Macpherson Institute for Leadership, Innovation and Excellence in Teaching, de la McMaster University, al Canadà, funciona des de l’any 2013 el Student Partners Program (SPP), que ofereix a estudiants de postgrau i pregrau la possibilitat de col·laborar amb el professorat en recerca i innovació pedagògica. A més a més, celebra anualment un Institut Internacional d’Estiu sobre partenariats amb estudiants, cofacilitat per estudiants. Aquests també participen en la coautoria d’articles i són revisors i coeditors de l’International Journal for Students as Partners impulsat pel mateix institut. 

L’Institute for Academic Development, liderat per una altra de les figures clau d’aquest enfocament, la Dra Catherine Bovill, a la University of Edinburgh, té una àrea específica sobre Student Engagement que acull una serie d’iniciatives per a la promoció de la implicació dels estudiants, com la Edinburgh Network: Growing Approaches to Genuine Engagement (ENGAGE). També s’han generat una sèrie de guies per a l’aplicació pràctica d’aquest enfocament en diferents contextos formatius, com la correcerca, el feedback i l’avaluació o l’ús de classes magistrals enregistrades.

Al Centre for Research-based Education de la University College London (UCL) al Regne Unit, l’estratègia general d’educació basada en la recerca dona cobertura a aquest enfocament conjunt de l’ensenyament i l’aprenentatge a través del Connected Curriculum o Currículum Connectat, com a model educatiu de la universitat. La proposta és que els estudiants s’impliquin en la millora i la transformació curricular i estableixin connexions entre disciplines, mitjançant la seva participació en la investigació, a través de sis dimensions de connectivitat. Aquestes sis dimensions de connectivitat que articulen el Currículum Connectat, es corresponen amb sis principis bàsics que parteixen d’un principi matriu, segons el qual els estudiants aprenen a través de la indagació i la investigació: 1) els estudiants connecten amb investigadors i investigacions en curs a la institució; 2) a cada programa formatiu s’inclou una línia d’activitat de recerca; 3) els estudiants fan connexions entre matèries i amb el món; 4) els estudiants connecten l’aprenentatge acadèmic amb les habilitats de l’àmbit professional; 5) els estudiants aprenen a produir resultats: avaluacions dirigides a un públic; 6) els estudiants connecten entre ells i amb antics alumnes a través de les diferents fases de la recerca.

A més de definir la relació entre l’aprenentatge dels estudiants i la seva participació en la investigació, aquest model descriu les connexions que s’han d’establir entre disciplines per tal d’assolir una formació més integral. També promou qüestionaments i reptes interdisciplinaris, animant tant el professorat com els i les estudiants a qüestionar-se críticament la naturalesa de l’evidència i la producció de coneixement en diferents camps. Utilitzant els seus termes: es tracta d’alliberar uns plans d’estudi tradicionalment eurocèntrics, dominats per homes, i garantir la representació d’estudis, habitualment tractats de manera marginal, sobre raça, sexualitat, gènere i discapacitat.

Paper dels partenariats en el món post COVID-19 i perspectives a les universitats virtuals

L’obligada transició que han hagut de fer les universitats presencials cap a formes d’ensenyament i aprenentatge híbrid i en remot, a causa de la pandèmia COVID-19, ha provocat la desconnexió i una experiència d’aïllament per part de molts estudiants. En aquest context, les institucions amb una tradició d’implicació activa i sostinguda de l’estudiantat han tingut més eines per fer front a la situació. Les iniciatives de partenariat amb estudiants han funcionat com a xarxa de suport i com a antídot contra aquesta desconnexió, reforçant els espais d’interacció social i d’escolta activa entre els diferents membres de la comunitat educativa i acadèmica. De fet, en aquesta situació i d’altres han esdevingut espais per afavorir el diàleg i la gestió positiva de conflictes, com per exemple durant les revoltes del moviment Black Lives Matter als EEUU.

La major part de programes de partenariats amb estudiants s’han desenvolupat a universitats eminentment presencials. Per tant, els mecanismes, recursos i espais utilitzats es corresponen amb aquest marc de relació. Cal doncs cercar fórmules per conduir i sostenir de manera efectiva aquestes iniciatives en entorns virtuals.

Les universitats virtuals tenen molt de què beneficiar-se i també poden realitzar contribucions interessants a l’enfocament de partenariats amb estudiants. Actualment, a l’assignatura d’Inclusió Socioeducativa i Intervenció en Xarxa, del màster en Psicologia Infantil i Juvenil: Tècniques i Estratègies d’Intervenció, s’està duent a terme una experiència pilot per incorporar la veu dels estudiants a diferents nivells en el disseny de l’assignatura, mitjançant processos cíclics de codisseny. La participació dels i les estudiants és voluntària i les seves aportacions s’integren amb la seva pròpia reflexió sobre els aprenentatges que van realitzant, així com amb l’intercanvi d’experiències personals i/o professionals vinculades als continguts de l’assignatura. La finalitat és anar desenvolupant i millorant progressivament aquesta pràctica, de manera que es consolidin espais i mecanismes de col·laboració per a la implicació real dels estudiants en el disseny i l’avaluació continua de l’assignatura. A la vegada, es tracta de generar oportunitats per al desenvolupament de l’agència dels estudiants respecte el propi aprenentatge i desenvolupament professional. La intenció és transferir l’experiència a d’altres assignatures del màster en Educació i TIC (eLearning), amb la voluntat de créixer cap a projectes més ambiciosos de partenariats amb estudiants.

Referències

Cook-Sather, A., Bovill, C., & Felten, P. (2014). Engaging students as partners in learning and teaching: A guide for faculty. John Wiley & Sons.

Marie, J; Mercer-Mapstone, L; (2019) Practical Guide: Scaling up student-staff partnerships in higher education. University of Edinburgh: Edinburgh, Scotland.

Fanghanel, J., Pritchard, J., Potter, J., & Wisker, G. (2016). Defining and supporting the scholarship of teaching and learning (SoTL): A sector-wide study. York: HE Academy.

Per ampliar informació: 

Healey, M., Jenkins, A., & Lea, J. (2014). Developing research-based curricula in college-based higher education. Higher Education Academy. Mick Healey, Alan Jenkins and John Lea.

Healey, M., A. Flint, and K. Harrington. (2014)  Engagement through partnership: Students as partners in learning and teaching in higher education York, UK: The Higher Education Academy, UK. 

Cook-Sather, A., Bahti, M., & Ntem, A. (2019). Pedagogical Partnerships. A How-To Guide for Faculty, Students, and Academic Developers in Higher Education. Elon University Center for Engaged Learning.

Mercer-Mapstone, L., & Abbot, S. (Eds.). (2019). The Power of Partnership. Students, Staff, and Faculty Revolutionizing Higher Education. Elon University Center for Engaged Learning.